Llínea 8: |
Llínea 8: |
| Una bala disparada des d'una arma de foc és un eixemple d'un objecte que vola a velocitats supersoniques. | | Una bala disparada des d'una arma de foc és un eixemple d'un objecte que vola a velocitats supersoniques. |
| Avions de combat militars també volen tan rapit. El trasbordador espacial orbital vola a velocitats supersoniques durant part de la seua missió. | | Avions de combat militars també volen tan rapit. El trasbordador espacial orbital vola a velocitats supersoniques durant part de la seua missió. |
− |
| |
| | | |
| El primer vol supersonic se realisà el [[14 d'octubre]] de [[1947]].El pilot [[USA|estadounidenc]] Charles “Chuck” Yeager, de l'USAF entrà a l'historia ales seus primerencs 24 anys, al pilotejar el primer vol tripulat que superava la velocitat mach 1 (uns 1.100 km/h a 14.000 metros d'altura, dit d'atra forma, alcançà una velocitat de mach 1,06 (700 MPH), a una altitut de 43.000 peus). El guany se realise sobre el desert de Mojave, en California, a bordo d'unchicotet X-1, [[avió]] coet d'investigacio de color taronja construït per la hui extinta Bell Aircraft. | | El primer vol supersonic se realisà el [[14 d'octubre]] de [[1947]].El pilot [[USA|estadounidenc]] Charles “Chuck” Yeager, de l'USAF entrà a l'historia ales seus primerencs 24 anys, al pilotejar el primer vol tripulat que superava la velocitat mach 1 (uns 1.100 km/h a 14.000 metros d'altura, dit d'atra forma, alcançà una velocitat de mach 1,06 (700 MPH), a una altitut de 43.000 peus). El guany se realise sobre el desert de Mojave, en California, a bordo d'unchicotet X-1, [[avió]] coet d'investigacio de color taronja construït per la hui extinta Bell Aircraft. |
| | | |
| L'avió, batejat "Glamorous Glennis", pel nom del'esposa de Yeager (Glennis Dickhouse), tenia la forma d'una bala de 50 MM en ales curtes i molt fines (8,75 CM en el punt més gros) per a fer-ho mes aerodinàmic i aumentar la seua resistència a l'ona de choc que se produïx travessant la barrera del so. L'aeronau, impulsada per un motor de coet, fon llançada des de el ventre d'un B-29 modificat i planejà fins aterrisar en la pista del desert de Mojave. L'avió de producció primera en trencar la barrera del so era un F-86 Canadair Sabre en el primer pilot 'supersonic‘ dona, JacquelineCochran, en els controls, encara que este avió no fon dissenyat en vols supersonics regulars en conte. | | L'avió, batejat "Glamorous Glennis", pel nom del'esposa de Yeager (Glennis Dickhouse), tenia la forma d'una bala de 50 MM en ales curtes i molt fines (8,75 CM en el punt més gros) per a fer-ho mes aerodinàmic i aumentar la seua resistència a l'ona de choc que se produïx travessant la barrera del so. L'aeronau, impulsada per un motor de coet, fon llançada des de el ventre d'un B-29 modificat i planejà fins aterrisar en la pista del desert de Mojave. L'avió de producció primera en trencar la barrera del so era un F-86 Canadair Sabre en el primer pilot 'supersonic‘ dona, JacquelineCochran, en els controls, encara que este avió no fon dissenyat en vols supersonics regulars en conte. |
− |
| |
| | | |
| ==Propagació del so quan nos desplacem a velocitat supersonica== | | ==Propagació del so quan nos desplacem a velocitat supersonica== |
Llínea 22: |
Llínea 20: |
| Quan l'avió accelera per damunt de la velocitat del so,alvança a este mur (el so va ara més d'espai que l'avió, en lo que les ones ya no poden seguir-ho) "trencant-ho"; esta trencament provoca el cridat "estampit sónic". | | Quan l'avió accelera per damunt de la velocitat del so,alvança a este mur (el so va ara més d'espai que l'avió, en lo que les ones ya no poden seguir-ho) "trencant-ho"; esta trencament provoca el cridat "estampit sónic". |
| Quan el valor del mach (o M, la velocitat de l'avió dividida entre la del so) s'acosta a un, la força de resistència aerodinàmica se“dispar”. | | Quan el valor del mach (o M, la velocitat de l'avió dividida entre la del so) s'acosta a un, la força de resistència aerodinàmica se“dispar”. |
− |
| |
| | | |
| Abans els motors no podien véncer açò per a seguir accelerant i ademés les teories del vol subsónic sustentaven que en M = 1 la resistència se fa infinita, per lo que faria falta un motor de potencia també infinita per a aplegar a ell, sent impossible de superar, quan en realitat no soles la resistència és finita, sino que ademés disminuïx per a mach > 1. | | Abans els motors no podien véncer açò per a seguir accelerant i ademés les teories del vol subsónic sustentaven que en M = 1 la resistència se fa infinita, per lo que faria falta un motor de potencia també infinita per a aplegar a ell, sent impossible de superar, quan en realitat no soles la resistència és finita, sino que ademés disminuïx per a mach > 1. |