78 863
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Antònia Vila i Ferri''' va nàixer en 1921 en la ciutat d'Onil en un llar humil. Filla d’un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat...».
'''Antònia Vila i Ferri''' va nàixer en 1921 en la ciutat d'[[Onil]] en un llar humil. Filla d’un obrer republicà, progressiste i valencianiste pero cultivat, deprén de son pare la [[Llengua valenciana]], que li donava la lliçó assentant-la damunt dels genolls quan apenes tenia 3 anys, en la gramàtica i el vocabulari del [[Pare Lluís Fullana]].
Usuària de l’idioma valencià tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fabules, relats, artículs periodístics.
Estudià els cursos de valencià de [[Lo Rat Penat]] del que arriba a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. Es trasllada a Elig per motius laborals, a on entra en contacte en atres persones sensibles en la problemàtica de l’identitat valenciana com Josep Payà, [[Tonico Sansano]], Vicent Pastor Chilar i Josep Marin Morell.
Fruït d’estos contactes es la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals [[Grup Cultural Ilicità “Regne de Valéncia”|Grup Cultural Tonico Sansano]] i el [[Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig]], en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les juntes directives.
Co-creadora dels guardons “Palmes Daurades” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Va ser la professora dels primers cursos de valencià de Lo Rat Penat organisats per esta entitat en Elig i dirigits per [[Josep Boronat]].
Al mateix temps i quan encara no era obligatòria l’ensenyança en valencià, donà els primers cursets d’iniciació-preparació a mestres en l’Institut de La Torreta en Elig.
Participà com a ponent en el I Congrés de la Llengua Valenciana organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig en maig de 1985. Seguix donant classes de valencià en sa casa.
Colabora i escriu en diverses publicacions i revistes com les de Moros i Cristians, Pobladors d’Elig, Comissions de Festes, Fogueres, Falles, etc.
Escriu també en el diari “Canfali” d’Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l’autoctonia de l’idioma i explicava la normativa, gramàtica, lèxic, ortografia, etc.
Junt en el poeta i periodiste ilicità Tonico Sansano tingué una serie de programes els dissabtes sobre la llengua, cultura, folclor valencians i locals en l’emissora decana "Radio Elig EAJ 45 AM".
S'enfrontà públicament al poder municipal quan catalanisà oficialment el topònim de la ciutat aprovant el terme “Elx” en lloc del tradicional, valencianíssim, autòcton i històric de “Elig”.
Guanyadora de certàmens lliteraris i històrics, en el primer i segon premi sobre tradicions populars organisats pel Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig. Posteriorment fon membre del jurat d’eixos premis “Historia de Elche”. Mes tart passà a ser traductora i correctora de texts.
Co-fundadora d'[[Unió Valenciana]] en el sur de la [[Nació Valenciana|Regne de Valéncia]]. Membre de facto i d’honor de diverses entitats culturals valencianes.
Ha publicat els seus treballs guardonats a banda del llibre “Fabules Curtes” en el 2001. Es membre de l'Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).
Actualment Antònia Vila viu en Alacant dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a Valéncia. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua Patria. Un cor que li reglota valenciania. Sense cap dubte podem afirmar que N’Antònia Vila Ferri ha segut una dirigent històrica del valencianisme en les nostres comarques.
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Valencianisme]]
Usuària de l’idioma valencià tant parlat com escrit, sent la seua llengua materna i que dominà abans que el castellà, fins al punt que des de jove ha estat escrivint poemes, contes, fabules, relats, artículs periodístics.
Estudià els cursos de valencià de [[Lo Rat Penat]] del que arriba a ser professora titulada diplomada superior i membre del seu Claustre de Mestres. Es trasllada a Elig per motius laborals, a on entra en contacte en atres persones sensibles en la problemàtica de l’identitat valenciana com Josep Payà, [[Tonico Sansano]], Vicent Pastor Chilar i Josep Marin Morell.
Fruït d’estos contactes es la seua colaboració i intervenció en la creació de les entitats culturals [[Grup Cultural Ilicità “Regne de Valéncia”|Grup Cultural Tonico Sansano]] i el [[Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig]], en els que entra com a membre i dirigent arribant a ostentar càrrecs en les juntes directives.
Co-creadora dels guardons “Palmes Daurades” al Valencianisme del Grup Cultural Ilicità. Va ser la professora dels primers cursos de valencià de Lo Rat Penat organisats per esta entitat en Elig i dirigits per [[Josep Boronat]].
Al mateix temps i quan encara no era obligatòria l’ensenyança en valencià, donà els primers cursets d’iniciació-preparació a mestres en l’Institut de La Torreta en Elig.
Participà com a ponent en el I Congrés de la Llengua Valenciana organisat pel Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig en maig de 1985. Seguix donant classes de valencià en sa casa.
Colabora i escriu en diverses publicacions i revistes com les de Moros i Cristians, Pobladors d’Elig, Comissions de Festes, Fogueres, Falles, etc.
Escriu també en el diari “Canfali” d’Elig en un espai dedicat a la llengua valenciana nomenat “Raconet de la llengua” en el que defenia l’autoctonia de l’idioma i explicava la normativa, gramàtica, lèxic, ortografia, etc.
Junt en el poeta i periodiste ilicità Tonico Sansano tingué una serie de programes els dissabtes sobre la llengua, cultura, folclor valencians i locals en l’emissora decana "Radio Elig EAJ 45 AM".
S'enfrontà públicament al poder municipal quan catalanisà oficialment el topònim de la ciutat aprovant el terme “Elx” en lloc del tradicional, valencianíssim, autòcton i històric de “Elig”.
Guanyadora de certàmens lliteraris i històrics, en el primer i segon premi sobre tradicions populars organisats pel Patronat Històric Artístic Cultural d’Elig. Posteriorment fon membre del jurat d’eixos premis “Historia de Elche”. Mes tart passà a ser traductora i correctora de texts.
Co-fundadora d'[[Unió Valenciana]] en el sur de la [[Nació Valenciana|Regne de Valéncia]]. Membre de facto i d’honor de diverses entitats culturals valencianes.
Ha publicat els seus treballs guardonats a banda del llibre “Fabules Curtes” en el 2001. Es membre de l'Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).
Actualment Antònia Vila viu en Alacant dedicant-se a la seua salut i al seu cor que tants esglais li ha donat pel seu amor i passió cap a Valéncia. Un cor fatigat pels anys i pels patiments per la seua Patria. Un cor que li reglota valenciania. Sense cap dubte podem afirmar que N’Antònia Vila Ferri ha segut una dirigent històrica del valencianisme en les nostres comarques.
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Valencianisme]]