Canvis

Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a Chicago, pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, en lo que per fi va decidir dedicar-se en exclusiva a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de Cora Raga. En este gènero va obtindre grans èxits successivament en ''Maruxa'', ''La Calesera'', ''La del Soto del Parral'', ''La Dolores'' o ''Doña Francisquita'', convertint-se en una figura molt codiciada del gènero i, segons alguns, en un cim insuperable fins ara en el seu paper de "La Beltrana" de ''Doña Francisquita''. Encara que va treballar sempre en Espanya, va representar sarsuela també en [[París]]; allí va obtindre un gran èxit junt a Marcoss Redondo interpretant ''La Calesera''. Va estar adscrita sempre als teatres madrilenys Apolo, Calderón, Victoria i de la Sarsuela. Junt a d'ella, els papers principals els protagonisaren, Mary Isaura en la Francisquita, Juan de Casenave com a Fernando, i Antonio Palacios com a Cardona. Cora Raga va participar en l'homenage que se realisà al compositor Amadeo Vives en el Teatre Liceo de Barcelona en 1933, representant l'obra de ''Doña Francisquita'', la qual obtingué un gran èxit. En octubre de 1935 inaugura en Madrit la temporada del Teatre Calderón, cantant obres com ''La Casita Blanca'', del mestre Serrano, junt al tenor, Pablo Gorgé; ''Doña Francisquita'', junt a Maruja Vallojera i Ricardo Mayral, en sessions de vesprada i de nit.  

Antonio Cortis, un famós tenor desconegut en Espanya, va voler llavors contractar-la per a Chicago, pero ya havia firmat per Tivoli i Amadeo Vives no parava d'incitar-la a que es dedicara a la sarsuela a través d'una amiga comuna, en lo que per fi va decidir dedicar-se en exclusiva a la sarsuela, a causa de l'abundància i continuïtat dels contractes. Vives li va propondre que ometera del seu nom artístic el seu primer llinage, donant-li el nom de Cora Raga. En este gènero va obtindre grans èxits successivament en ''Maruxa'', ''La Calesera'', ''La del Soto del Parral'', ''La Dolores'' o ''Doña Francisquita'', convertint-se en una figura molt codiciada del gènero i, segons alguns, en un cim insuperable fins ara en el seu paper de "La Beltrana" de ''Doña Francisquita''. Encara que va treballar sempre en Espanya, va representar sarsuela també en [[París]]; allí va obtindre un gran èxit junt a Marcoss Redondo interpretant ''La Calesera''. Va estar adscrita sempre als teatres madrilenys Apolo, Calderón, Victoria i de la Sarsuela. Junt a d'ella, els papers principals els protagonisaren, Mary Isaura en la Francisquita, Juan de Casenave com a Fernando, i Antonio Palacios com a Cardona. Cora Raga va participar en l'homenage que se realisà al compositor Amadeo Vives en el Teatre Liceo de Barcelona en 1933, representant l'obra de ''Doña Francisquita'', la qual obtingué un gran èxit. En octubre de 1935 inaugura en Madrit la temporada del Teatre Calderón, cantant obres com ''La Casita Blanca'', del mestre Serrano, junt al tenor, Pablo Gorgé; ''Doña Francisquita'', junt a Maruja Vallojera i Ricardo Mayral, en sessions de vesprada i de nit.  

Despuix dels anys vint i trenta dels seus grans èxits, es va retirar de l'escena per a sempre en [[1940]], en l'any [[1940]] Cora Raga se retira i s'instala en la Ciutat Comtal, en Barcelona.  En l'any 1941 va gravar en Emilio Vendrell, una versió completa de l'obra ''La Verbena de la Paloma'', obra del mestre Tomás Bretón. Eixe mateix any grava duos en Marcos Redondo, i una versió de l'obra ''Los Gavilanes''. En els anys 1951 i 1952 va intervindre en les grabacions completes dels duos de les obres; ''El Dúo de la Africana'' i ''La Corte del Faraón''. Va viure en la seua casa de Barcelona fins a la seua mort en l'any [[1980]].

Despuix dels anys vint i trenta dels seus grans èxits, es va retirar de l'escena per a sempre, en l'any [[1940]] Cora Raga se retira i s'instala en la Ciutat Comtal, en Barcelona.  En l'any [[1941]] va gravar en Emilio Vendrell, una versió completa de l'obra ''La Verbena de la Paloma'', obra del mestre Tomás Bretón. Eixe mateix any grava duos en Marcos Redondo, i una versió de l'obra ''Los Gavilanes''. En els anys 1951 i 1952 va intervindre en les grabacions completes dels duos de les obres; ''El Dúo de la Africana'' i ''La Corte del Faraón''. Va viure en la seua casa de Barcelona fins a la seua mort en l'any [[1980]].

== Obra ==

== Obra ==