124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 7:
Llínea 7: − +
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.
La patafísica es basa en el principi de l'unitat dels oposts, i es torna un mig de descripció d'un univers complementari, constituït d'excepcions. En l'univers d'[[Alfred Jarry]] tot és anormalitat, a on la regla és l'excepció de l'excepció. La regla és lo més extraordinari, i això explica i justifica l'existència de la anormalitat.
En [[1948]], com a burla dels [[Colege professional|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes van ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].
En [[1948]], com a burla dels [[Colege professional|coleges professionals]] o les [[Real Acadèmia Espanyola|acadèmies]] de l'art i les ciències, [[Mélanie Li Plumet]], [[Oktav Votka]] i [[J-H Sainmont]] fundaren el [[Colege de Patafísica]], una organisació dedicada a difondre la patafísica, que otorgava títuls resonants als seus membres. Al llarc dels anys, numerosos artistes varen ser cooptats com «Sàtrapes» i/o participants del Colege de patafísica, entre ells [[Raymond Queneau]], [[Enrico Baj]], [[Borís Vian]], [[Eugène Ionesco]], [[Jean Genet]], [[Jacques Prévert]], [[Joan Miró]], [[Umberto Eco]] i [[Fernando raval]].
Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En [[març]] del [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.
Un autor americà, Pablo López, va crear també una adició a la ciència nomenada la [[patáfora]] (en particular, en ''Clos-te ' Pataphysics'', 1990 i ''Pataphors'', Universitat d'Hollins, 1994). ''Els Carnets du Collège de 'Pataphysique n°22 (decembre 2005)'' donen una serie d'eixemples de patáfores lliteràries ilustrades fotogràficament. En [[març]] del [[2007]], un periodiste va escriure un artícul per al periòdic chilé ''Granvalparaiso'' sobre l'us de patáfores pel govern chilé.