Canvis

L'actual rector-archipreste és el '''Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías''' (2008)

L'actual rector-archipreste és el '''Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías''' (2008)

*'''Capella de l'Ecce-Homo'''. D'estil barroc, realisada en el [[sigle XVIII]] per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada en una cúpula de teules vidriades de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellea com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del [[sigle XVII]], sent d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realisada per dos "àngels divins" que es van aparéixer com dos pelegrins) Pertany a la parròquia de l'Assunció.

*'''Capella de l'Ecce-Homo'''. D'estil barroc, realisada en el [[sigle XVIII]] per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada en una cúpula de teules vidriades de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellea com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del [[sigle XVII]], sent d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realisada per dos "àngels divins" que es varen aparéixer com dos pelegrins) Pertany a la parròquia de l'Assunció.

*'''[[Museu d'Art Contemporàneu de Pego]] '''. Inaugurat en [[1991]]. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realisat anualment des de [[1976]] .

*'''[[Museu d'Art Contemporàneu de Pego]] '''. Inaugurat en [[1991]]. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realisat anualment des de [[1976]] .

*'''''Les covetes'''''.

*'''''Les covetes'''''.

*'''[[Ambra|Castell d'Ambra]] '''. És un de tants castells islàmics del territori valencià que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que van ser objecte de transformació i destrucció despuix de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els sigles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis de el [[sigle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per [[Al-Azraq]].

*'''[[Ambra|Castell d'Ambra]] '''. És un de tants castells islàmics del territori valencià que varen servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que varen ser objecte de transformació i destrucció despuix de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els sigles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis de el [[sigle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per [[Al-Azraq]].

*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del [[Mediterrani]] i l'abundància d'[[aigua]]. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la ''Montanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.

*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del [[Mediterrani]] i l'abundància d'[[aigua]]. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la ''Montanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.

:'''''Cova Negra'''''. En una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.

:'''''Cova Negra'''''. En una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.

:'''''El Pla'''''. Este jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat sigle i es tracta d'un poblat de l'[[edat de bronze]] (4000-[[2000 a. C.]]) a on van viure, caçar i peixcar antics pobladors, defesos per una chicoteta  muralla circumdant.  

:'''''El Pla'''''. Este jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat sigle i es tracta d'un poblat de l'[[edat de bronze]] (4000-[[2000 a. C.]]) a on varen viure, caçar i peixcar antics pobladors, defesos per una chicoteta  muralla circumdant.  

*'''[[Marjal de Pego-Oliva|Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva]] '''. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons aluvials dels rius Gallinera i [[riu Girona|Girona]]. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"''ullals''" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nort i sur respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat alvançat de colmatació, travessada per multitut de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantingut fins a l'época actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.

*'''[[Marjal de Pego-Oliva|Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva]] '''. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons aluvials dels rius Gallinera i [[riu Girona|Girona]]. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"''ullals''" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nort i sur respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat alvançat de colmatació, travessada per multitut de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantingut fins a l'época actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.