Llínea 12: |
Llínea 12: |
| Després de la batalla és va refugiar en [[Toledo]], i a la caiguda de la ciutat en el [[714]], mentres uns atres escapaven a [[França]], ell va tornar a la seua terra natal, [[Astúries]], supostament custodiant el tesor del rei visigot. | | Després de la batalla és va refugiar en [[Toledo]], i a la caiguda de la ciutat en el [[714]], mentres uns atres escapaven a [[França]], ell va tornar a la seua terra natal, [[Astúries]], supostament custodiant el tesor del rei visigot. |
| | | |
− | Les primeres incursions àraps en el nort van ser les de [[Musa ibn Nusair]] en [[716]] que va prendre les ciutats de ''Lucus Asturum'' ([[Lugo de Llanera]]) i [[Gijón]], on va deixar a càrrec al governador [[Munuza]]. Les famílies dominants de el restant de ciutats asturianes van capitular i provablement també la família de Pelayo. | + | Les primeres incursions àraps en el nort varen ser les de [[Musa ibn Nusair]] en [[716]] que va prendre les ciutats de ''Lucus Asturum'' ([[Lugo de Llanera]]) i [[Gijón]], on va deixar a càrrec al governador [[Munuza]]. Les famílies dominants de el restant de ciutats asturianes varen capitular i provablement també la família de Pelayo. |
| | | |
| En [[718]] va tindre lloc una primera revolta encapçalada per Pelayo que va fracassar. La causa fon que Munuza s'havia casat per la força en la seua germana Adosinda. Pelai fon detingut i enviat a [[Córdova]]. No obstant això, va conseguir escapar i tornar a Astúries a on va encapçalar una segona revolta i és va refugiar en les montanyes. | | En [[718]] va tindre lloc una primera revolta encapçalada per Pelayo que va fracassar. La causa fon que Munuza s'havia casat per la força en la seua germana Adosinda. Pelai fon detingut i enviat a [[Córdova]]. No obstant això, va conseguir escapar i tornar a Astúries a on va encapçalar una segona revolta i és va refugiar en les montanyes. |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| Pelayo I, va establir el seu govern en [[Ceps d'Onís]]. | | Pelayo I, va establir el seu govern en [[Ceps d'Onís]]. |
| | | |
− | La revolta de Pelai de l'any [[722]] mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt mes poderós, pero despuix de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita en totes les forçes del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa van emigrar al nort per a unir-se a la revolució de Pelayo. | + | La revolta de Pelai de l'any [[722]] mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt mes poderós, pero despuix de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita en totes les forçes del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa varen emigrar al nort per a unir-se a la revolució de Pelayo. |
| | | |
| == Núpcies i descendents == | | == Núpcies i descendents == |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| | | |
| == Mort de Pelai == | | == Mort de Pelai == |
− | Va morir en Ceps d'Onís, on tenia la seua cort, l'any [[737]]. Va ser sepultat en l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment les seues restes van ser traslladades per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga. | + | Va morir en Ceps d'Onís, on tenia la seua cort, l'any [[737]]. Va ser sepultat en l'iglésia de Santa Eulàlia d'Abamia, pròxima a [[Covadonga]], que ell havia fundat. Posteriorment les seues restes varen ser traslladades per [[Alfons X de Castella]] a Covadonga. |
| | | |
| {{Traduït de|ca|Pelai I}} | | {{Traduït de|ca|Pelai I}} |
| | | |
| [[Categoria:Reis d'Astúries]] | | [[Categoria:Reis d'Astúries]] |