Canvis

Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com ''Taifa Balansiya'',  va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències.  

Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com ''Taifa Balansiya'',  va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències.  

També es van traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com de les [[llengües romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]].  

També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com de les [[llengües romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]].  

Després de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles.  

Després de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles.  

Els conflictes en [[Catalunya]] fan que la burguesia fuga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a  on no es donen els estos problemes. [[Barcelona]] entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península despuix de la [[Granada]] àrap.  

Els conflictes en [[Catalunya]] fan que la burguesia fuga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a  on no es donen els estos problemes. [[Barcelona]] entraria en franca decadència i al contrari la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mig de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península despuix de la [[Granada]] àrap.  

La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la [[Corona d'Aragó]] i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del [[Túria]] ya que no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que van a contribuir al seu desenroll provenien de distints llocs com [[Gandia]], [[Villena]], ...

La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la [[Corona d'Aragó]] i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del [[Túria]] ya que no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que varen a contribuir al seu desenroll provenien de distints llocs com [[Gandia]], [[Villena]], ...

També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es van estendre per [[Itàlia]] i [[Europa]], igual que els èxits militars conseguits per la [[Corona d'Aragó]].

També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístics molt importants. Moltes de les idees humanistes es varen estendre per [[Itàlia]] i [[Europa]], igual que els èxits militars conseguits per la [[Corona d'Aragó]].

El punt àlgit ho trobem en l'época dels [[Borja]], que van introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dona de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment  s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en  la perduda dels furs y drets valencians.

El punt àlgit ho trobem en l'época dels [[Borja]], que varen introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dona de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calabria, que varen conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment  s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en  la perduda dels furs y drets valencians.

==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes==

==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes==

El [[sigle XV]] marca la definitiva  ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les  obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a [[Espanya]] per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.

El [[sigle XV]] marca la definitiva  ruptura en la tradició trobadoresca,no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dona. Les  obres no s'escriuen ya a l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a [[Espanya]] per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.

En La Cort de [[Alfonso V]] el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que van ser llegits i traduïts a la [[llengua valenciana]].

En La Cort de [[Alfonso V]] el Magnànim, es va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que varen ser llegits i traduïts a la [[llengua valenciana]].

La influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la van supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausias March, qui trenca en la  tradició trobadoresca i la llengua estàndart utilisada per ells (provençal lliterari) i ya utilisa en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives.

La influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la varen supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausias March, qui trenca en la  tradició trobadoresca i la llengua estàndart utilisada per ells (provençal lliterari) i ya utilisa en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives.

Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria  [[Tirant lo Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana".

Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria  [[Tirant lo Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana".

El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i  desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs  i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa"

El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia com March, plena tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i  desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs  i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents Done-la crida "valenciana prosa"

Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que van seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]].

Junt en estos tres grans poetes valencians, els  atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]].

===Els certàmens===

===Els certàmens===

Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[Ausias March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en [[1412]]. En el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra.

Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[Ausias March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en [[1412]]. En el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra.

La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme semblant al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant lo Blanch]]", editada en [[1490]] i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de En [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del mon", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes van permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'[[Inquisició]].

La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme semblant al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant lo Blanch]]", editada en [[1490]] i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de En [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del mon", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes varen permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'[[Inquisició]].

Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota [[Europa]] i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra.  Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una  forma o una atra en el Tirant.

Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota [[Europa]] i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra.  Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una  forma o una atra en el Tirant.

Utilisa noves rimes  destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt.

Utilisa noves rimes  destacant "la [[codolada]]" que consistix en un parellat en un vers llarc i un atre curt.

Ràpidament  un grup numerós de poetes se van especialisar en este tipo de composicions burlesques

Ràpidament  un grup numerós de poetes se varen especialisar en este tipo de composicions burlesques

===Autors i obres===

===Autors i obres===