Llínea 1: |
Llínea 1: |
| '''George Bernard Shaw''' ([[Dublin]], [[26 de juliol]] de [[1856]] – Ayot St. Lawrence, Hertfordshire, [[2 de novembre]] de [[1950]]) va ser un escritor [[Irlanda|irlandés]], guanyador del [[Premi Nobel]] de lliteratura en [[1925]] i de l'[[Premis Oscar|Oscar]] en [[1938]]. | | '''George Bernard Shaw''' ([[Dublin]], [[26 de juliol]] de [[1856]] – Ayot St. Lawrence, Hertfordshire, [[2 de novembre]] de [[1950]]) va ser un escritor [[Irlanda|irlandés]], guanyador del [[Premi Nobel]] de lliteratura en [[1925]] i de l'[[Premis Oscar|Oscar]] en [[1938]]. |
| | | |
− | | + | == Biografia == |
− | '''Biografia'''
| |
| | | |
| Shaw va nàixer en Dublin el 26 de juliol de 1856, en una família pobra i protestant. Es va educar en el Wesley College en Dublin i va emigrar a Londres en [[1870]], per a començar la seua carrera lliterària. Allí, va escriure cinc noveles que varen ser rebujades pels editors. Va començar a escriure una columna de crítica musical en el periòdic Star. Mentrestant, va començar a involucrar-se en la política i va servir com a regidor en el districte de St. Pancras a partir de [[1897]]. Va ser un socialiste notable, destacat membre de la Societat Fabiana, que buscava la transformació de la societat a través de métodos no revolucionaris. | | Shaw va nàixer en Dublin el 26 de juliol de 1856, en una família pobra i protestant. Es va educar en el Wesley College en Dublin i va emigrar a Londres en [[1870]], per a començar la seua carrera lliterària. Allí, va escriure cinc noveles que varen ser rebujades pels editors. Va començar a escriure una columna de crítica musical en el periòdic Star. Mentrestant, va començar a involucrar-se en la política i va servir com a regidor en el districte de St. Pancras a partir de [[1897]]. Va ser un socialiste notable, destacat membre de la Societat Fabiana, que buscava la transformació de la societat a través de métodos no revolucionaris. |
| | | |
− | El treball periodístic eixercit durant els seus primers anys comprenia des de la crítica lliterària i artística fins a colaboracions sobre temes musicals que va firmar, entre [[1888]] i [[1890]], en l'seudònim de Corno vaig donar Bassetto. | + | El treball periodístic eixercit durant els seus primers anys comprenia des de la crítica lliterària i artística fins a colaboracions sobre temes musicals que va firmar, entre [[1888]] i [[1890]], en l'seudònim de Corno di Bassetto. |
| | | |
| Shaw es va tornar vegetarià1 quan tenia vinticinc anys, despuix d'una llectura d'H. F. Lester. En [[1901]], rememorant l'experiència, va dir: «Vaig ser caníbal durant vinticinc anys. Pel restant de temps, he segut vegetarià». Com convençut vegetarià, va anar un ferm anti-viviseccionista i antagonista de deports cruels pel restant de la seua vida. La immoralitat de menjar animals va ser una de les causes més propenques al seu cor i és un tòpic freqüent en les seues obres i prefacis. La seua posició, mantinguda sucintamente, va anar: «Un home de la meua intensitat espiritual no menja cadàvers». | | Shaw es va tornar vegetarià1 quan tenia vinticinc anys, despuix d'una llectura d'H. F. Lester. En [[1901]], rememorant l'experiència, va dir: «Vaig ser caníbal durant vinticinc anys. Pel restant de temps, he segut vegetarià». Com convençut vegetarià, va anar un ferm anti-viviseccionista i antagonista de deports cruels pel restant de la seua vida. La immoralitat de menjar animals va ser una de les causes més propenques al seu cor i és un tòpic freqüent en les seues obres i prefacis. La seua posició, mantinguda sucintamente, va anar: «Un home de la meua intensitat espiritual no menja cadàvers». |