78 869
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''''Jazz''''' és un gènero musical, originari de Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica), a on es barreja una rítmica pròpia del...».
El '''''Jazz''''' és un [[gènero musical]], originari de [[Nova Orleans]] ([[Louisiana]], [[Estats Units d'Amèrica]]), a on es barreja una rítmica pròpia dels negres nortamericans (''[[blues]]'', principalment, pero també les ''work songs'', el ''ragtime'', les cançons dels "Minstrels") en una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer ([[trompeta]], [[corneta]], [[clarinet]], [[trombó]], [[tuba]], [[contrabaix|baix]], [[bombo]] i [[platerets]]).
Quan estos conjunts s'estabilisaren, substituïren la tuba pel [[contrabaix]], el bombo i platerets per la [[Bateria (instrument musical)|bateria]] i s'afegí el [[piano]]. Esta era la formació de l'Original [[Dixieland Jazz Band]], un grup blanc que amprà la paraula ''jazz'' per primera vegada, en [[1917]].
Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobre tot per l'improvisació (base característica del ''jazz'') s'anà evolucionant fins a arribar, als anys 80 i 90 del [[segle XX]], a una fusió d'estils molt diversos. Aixina, juntament en cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el ''jazz'' incorporà, a partir de 1920, composicions pensades específicament per a ser interpretades per estos conjunts.
En l'estil nomenat "Chicago" - o ''hot jazz'' - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el [[saxofó]] (tenor i alt, principalment), la [[guitarra]] i el [[violí]]. Atres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibrafon, els saxofons barítons i soprano, la [[flauta]], l'orgue i diferents tipos de [[percussió]] (conga , bongos). Aixina, els cantants, tan importants ya des dels inicis dels ''blues'', adoptaren el llenguage nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al ''jazz''.
Un atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]]'', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.
Després de la [[II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]]'' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]]'' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.
Des de finals dels 60 i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]]'', ''jazz rock'' o el ''[[funky]]'' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.
== Principals músics ==
Per orde cronològic d'estils:
* New Orleans (Dixieland), Chicago (''hot jazz''): King Oliver, [[Louis Armstrong]], Kid Ory, [[Sidney Bechet]], Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,
* ''Swing'' i anys 30: Fletcher Henderson, [[Coleman Hawkins]], Benny Carter, Roy Eldridge, [[Duke Ellington]], Bubber Miley, Johnny Hodges, Lawrence Brown, [[Ben Webster]], Ray Nance, [[Count Basie]], [[Lester Young]], Jo Jones, [[Ella Fitzgerald]], [[Billie Holiday]], [[Benny Goodman]], Gene Krupa, Harry James, [[Lionel Hampton]], Woody Herman, [[Art Tatum]], [[Glenn Miller]], [[Django Reinhardt]], [[Nat King Cole]], [[Charlie Christian]], [[Erroll Garner]].
* ''Be-bop'', ''cool'', ''jazz'' dels anys 50: [[Charlie Parker]], [[Dizzy Gillespie]], [[Thelonious Monk]], [[Kenny Clarke]], [[Max Roach]], J.J. Johnson, [[Miles Davis]], [[Stan Getz]], [[Gerry Mulligan]], [[Chet Baker]], Clifford Brown, [[Sarah Vaughan]], [[Dexter Gordon]], Clark Terry, Paul Gonsalves, [[Wes Montgomery]], [[Sonny Rollins]], [[John Coltrane]], [[Charles Mingus]], [[Bill Evans]], [[Tete Montoliu]], [[Cannonball Adderley]], Art Blakey, [[Sonny Clark]].
* ''Free jazz'', ''fussion'' i ''latin jazz'', ultimes tendències : [[Ornette Coleman]], Archie Shepp, Sun Ra, Cecil Taylor, McCoy Tyner, Herbie Hancock, Chick Corea, Wayne Shorter, Jaco Pastorious, Keith Jarret, Ron Carter, Jack deJohnette, [[Pat Metheny]], Lester Bowie, Jan Garbarek, [[Winton Marsalis]], Terence Blanchard, David Murray, John Zorn, Don Byron, Theo Jörgensmann, Steve Coleman, Joshua Redman, James Carter, Diana Krall, Cassandra Wilson, Jordi Rossy, Poncho Sánchez, Chucho Valdés, Tito Puente...
== Ritmes ballables del segle XX en influència del Jazz ==
* El [[bòston]].
* El [[one-step]].
* El [[fox-trot]].
* El [[xarleston]].
* El [[bugui-bugui]].
* El [[swing]].
* El [[jive]].
* El [[lindy]].
* El [[jitter-burg]].
* El [[jerry bug]].
* El [[twist]].
* El [[rock'n'roll]].
* La [[rumba-fox]].
* El [[mambo]].
* La [[bossa nova]].
* El [[filin]].
* La [[salsa (ball)|salsa]].
== Principals músics valencians de jazz ==
Valéncia es terra de jazz i conta en varis músics valencians que tenen actualment prestigi internacional fora de les nostres fronteres:
* [[Chimo Tebar]],
[[Perico Sanbeat]]
== Principals festivals de jazz en la [[Comunitat Valenciana]] ==
== Vejau també ==.
* [[Sedajazz]], Colectiu de músics de Jazz de [[Valéncia]].
