Canvis

[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

[[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].

[[1938]], torna Vinarós, com a rector i archipreste. [[1943]] archipreste de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en [[març]] la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.

[[1938]], torna Vinarós, com a rector i archiprest. [[1943]] archiprest de [[Vila-real]], [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. [[1950]] en [[març]] la pastoral “El pa nostre de cada dia”, en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a algunes autoritats del règim.

En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol.  

En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol.  

Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]),  

Participa al [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]),  

El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el [[20 de novembre]] de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.  

El cardenal Tarancón va ser una de les figures més destacades en l'época de transició espanyola i va mantindre contactes en tots els sectors socials i partits polítics, inclús els clandestins; va oficiar al decembre de [[1973]] la missa funeral pel president del Govern, l'almirant [[Luis Carrero Blanco]], assessinat per [[ETA]]. Despuix de la missa, sectors franquistes i ultres es van dirigir al cardenal en el famós crit de "Tarancón, al paredón" (“afuselleu Tarancón”). El prelat també va oficiar el funeral per la mort de [[Francisco Franco]] el [[20 de novembre]] de [[1975]] i va presidir dies després la Missa de l'Esperit Sant, en la qual [[Joan Carles I|Joan Carles de Borbó]] va ser coronat rei d'[[Espanya]]. En les seues homilies, el cardenal va advocar per la reconciliació i va defendre els drets humans i les llibertats.  

En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el conclave d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir  [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].  

En l'any [[1978]] Vicente Enrique i Tarancón va participar en el cónclau d'[[agost]] per a triar al nou [[Papa]] [[Joan Pau I]] i en [[octubre]], del que va eixir  [[Joan Pau II|Karol Wojtyla]] com a Papa en el nom de [[Joan Pau II]].  

En [[1983]] presentà la renúncia a la Santa Seu com a responsable de l'arxidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalá]]  

En [[1983]] presentà la renúncia a la [[Santa Seu]] com a responsable de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalá]]  

En [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].

En [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]].

En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit doctor honoris causa per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restos mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]].

En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir de [[càncer de pulmó]] en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Les restes mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la colegiata de San Isidre, en [[Madrit]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==