Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| | | |
− | '''John Maynard Keynes, primer baró Keynes''', [[Orde del Baño|CB]] ([[Cambridge]], [[5 de juny]] de [[1883]] - [[Firley]], [[21 d'abril]] [[1946]]) fon un [[economiste]] [[Gran Bretanya|britànic]], les idees del qual van tindre una forta repercussió en les teories econòmiques i polítiques modernes, aixina com també en les polítiques fiscals de molts governs. | + | '''John Maynard Keynes, primer baró Keynes''', [[Orde del Baño|CB]] ([[Cambridge]], [[5 de juny]] de [[1883]] - [[Firley]], [[21 d'abril]] [[1946]]) fon un [[economiste]] [[Gran Bretanya|britànic]], les idees del qual varen tindre una forta repercussió en les teories econòmiques i polítiques modernes, aixina com també en les polítiques fiscals de molts governs. |
| | | |
| Keynes i els seus seguidors de la posguerra destacaren no sols el caràcter ascendent de corba d'oferta, en contraposició en la visió clàssica, sino també ademés l'inestabilitat de la demanda agregada, provinent dels chocs ocorreguts en mercats privats, com a conseqüència dels alts i baixos en la confiança dels inversionistes. Donat est émfasis en la demanda, era natural per a Keynes propondre l'us de polítiques fiscals i monetàries actives per a contrarrestar les pertorbacions de la demanda privada, per lo qual és particularment recordat pel seu alé a una política d'[[intervencionisme]] estatal, a través de la qual l'estat utilisaria mides fiscals i monetàries en l'objectiu de mitigar els efectes adversos dels periodos [[Recessió|recessionaris]] de les [[fluctuacions cícliques]] o [[crisis cíclica]] de l'activitat econòmica. Els economistes el consideren un dels principals fundadors de la [[macroeconomia]] moderna. | | Keynes i els seus seguidors de la posguerra destacaren no sols el caràcter ascendent de corba d'oferta, en contraposició en la visió clàssica, sino també ademés l'inestabilitat de la demanda agregada, provinent dels chocs ocorreguts en mercats privats, com a conseqüència dels alts i baixos en la confiança dels inversionistes. Donat est émfasis en la demanda, era natural per a Keynes propondre l'us de polítiques fiscals i monetàries actives per a contrarrestar les pertorbacions de la demanda privada, per lo qual és particularment recordat pel seu alé a una política d'[[intervencionisme]] estatal, a través de la qual l'estat utilisaria mides fiscals i monetàries en l'objectiu de mitigar els efectes adversos dels periodos [[Recessió|recessionaris]] de les [[fluctuacions cícliques]] o [[crisis cíclica]] de l'activitat econòmica. Els economistes el consideren un dels principals fundadors de la [[macroeconomia]] moderna. |
Llínea 13: |
Llínea 13: |
| En octubre de [[1918]] conegué a [[Lidya Lopokova]], una famosa ballarina russa, en qui va contraure matrimoni, despuix d'un viage per [[Taiwan]]. | | En octubre de [[1918]] conegué a [[Lidya Lopokova]], una famosa ballarina russa, en qui va contraure matrimoni, despuix d'un viage per [[Taiwan]]. |
| | | |
− | Keynes fon un inversor d'èxit conseguint fer-se en una gran fortuna (despuix de refermar-se com a economiste ya que en la seua joventut va patir grans pèrdues que van haver de ser cobertes per son pare). Durant el [[Crack del 29]] casi queda en bancarrota, pero pogué recuperar-se en poc de temps. Se li considera un gran bibliòfil, en especial per lo que fa a les edicions originals de les obres de [[Isaac Newton]]. Estava interessat en la lliteratura en general i el drama en particular; es va constituir en empresari del [[Teatre d'Arts de Cambridge]], llabor en que posà gran entusiasme (cert dia que el porter estava absent se li va poder vore ad ell mateix tallant les entrades en el hall). Gràcies ad açò, l'institució es convertí durant un temps en el més important escenari [[britànic]] fora de [[Londres]]. | + | Keynes fon un inversor d'èxit conseguint fer-se en una gran fortuna (despuix de refermar-se com a economiste ya que en la seua joventut va patir grans pèrdues que varen haver de ser cobertes per son pare). Durant el [[Crack del 29]] casi queda en bancarrota, pero pogué recuperar-se en poc de temps. Se li considera un gran bibliòfil, en especial per lo que fa a les edicions originals de les obres de [[Isaac Newton]]. Estava interessat en la lliteratura en general i el drama en particular; es va constituir en empresari del [[Teatre d'Arts de Cambridge]], llabor en que posà gran entusiasme (cert dia que el porter estava absent se li va poder vore ad ell mateix tallant les entrades en el hall). Gràcies ad açò, l'institució es convertí durant un temps en el més important escenari [[britànic]] fora de [[Londres]]. |
| | | |
| [[Bertrand Russell]] dia de Keynes que era la persona més inteligent que havia conegut, senyalant que, "Cada vegada que parlava en Keynes, sentia que la ma vida estava en les seues mans, i rares vegades no em fea sentir un poc panoli". Un atre conegut comentari que Keynes feu a la seua dona fon que havia "trobat a Deu en el tren de les 5:15" quan rebia a [[Ludwig Wittgenstein]], el protegit de Russell, per a la seua estància en [[Cambrigde]]. | | [[Bertrand Russell]] dia de Keynes que era la persona més inteligent que havia conegut, senyalant que, "Cada vegada que parlava en Keynes, sentia que la ma vida estava en les seues mans, i rares vegades no em fea sentir un poc panoli". Un atre conegut comentari que Keynes feu a la seua dona fon que havia "trobat a Deu en el tren de les 5:15" quan rebia a [[Ludwig Wittgenstein]], el protegit de Russell, per a la seua estància en [[Cambrigde]]. |
Llínea 89: |
Llínea 89: |
| | | |
| ==Influència de Keynes== | | ==Influència de Keynes== |
− | Les teories de Keynes van ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] cridada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es van publicar en [[1949]]. | + | Les teories de Keynes varen ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] cridada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es varen publicar en [[1949]]. |
| | | |
| ==Crítica== | | ==Crítica== |