== Enllaços externs ==
* [http://lnx.indajaus.com/acidjazzhispano/ "Acid Jazz Hispano"]
[[Categoria:Musica]]
Quan estos conjunts s'estabilisaren, substituïren la tuba pel [[contrabaix]], el bombo i platerets per la [[Bateria (instrument musical)|bateria]] i s'afegí el [[piano]]. Esta era la formació de l'Original [[Dixieland Jazz Band]], un grup blanc que amprà la paraula ''jazz'' per primera vegada, en [[1917]].
Tant per repertori com per instrumentació, harmonia i sobre tot per l'improvisació (base característica del ''jazz'') s'anà evolucionant fins a arribar, als anys 80 i 90 del [[segle XX]], a una fusió d'estils molt diversos. Aixina, juntament en cançons populars o d'operetes i musicals de Broadway, el ''jazz'' incorporà, a partir de 1920, composicions pensades específicament per a ser interpretades per estos conjunts.
En l'estil nomenat "Chicago" - o ''hot jazz'' - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el [[saxofó]] (tenor i alt, principalment), la [[guitarra]] i el [[violí]]. Atres instruments que s'anaren incorporant, foren el vibrafon, els saxofons barítons i soprano, la [[flauta]], l'orgue i diferents tipos de [[percussió]] (conga , bongos). Aixina, els cantants, tan importants ya des dels inicis dels ''blues'', adoptaren el llenguage nou i a partir dels anys 30 s'incorporaren al ''jazz''.
Un atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]]'', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.
Després de la [[II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]]'' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]]'' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.
Des de finals dels 60 i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]]'', ''jazz rock'' o el ''[[funky]]'' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.
== Principals músics ==
Per orde cronològic d'estils:
* New Orleans (Dixieland), Chicago (''hot jazz''): King Oliver, [[Louis Armstrong]], Kid Ory, [[Sidney Bechet]], Jelly Roll Morton, Johnny Dodds, Jimmie Noone Earl Hines, Fats Waller,
* ''Swing'' i anys 30: Fletcher Henderson, [[Coleman Hawkins]], Benny Carter, Roy Eldridge, [[Duke Ellington]], Bubber Miley, Johnny Hodges, Lawrence Brown, [[Ben Webster]], Ray Nance, [[Count Basie]], [[Lester Young]], Jo Jones, [[Ella Fitzgerald]], [[Billie Holiday]], [[Benny Goodman]], Gene Krupa, Harry James, [[Lionel Hampton]], Woody Herman, [[Art Tatum]], [[Glenn Miller]], [[Django Reinhardt]], [[Nat King Cole]], [[Charlie Christian]], [[Erroll Garner]].
* ''Be-bop'', ''cool'', ''jazz'' dels anys 50: [[Charlie Parker]], [[Dizzy Gillespie]], [[Thelonious Monk]], [[Kenny Clarke]], [[Max Roach]], J.J. Johnson, [[Miles Davis]], [[Stan Getz]], [[Gerry Mulligan]], [[Chet Baker]], Clifford Brown, [[Sarah Vaughan]], [[Dexter Gordon]], Clark Terry, Paul Gonsalves, [[Wes Montgomery]], [[Sonny Rollins]], [[John Coltrane]], [[Charles Mingus]], [[Bill Evans]], [[Tete Montoliu]], [[Cannonball Adderley]], Art Blakey, [[Sonny Clark]].
* ''Free jazz'', ''fussion'' i ''latin jazz'', ultimes tendències : [[Ornette Coleman]], Archie Shepp, Sun Ra, Cecil Taylor, McCoy Tyner, Herbie Hancock, Chick Corea, Wayne Shorter, Jaco Pastorious, Keith Jarret, Ron Carter, Jack deJohnette, [[Pat Metheny]], Lester Bowie, Jan Garbarek, [[Winton Marsalis]], Terence Blanchard, David Murray, John Zorn, Don Byron, Theo Jörgensmann, Steve Coleman, Joshua Redman, James Carter, Diana Krall, Cassandra Wilson, Jordi Rossy, Poncho Sánchez, Chucho Valdés, Tito Puente...
== Ritmes ballables del segle XX en influència del Jazz ==
* El [[bòston]].
* El [[one-step]].
* El [[fox-trot]].
* El [[xarleston]].
* El [[bugui-bugui]].
* El [[swing]].
* El [[jive]].
* El [[lindy]].
* El [[jitter-burg]].
* El [[jerry bug]].
* El [[twist]].
* El [[rock'n'roll]].
* La [[rumba-fox]].
* El [[mambo]].
* La [[bossa nova]].
* El [[filin]].
* La [[salsa (ball)|salsa]].
== Principals músics valencians de jazz ==
Valéncia es terra de jazz i conta en varis músics valencians que tenen actualment prestigi internacional fora de les nostres fronteres:
* [[Chimo Tebar]],
[[Perico Sanbeat]]
== Principals festivals de jazz en la [[Comunitat Valenciana]] ==
== Vejau també ==.
* [[Sedajazz]], Colectiu de músics de Jazz de [[Valéncia]].
== Enllaços externs ==
* [http://lnx.indajaus.com/acidjazzhispano/ "Acid Jazz Hispano"]
[[Categoria:Musica]]