Canvis

[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png|thumb|300px|Situació de Danzig]]

[[Archiu:Gdansk Bay Borderlines 1939 English.png|thumb|300px|Situació de Danzig]]

La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es varen opondre en decisió) després d'haver conseguit la [[Crisis de Renània|remilitarisació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. Ademés, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansioniste]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].  

La '''crisis de Danzig''' fon una [[crisis diplomàtica]] que precedí immediatament a la [[Segona Guerra Mundial]]. Era l'última [[reivindicació]] [[irredentisme|irredentista]] que [[Adolf Hitler]] exigí (i l'única a la qual [[França]] i [[Anglaterra]] es varen opondre en decisió) despuix d'haver conseguit la [[Crisis de Renània|remilitarisació de Renània]] i l'[[anexió d'Àustria]] i els [[Sudetenland]]. Ademés, la [[Guerra Civil Espanyola]] (1936-1939) va provar en èxit elements claus per a la [[política expansioniste]] hitleriana: tant l'eficàcia de les unitats d'èlit de la seua aviació ([[Legió Còndor]]), com la ineficàcia dels mecanismes de manteniment de la llegalitat internacional (en este conflicte el [[principi de no-intervenció]], només respectat per les democràcies occidentals), una nova demostració de la inoperància de la [[política de pacificació]].  

La [[crisis diplomàtica|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag (Parlament Alemany)]] a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).  

La [[crisis diplomàtica|crisis]] començà als pocs dies del ban de la victòria de [[Franco]], el seu aliat: el [[28 d'abril]] de [[1939]], moment triat per Hitler per a llançar un [[discurs]] al [[Reichstag]] (Parlament Alemà) a on s'exigix la restitució de [[Ciutat lliure de Danzig|Danzig]], aixina com un ferrocarril i una carretera extraterritorials que creuaren el [[passadiç polonés]] (que separava [[Prússia Oriental]] del restant del territori alemany des del final de la [[Primera Guerra Mundial]] com a conseqüència del [[Tractat de Versalles]]).  

[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).  

[[Polònia]] va acceptar la construcció de la carretera, pero es va negar a qualsevol cessió de [[soberania]] o clàusula d'[[extraterritorialitat]]. Simultàneament al soport diplomàtic francés i britànic, l'[[URSS]] oferí a Polònia el seu soport militar (com havia fet abans en [[Checoslovàquia]] en la [[crisis dels Sudets]]), que Polònia rebujà (com havia fet abans Checoslovàquia). El fi sense frut d'estes converses el [[21 d'agost]] va dur a [[Ióssif Stalin|Stalin]] a acceptar un radical canvi d'aliances: [[Molotov]] i [[Joachim von Ribbentrop]] (l'[[Alemanya nazi]] i l'URSS comunista) signaren el [[Pacte Germano-Soviètic]] de no-agressió de [[23 d'agost]] de 1939, que en la pràctica (i en la lletra de la part secreta del pacte) supongué un nou [[repartiment de Polònia]] com els dels sigles XVIII i XIX, que ademés lliurava a l'URSS els territoris abans saristes perduts en l'any [[1918]]: les nacions bàltiques ([[Finlàndia]], [[Estònia]], [[Letònia]] i [[Lituània]]) i part de [[Romania]] (regió de [[Bessaràbia]]).