126 545
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 37:
Llínea 37: − + Llínea 43:
Llínea 43: − +
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]].
En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]].
En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck|Planck]], [[Albert Einstein|Einstein]], [[Niels Bohr|Bohr]] i atres van desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger|Schrödinger]] i [[Paul Dirac|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.
En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck|Planck]], [[Albert Einstein|Einstein]], [[Niels Bohr|Bohr]] i atres varen desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger|Schrödinger]] i [[Paul Dirac|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.
La mecànica quàntica va suministrar les ferramentes teòriques per a la [[física de la matèria condensada]], la qual estudia el comportament dels [[sòlit]]s i els [[líquit]]s, incloent fenòmens com ara [[estructura cristalina]] , [[semiconductor|semiconductivitat]] i [[superconductor|superconductivitat]]. Entre els pioners de la física de la matèria condensada s'inclou [[Felix Bloch|Bloch]], que va desenrollar una descripció mecano-quàntica del comportament dels electrons en les estructures cristal ([[1928]]).
La mecànica quàntica va suministrar les ferramentes teòriques per a la [[física de la matèria condensada]], la qual estudia el comportament dels [[sòlit]]s i els [[líquit]]s, incloent fenòmens com ara [[estructura cristalina]] , [[semiconductor|semiconductivitat]] i [[superconductor|superconductivitat]]. Entre els pioners de la física de la matèria condensada s'inclou [[Felix Bloch|Bloch]], que va desenrollar una descripció mecano-quàntica del comportament dels electrons en les estructures cristal ([[1928]]).
La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman|Feynman]], [[Julian Schwinger|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.
La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman|Feynman]], [[Julian Schwinger|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.
La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning|Yang]] i [[Robert Mills|Mills]] van desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.
La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning|Yang]] i [[Robert Mills|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.
== La física del sigle XXI ==
== La física del sigle XXI ==