126 643
edicions
Canvis
mLlínea 13:
Llínea 13: − + − + Llínea 22:
Llínea 22: − + Llínea 69:
Llínea 69: − +
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.
El [[sigle XIX]] la gran expansió del capitalisme i la necessitat d'incentius per mantindre l'accelerat alvanç tecnològic despuix de les guerres napoleòniques, consolidarien la llògica de la propietat intelectual i estendrien les llegislacions protectores.
La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera van passar a ser països desenrollats.
La propietat intelectual va ser històricament depenent en la pràctica a les necessitats socials d'innovació. Quan Eli Whitney va inventar la desmotadora de coto en [[1794]] a ningú (i molt menys a l'inventor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació . La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament i va convertir als EUA durant la década de [[1830]] en el gran proveïdor de las naixents manufactures textils britàniques. I el cotó es va transformar en un be de consum de masses de preu assequible. [[EE.UU.]] i [[Gran Bretanya]] gràcies a la industria de la manufactura cotonera varen passar a ser països desenrollats.
Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs van rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.
Un atre aspecte destacable va ser la internacionalisació espontànea dels pagaments a els autors per part dels editors. Durant el sigle XIX els autors estatunidencs varen rebre mes pagaments dels editors britànics que del seu propi país , encara que llegalment els privilegiats eren estatals i no podien ser reclamats llegalment en atres països. Sembla que, com torna a succeir hui dia, la part principal dels ingressos d'una obra es produïen en la primera edició, lo que incitava als editors britànics suficientment a pagar per accedir als continguts abans que el seus competidors, sense necessitat de que estos pogueren valdre els seus privilegis llegals.
Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.
Per esta raó, la Convenció de "Berne pour la protection des ouvres littéraires et artistiques" convocada en [[1886]] per iniciativa de Victor Hugo va marcar un moment decisiu en la globalisació del dret d'autor en obligar la reciprocitat en el reconeiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment només mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no se sumaren fins al [[1989]]) és quant és varen fixar les bases del panorama actual.
== Propietat intelectual en el sigle XX ==
== Propietat intelectual en el sigle XX ==
El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i las patents. Després de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] es va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]](Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates van aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.
El [[sigle XX]] fon el sigle del [[copyright]], els drets d'autor i las patents. Després de celebrar-se la convenció de [[Berna]] en [[1886]], en [[1893]] es va fundar el BIRPI (Bordeaux internationaux réunis pour la protection de la propriété intellectuelle), actualment conegut en el nom de [[OMPI]](Organisació Mundial de la Propietat Intelectual). Per estes dates varen aparéixer les primeres associacions de drets d'autor com la [[SGAE]], en [[1899]] quan es va crear va eixir en el nom de SAE.
En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i la universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], es va dur a terme la homologació internacional de la propietat intelectual.
En la segona mitat del sigle, en l'esclat industrial de la música i la universalisació del mercat audiovisual concentrat en els [[EUA]], es va dur a terme la homologació internacional de la propietat intelectual.
# Els drets patrimonials; que fan referència a l'aspecte econòmic que es deriva de l'autoria de l'obra. És a dir, el dret a cobrar per l'edició, traducció o adaptació de l'obra.
# Els drets patrimonials; que fan referència a l'aspecte econòmic que es deriva de l'autoria de l'obra. És a dir, el dret a cobrar per l'edició, traducció o adaptació de l'obra.
Com tots el tipos de propietat, la propietat intelectual es pot vendre o transferir a tercers. A diferència d'atres formes de propietat tradicionals; que es mantenen a lo llarc del temps, encara que a vegades siga a través de diferents propietaris, la propietat intelectual té un final. De forma general, en Espanya els [[dret]]s d'explotació duren tota la vida de l'autor i 70 anys més despuix de la seua mort o declaració de mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, formant part d'un patrimoni comú; podent ser utilisada lliurement per qualsevol, respectant l'autoria e integritat. Els drets morals, pel seu caràcter personal, van vinculats a la vida de l'autor. Els drets d'autoria e integritat de l'obra poden ser eixercits, sense llímit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor.
Com tots el tipos de propietat, la propietat intelectual es pot vendre o transferir a tercers. A diferència d'atres formes de propietat tradicionals; que es mantenen a lo llarc del temps, encara que a vegades siga a través de diferents propietaris, la propietat intelectual té un final. De forma general, en Espanya els [[dret]]s d'explotació duren tota la vida de l'autor i 70 anys més despuix de la seua mort o declaració de mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, formant part d'un patrimoni comú; podent ser utilisada lliurement per qualsevol, respectant l'autoria e integritat. Els drets morals, pel seu caràcter personal, varen vinculats a la vida de l'autor. Els drets d'autoria e integritat de l'obra poden ser eixercits, sense llímit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor.
Tot i que els autors de les obres gogen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, estes han de cedir en determinats casos enfront un interés social més ampli de promoció i desenroll de la cultura. Estes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autorisació expressa de l'autor en casos com:
Tot i que els autors de les obres gogen d'un ampli conjunt de drets sobre les mateixes, estes han de cedir en determinats casos enfront un interés social més ampli de promoció i desenroll de la cultura. Estes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autorisació expressa de l'autor en casos com: