Canvis

D'esta manera, la paraula planeta fon utilisada en l'antiga [[teoria geocèntrica]] per a designar els set astres que són visibles a simple vista i que es desplacen respecte a les estreles del firmament. Estos astres eren el [[Sol]], la [[Lluna]], [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], [[Mart (planeta)|Mart]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]].  

D'esta manera, la paraula planeta fon utilisada en l'antiga [[teoria geocèntrica]] per a designar els set astres que són visibles a simple vista i que es desplacen respecte a les estreles del firmament. Estos astres eren el [[Sol]], la [[Lluna]], [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], [[Venus (planeta)|Venus]], [[Mart (planeta)|Mart]], [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]].  

En l'adveniment de la [[teoria heliocèntrica]] de [[Copèrnic]], que té un precedent en la de [[Aristerc de Samos]], la [[Terra]] va ser considerada un planeta ([[1543]]), i el [[Sol]] i la [[Lluna]] van deixar de ser-ho. Per tant, el número de planetes es va reduir a sis.

En l'adveniment de la [[teoria heliocèntrica]] de [[Copèrnic]], que té un precedent en la de [[Aristerc de Samos]], la [[Terra]] va ser considerada un planeta ([[1543]]), i el [[Sol]] i la [[Lluna]] varen deixar de ser-ho. Per tant, el número de planetes es va reduir a sis.

*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del [[Sistema Solar]].

*'''Planetes jovians''' (semblants a Júpiter): grans diàmetros, essencialment gaseosos ([[hidrogen]] i [[heli]]), densitat baixa. Són [[Júpiter (planeta)|Júpiter]], [[Saturn (planeta)|Saturn]], [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], els planetes jagant del [[Sistema Solar]].

Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia [[24 d'agost]] del [[2006]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts van ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides van arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  

Respecte a [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], segons l'acort pres el dia [[24 d'agost]] del [[2006]] per l'[[Unió Astronòmica Internacional]] sobre una nova definició de planeta, se li considera dins de la categoria de [[planeta nano]]. Els primers asteroides descoberts varen ser també denominats temporalment com a planetes, com [[(1) Ceres|Ceres]], que igual que atres asteroides varen arribar inclús a tindre el seu símbol planetari, fins que va ser evident que formaven part de tota una família d'objectes: el [[cinturó d'asteroides]].  

=== Segons els seus moviments en el cel ===

=== Segons els seus moviments en el cel ===

En el present s'han descobert molts planetes pero l'home diu estar conforme en els planetes que fins ara coneix.

En el present s'han descobert molts planetes pero l'home diu estar conforme en els planetes que fins ara coneix.

En l'any [[1781]] [[William Herschel|Herschel]] va descobrir [[Urà (planeta)|Urà]], i en [[1846]] [[Johann Gottfried Galle]] i [[Urbain Li Verrier]] van descobrir [[Neptú (planeta)|Neptuno]] basant-se en les pertorbacions gravitacionals eixercides sobre Urà. Finalment, en l'any [[1930]] [[Clyde Tombaugh]] va descobrir [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], classificat a partir d'agost del 2006 com a [[planeta nano]]. En els anys [[1970]] es va poder descobrir un satèlit orbitant [[Plutó]], de nom [[Caronte (lluna)|Caronte]].

En l'any [[1781]] [[William Herschel|Herschel]] va descobrir [[Urà (planeta)|Urà]], i en [[1846]] [[Johann Gottfried Galle]] i [[Urbain Li Verrier]] varen descobrir [[Neptú (planeta)|Neptuno]] basant-se en les pertorbacions gravitacionals eixercides sobre Urà. Finalment, en l'any [[1930]] [[Clyde Tombaugh]] va descobrir [[Plutó (planeta nano)|Plutó]], classificat a partir d'agost del 2006 com a [[planeta nano]]. En els anys [[1970]] es va poder descobrir un satèlit orbitant [[Plutó]], de nom [[Caronte (lluna)|Caronte]].

Actualment es considera planeta qualsevol cos que tinga una massa entre 13 masses de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i la massa de [[Plutó]], encara que esta definició és molt vaga. En el descobriment de cossos cada vegada majors en el [[cinturó de Kuiper]] es va posar en dubte la catalogació de [[Plutó]] com a planeta.

Actualment es considera planeta qualsevol cos que tinga una massa entre 13 masses de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i la massa de [[Plutó]], encara que esta definició és molt vaga. En el descobriment de cossos cada vegada majors en el [[cinturó de Kuiper]] es va posar en dubte la catalogació de [[Plutó]] com a planeta.

Per a ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celests [[Gibor Basri]], professor d'[[Astronomia]] de l'[[Universitat de Berkeley]] ([[Califòrnia]]), va propondre a l'Unió Astronòmica Internacional el terme [[planem]]. Davall la definició de Basri, un planem seria "''un objecte arredonit per la seua  pròpia gravetat i el núcleu de la qual no arriba a patir la [[fusió nuclear]] durant la seua vida, independentment de la seua òrbita''". D'eixa manera un planem es definix per les seues característiques físiques sense llímits arbitraris. La definició de planeta seria la d'un planem que orbita un [[fusor (astronomia)|fusor]]. No obstant, esta proposta no va eixir avant.

Per a ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celests [[Gibor Basri]], professor d'[[Astronomia]] de l'[[Universitat de Berkeley]] ([[Califòrnia]]), va propondre a l'Unió Astronòmica Internacional el terme [[planem]]. Davall la definició de Basri, un planem seria "''un objecte arredonit per la seua  pròpia gravetat i el núcleu de la qual no arriba a patir la [[fusió nuclear]] durant la seua vida, independentment de la seua òrbita''". D'eixa manera un planem es definix per les seues característiques físiques sense llímits arbitraris. La definició de planeta seria la d'un planem que orbita un [[fusor (astronomia)|fusor]]. No obstant, esta proposta no va eixir avant.

   

   

El [[3 d'agost]] de [[2006]] [[Ray Jayawardhana]], de l'[[Universitat de Toronto]], i [[Valentin D. Ivanov]], del [[European Southern Observatory]], van anunciar el descobriment del sistema [[Oph 1622]], dos objectes planetaris extrasolars molt jóvens (d'uns pocs millons d'anys) en òrbita un al voltant de l'atre. Situats en una regió de formació d'estreles en la [[constelació]] de [[Ofiuco]], els dos objectes tenen aproximadament 7 i 14 masses jovianes respectivament. Es tracta d'un sistema sense estrela i, per tant, no es tracta de planetes sino d'un objecte de massa planetària ([[planem]] segons la proposta de [[Gibor Basri|Basri]]).

El [[3 d'agost]] de [[2006]] [[Ray Jayawardhana]], de l'[[Universitat de Toronto]], i [[Valentin D. Ivanov]], del [[European Southern Observatory]], varen anunciar el descobriment del sistema [[Oph 1622]], dos objectes planetaris extrasolars molt jóvens (d'uns pocs millons d'anys) en òrbita un al voltant de l'atre. Situats en una regió de formació d'estreles en la [[constelació]] de [[Ofiuco]], els dos objectes tenen aproximadament 7 i 14 masses jovianes respectivament. Es tracta d'un sistema sense estrela i, per tant, no es tracta de planetes sino d'un objecte de massa planetària ([[planem]] segons la proposta de [[Gibor Basri|Basri]]).

No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipo. En el [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 voltes la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.

No obstant, esta no és la primera vegada que s'identifica un sistema d'este tipo. En el [[2004]], Gael Chauvin va descobrir un objecte d'unes 5 voltes la massa de Júpiter orbitant al voltant de la nana marró [[2M1207]]. La distància proyectada és d'unes 55 unitats astronòmiques.