304
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El Rastre de Valéncia és un mercat a l'aire lliure d'objectes de segona mà que s'organisa tots els dumenges i festius en la plaça de Luis Casanova. Actualme...»
El Rastre de Valéncia és un mercat a l'aire lliure d'objectes de segona mà que s'organisa tots els dumenges i festius en la plaça de Luis Casanova. Actualment, ho componen al voltant de 500 venedors que conformen un mercat tradicional consolidat en la ciutat dedicat, segons l'Ordenança Municipal de la Venda no Sedentària de l'Ajuntament de Valéncia, a la "venda d'antiguetats i objectes usats, aixina com objectes en fallo o trencament lleu".
== Història ==
El Rastre de Valéncia va estar durant sigles ubicat en la Plaça del Mercat, formant part de l'activitat diària d'este centre comercial i neuràlgic de la ciutat. A les portes de la Llonja de la Seda, l'Iglésia dels Sants Joanes (Valéncia) i la plaça de la Companyia, montaven els seus posats drapers, robavegers, chamarilers i ferrovellers. Tots ells dedicats a la venda de ferramentes, mobles, robes i tifells, llibres, quincelles, i tot lo que poguera ser reciclat per a atendre la demanda del moment.
Despuix de la Guerra Civil Espanyola, els llocs ambulants varen desaparéixer i solament va quedar el Passage de Sant Joan -fins a la seua desaparició a finals dels anys 50- i algun chamariler en els covetes dels Sants Joanes.
En 1960, el Rastre de Valéncia comença una nova etapa en el mercat de la Congregació en la plaça de Nàpols i Sicilia, un dels mercats dedicats a l'alimentació més antics de la ciutat, junt en el modern Mercat Central de Valéncia i el de Mosen Sorell. El mercat de la Congregació estava ya apunt de desaparéixer, permaneixent únicament quatre o cinc casetes de fusta, vetustes i desvencixades, quan gràcies al Sr. Pechuan, ordenança jubilat de l'Ajuntament de Valéncia i aficionat a la quincella antiga, es va conseguir que l'Ajuntament aprovara en ple de 26/02/1960 l'autorisació necessària per a realisar la venda ambulant durant els dumenges i festius.
Fins a principis dels anys 70, el Rastre contava en escassament huit o dèu llocs localisats en la plaça de Nàpols i Sicilia, en els que en la seua majoria es venia quincella, rellonges de bojaca i artículs reciclats. En 1984 el Rastre comença a experimentar un creiximent considerable i a estendre's pels carrers adjacents fins a aplegar a la plaça del Arquebisbat.
En 1988, l'ajuntament de l'alcaldesa del PSPV Clementina Ródenas inicia el procés de regulació municipal del Rastre com un mercat més de venda no sedentària dels molts que se celebren en la ciutat. S'eliminen els llocs de la plaça del Arquebisbat i del restant de carrers adjacents, i el Rastre queda circumscrit, en primer lloc, a la Plaça de Nàpols i Sicilia i, més tart, a la plaça de Mosén Millá i el carrer del Baró de Petrés. Aixina mateix, es retiren les dos últimes casetes del mercat de la Congregació; s'asfalta el sol i es pinten les llínees de demarcació dels llocs.
En 1994, i ya que s'anaven a realisar reformes en la plaça de Nàpols i Sicilia, l'Ajuntament ho trasllada de nou, en les reticències de part dels venedors i ciutadans assidus al Rastre, a l'aparcament de l'Antic Hospital, confrontant en les carrer de Guillen de Castro i Quevedo.
En 1997 de nou es produïx el trasllat del Rastre a un nou emplaçament per la construcció d'un nou aparcament aledany al MUVIM, sent el nou destí del mercat la plaça de LuisCasanova, lloc on s'ubica actualment.
== Característiques del Rastre de Valéncia ==
Segons la normativa municipal de l'Ajuntament de Valéncia que regula l'activitat de llocs de caràcter desmontable situats en la via pública, el Rastre de Valéncia té lloc tots els dumenges i dies festius de l'any entre les 9:00 i les 15:00 en la plaça de Luis Casanova. El número màxim de llocs autorisats per al Rastre és de 594 mòduls de 2 metros, podent reservar-se “fins a un 5 per 100 del número total de llocs del Mercat del Rastre per a persones que no sent comerciants habituals, desigen vendre per mig d'autorisació temporal de fins a dos dies festius, anuals, objectes propis de dit mercat.”
== Ritme del mercat ==
El funcionament del mercat, encara que estiga a peu de carrer es regula municipalment obrint-se només els dumenges i dies festius.
L'horari comença a les 9:00 hores del matí fins a les 15:00 hores de la vesprada, efectuant-se el montage dels llocs galliponters entre les 7:00 i les 9:00 hores del matí i la retirada dels mateixos entre les 15:00 i les 16:00 hores de la vesprada.
Dins d'esta regulació, l'afluència del públic és variable en funció de l'hora del dia. Per regla general les 11:00 és l'hora de major afluència de públic. Entre les 7:00 i les 9:00 és l'hora a la que solen acodir aquells que desigen regatejar en alguns dels llocs en l'intenció d'adquirir algun artícul. El moment de màxima activitat del Rastre de Valéncia es produïx cap a les 12:00, sent a partir de les 14:00 comença a disminuir l'afluència de públic i els llocs es van tancant a poc a poc, fins que cap a les 15:00 (hivern) o les 16:00 (en estiu) ya no hi ha casi activitat comercial.
