Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  19:16 1 maig 2016
m
Llínea 7: Llínea 7:  
Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat Perot de Granyana llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre.
 
Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat Perot de Granyana llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre.
   −
En [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), Pio XI ([[1922]]), Joan XXIII ([[1961]]), Pau VI ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], Benedicte XVI, qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]].
+
En [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), Pio XI ([[1922]]), Joan XXIII ([[1961]]), Pau VI ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]].
    
El Papa Pio XI va proclamar el [[8 de novembre]] de [[1922]] a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el [[4 de maig]] de [[1924]] en la plaça de l'Independència (coneguda com ''La Farola''), en una ceremònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals.
 
El Papa Pio XI va proclamar el [[8 de novembre]] de [[1922]] a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el [[4 de maig]] de [[1924]] en la plaça de l'Independència (coneguda com ''La Farola''), en una ceremònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals.
124 351

edicions

Menú de navegació