Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| == Vida == | | == Vida == |
− | Pasqual va nàixer en [[Torrehermosa]] el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ací el seu nom. Fins als set anys va permanéixer en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en [[Alconchel d'Ariza]], vivint en Martín García, un veí del poble. Pasqual se va dedicar al pasturage d'ovelles. En [[Alconchel d'Ariza]] va deprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta en l'ajuda de [[devocionari]]s. | + | Pasqual va nàixer en [[Torrehermosa]] ([[Aragó]]) el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ahí el seu nom. El seu pare era Martín Baylón i la seua mare Isabel Jubera. Fins als set anys va permanéixer en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en [[Alconchel d'Ariza]], vivint en Martín García, un veí del poble. Pasqual se va dedicar al pastoreig d'ovelles. En [[Alconchel d'Ariza]] va deprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta en l'ajuda de [[devocionari]]s. |
| | | |
− | Posteriorment va emigrar al [[Regne de Valéncia]] per a treballar a càrrec del senyor Aparicio Martínez en [[Monfort del Sit]] ( [[província d'Alacant|Alacant]]). Darrere del succés conegut com "milacre de l'aparició", va demanar ingressar en l'orde franciscana, en el convent de [[Mare de Deu d'Orito|Nostra Senyora d'Orito]], en [[Orito]], una pedania de Monfort del Sit, famosa per la senzillea dels religiosos franciscans [[sant Pere d'Alcántara|alcantarins]] que ho habitaven. Va vestir els hàbits en [[1564]], en el convent [[Elig|ilicità]] de Sant Josep i va professar en Orito el [[2 de febrer]] de [[1565]]. | + | Posteriorment va emigrar al [[Regne de Valéncia]] per a treballar a càrrec del senyor Aparicio Martínez en [[Monfort]] ( [[província d'Alacant|Alacant]]). Darrere del succés conegut com "milacre de l'aparició", va demanar ingressar en l'orde franciscana, en el convent de [[Mare de Deu d'Orito|Nostra Senyora d'Orito]], en [[Orito]], una pedania de Monfort del Sit, famosa per la senzillea dels religiosos franciscans [[sant Pere d'Alcántara|alcantarins]] que ho habitaven. Va vestir els hàbits en [[1564]], en el convent [[Elig|ilicità]] de Sant Josep i va professar en Orito el [[2 de febrer]] de [[1565]]. |
| | | |
| === El milacre de l'aparició de l'Eucaristia === | | === El milacre de l'aparició de l'Eucaristia === |
| | | |
− | En la pedania d'[[Orito]] ([[Monfort del Sit]], [[Alacant]]) se troba la coneguda [[Orito|"Ermita de l'Aparició"]] a on sant Pasqual va tindre una visió de [[Jesucrist]] en l'[[Eucaristia]]. Este fet va servir per a que l'Iglésia catòlica haja nomenat sant Pasqual patró dels congressos eucarístics. En tota la zona alacantina, principalment en Orito, [[Elig]], [[Alacant]], [[Monfort del Sit]], [[Novelda]] i [[Aspe]], i [[Vega Baixa]] se guarda una gran veneració a sant Pasqual. | + | En la pedania d'[[Orito]] ([[Monfort]], [[Alacant]]) se troba la coneguda [[Orito|"Ermita de l'Aparició"]] a on sant Pasqual va tindre una visió de [[Jesucrist]] en l'[[Eucaristia]]. Este fet va servir per a que l'Iglésia catòlica haja nomenat sant Pasqual patró dels congressos eucarístics. En tota la zona alacantina, principalment en Orito, [[Elig]], [[Alacant]], [[Monfort del Sit]], [[Novelda]] i [[Aspe]], i [[Vega Baixa]] se guarda una gran veneració a sant Pasqual. |
| | | |
| === Professió de fe eucarística === | | === Professió de fe eucarística === |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| Entre els milacres que se li atribuïxen destaquen la multiplicació del pa per als pobres, la curació de malalts, el do de profecia i el que narra com d'una pedra va eixir aigua per a uns pobres. La tradició popular afirma que moltes vegades orant experimentava tanta alegria que se posava a ballar (per això alguns creuen que el seu llinage és un malnom per esta reacció característica). | | Entre els milacres que se li atribuïxen destaquen la multiplicació del pa per als pobres, la curació de malalts, el do de profecia i el que narra com d'una pedra va eixir aigua per a uns pobres. La tradició popular afirma que moltes vegades orant experimentava tanta alegria que se posava a ballar (per això alguns creuen que el seu llinage és un malnom per esta reacció característica). |
| | | |
− | Darrere d'una vida durant la qual cultivà el seu esperit en l'oració, l'escritura i realisant els més modests treballs de llec en uns quants convents de la zona -nomenada Província de Sant Joan Batiste-, va morir en el convent alcantarí del Rosari en [[Vila-real]], a on va ser refetorer i almoiner, el [[17 de maig]] de [[1592]], també Pasqua de Pentecostés. La llegenda diu que darrere de la seua mort, va succeir que, durant la missa de rèquiem, en el moment de la consagració, els seus ulls se van obrir per a adorar al Santíssim Sacrament. | + | Darrere d'una vida durant la qual cultivà el seu esperit en l'oració, l'escritura i realisant els més modests treballs de llec en uns quants convents de la zona -nomenada Província de Sant Joan Batiste-, va morir en el convent alcantarí del Rosari en [[Vilarreal]], a on va ser refetorer i almoiner, el [[17 de maig]] de [[1592]], també Pasqua de Pentecostés. La llegenda diu que darrere de la seua mort, va succeir que, durant la missa de rèquiem, en el moment de la consagració, els seus ulls se van obrir per a adorar al Santíssim Sacrament. |
| | | |
| == Obres == | | == Obres == |