== Ubicació i transport ==
Plaça de Luis Casanova.3
Es pot aplegar al Rastre de Valéncia en tant en metro com en autobús, utilisant les següents llínees:
Metro
Llínea 3 (MetroValencia) (Facultats)
Llínea 5 (MetroValencia) (Aragó)
Bus
L71 (Suècia)
L115 (Blasco Ibáñez)
L9, 29, 30, 31, 71 i 81 (Blasco Ibáñez)
L10, 12, 41 i 80 (Aragó)
== Història ==
El Rastre de Valéncia va estar durant sigles ubicat en la Plaça del Mercat, formant part de l'activitat diària d'este centre comercial i neuràlgic de la ciutat. A les portes de la Llonja de la Seda, l'Iglésia dels Sants Joanes (Valéncia) i la plaça de la Companyia, montaven els seus posats drapers, robavegers, chamarilers i ferrovellers. Tots ells dedicats a la venda de ferramentes, mobles, robes i tifells, llibres, quincelles, i tot lo que poguera ser reciclat per a atendre la demanda del moment.
Despuix de la Guerra Civil Espanyola, els llocs ambulants varen desaparéixer i solament va quedar el Passage de Sant Joan -fins a la seua desaparició a finals dels anys 50- i algun chamariler en els covetes dels Sants Joanes.
En 1960, el Rastre de Valéncia comença una nova etapa en el mercat de la Congregació en la plaça de Nàpols i Sicilia, un dels mercats dedicats a l'alimentació més antics de la ciutat, junt en el modern Mercat Central de Valéncia i el de Mosen Sorell. El mercat de la Congregació estava ya apunt de desaparéixer, permaneixent únicament quatre o cinc casetes de fusta, vetustes i desvencixades, quan gràcies al Sr. Pechuan, ordenança jubilat de l'Ajuntament de Valéncia i aficionat a la quincella antiga, es va conseguir que l'Ajuntament aprovara en ple de 26/02/1960 l'autorisació necessària per a realisar la venda ambulant durant els dumenges i festius.
Fins a principis dels anys 70, el Rastre contava en escassament huit o dèu llocs localisats en la plaça de Nàpols i Sicilia, en els que en la seua majoria es venia quincella, rellonges de bojaca i artículs reciclats. En 1984 el Rastre comença a experimentar un creiximent considerable i a estendre's pels carrers adjacents fins a aplegar a la plaça del Arquebisbat.
En 1988, l'ajuntament de l'alcaldesa del PSPV Clementina Ródenas inicia el procés de regulació municipal del Rastre com un mercat més de venda no sedentària dels molts que se celebren en la ciutat. S'eliminen els llocs de la plaça del Arquebisbat i del restant de carrers adjacents, i el Rastre queda circumscrit, en primer lloc, a la Plaça de Nàpols i Sicilia i, més tart, a la plaça de Mosén Millá i el carrer del Baró de Petrés. Aixina mateix, es retiren les dos últimes casetes del mercat de la Congregació; s'asfalta el sol i es pinten les llínees de demarcació dels llocs.
En 1994, i ya que s'anaven a realisar reformes en la plaça de Nàpols i Sicilia, l'Ajuntament ho trasllada de nou, en les reticències de part dels venedors i ciutadans assidus al Rastre, a l'aparcament de l'Antic Hospital, confrontant en les carrer de Guillen de Castro i Quevedo.
En 1997 de nou es produïx el trasllat del Rastre a un nou emplaçament per la construcció d'un nou aparcament aledany al MUVIM, sent el nou destí del mercat la plaça de LuisCasanova, lloc on s'ubica actualment.
== Característiques del Rastre de Valéncia ==
Segons la normativa municipal de l'Ajuntament de Valéncia que regula l'activitat de llocs de caràcter desmontable situats en la via pública, el Rastre de Valéncia té lloc tots els dumenges i dies festius de l'any entre les 9:00 i les 15:00 en la plaça de Luis Casanova. El número màxim de llocs autorisats per al Rastre és de 594 mòduls de 2 metros, podent reservar-se “fins a un 5 per 100 del número total de llocs del Mercat del Rastre per a persones que no sent comerciants habituals, desigen vendre per mig d'autorisació temporal de fins a dos dies festius, anuals, objectes propis de dit mercat.”
== Ritme del mercat ==
El funcionament del mercat, encara que estiga a peu de carrer es regula municipalment obrint-se només els dumenges i dies festius.
L'horari comença a les 9:00 hores del matí fins a les 15:00 hores de la vesprada, efectuant-se el montage dels llocs galliponters entre les 7:00 i les 9:00 hores del matí i la retirada dels mateixos entre les 15:00 i les 16:00 hores de la vesprada.
Dins d'esta regulació, l'afluència del públic és variable en funció de l'hora del dia. Per regla general les 11:00 és l'hora de major afluència de públic. Entre les 7:00 i les 9:00 és l'hora a la que solen acodir aquells que desigen regatejar en alguns dels llocs en l'intenció d'adquirir algun artícul. El moment de màxima activitat del Rastre de Valéncia es produïx cap a les 12:00, sent a partir de les 14:00 comença a disminuir l'afluència de públic i els llocs es van tancant a poc a poc, fins que cap a les 15:00 (hivern) o les 16:00 (en estiu) ya no hi ha casi activitat comercial.
== Ubicació i transport ==
Plaça de Luis Casanova.3
Es pot aplegar al Rastre de Valéncia en tant en metro com en autobús, utilisant les següents llínees:
Metro
Llínea 3 (MetroValencia) (Facultats)
Llínea 5 (MetroValencia) (Aragó)
Bus
L71 (Suècia)
L115 (Blasco Ibáñez)
L9, 29, 30, 31, 71 i 81 (Blasco Ibáñez)
L10, 12, 41 i 80 (Aragó)