Canvis

El '''Tractat de [[Utrecht]] ''', també conegut com '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i [[Rastatt]] ''', és una serie de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la [[Guerra de Successió Espanyola]] entre els anys [[1712]] i [[1714]] en eixes ciutats dels [[Països Baixos]] i [[Alemanya]], respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma van continuar les hostilitats (per eixemple, en [[Espanya]]). En este tractat, [[Europa]] va canviar el seu mapa polític.

El '''Tractat de [[Utrecht]] ''', també conegut com '''Pau d'Utrecht''' o '''Tractats d'Utrecht i [[Rastatt]] ''', és una serie de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la [[Guerra de Successió Espanyola]] entre els anys [[1712]] i [[1714]] en eixes ciutats dels [[Països Baixos]] i [[Alemanya]], respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma varen continuar les hostilitats (per eixemple, en [[Espanya]]). En este tractat, [[Europa]] va canviar el seu mapa polític.

Després d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats van ser els següents:

Després d'unes conversacions preparatòries en [[Londres]] entre [[França]] i [[Gran Bretanya]], el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de [[Utrecht]] en giner de [[1712]]. Els resultats varen ser els següents:

# Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en [[Gran Bretanya]] (agost de [[1712]]), seguit dels tractats de pau entre [[Gran Bretanya]] i [[França]] (abril de [[1713]]) i entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (juliol de [[1713]]).

# Armistici de [[França]] i [[Espanya]] en [[Gran Bretanya]] (agost de [[1712]]), seguit dels tractats de pau entre [[Gran Bretanya]] i [[França]] (abril de [[1713]]) i entre [[Gran Bretanya]] i [[Espanya]] (juliol de [[1713]]).

# Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de [[1713]]).

# Firma de tractats entre [[França]] i les [[províncies Unides]], [[Brandenburc]], [[Portugal]] i el [[ducat de Saboya]] (juliol de [[1713]]).

* [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]] ''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'[[Espanya]] i el de [[França]] siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>

* [[Felip V d'Espanya|Felip V]] (Felip d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de '''[[Espanya]] ''' i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'[[Espanya]] i el de [[França]] siguen una mateixa persona.<ref>[http://books.google.es/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA94,M1 El Tractat d'Utrecht].</ref>

Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], la qual cosa realisen a partir del 30 de juny de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre del [[1714]] ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] van caure deu mesos més tart (11 de juliol del [[1715]]).  

Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de [[Catalunya]], la qual cosa realisen a partir del 30 de juny de [[1713]]. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclesiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la resistència. A partir d'este moment va escomençar una guerra desigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada en [[Barcelona]], Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusilers dispersos pel territori. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistes trenquen el sege de [[Barcelona]] el ''11 de setembre del [[1714]] ''. [[Mallorca]], [[Eivissa]] i [[Formentera]] varen caure deu mesos més tart (11 de juliol del [[1715]]).  

No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.

No obstant, la lluita encara seguia entre [[França]] i l'[[Sacre Imperi Romà Germànic|Imperi]]. El tractat de pau entre abdós es firma en [[Rastatt]] en març de [[1714]]. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de [[Landau in Der Pfalz]] (en el [[Palatinat Renà]]), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la serie de tractats d'Utrecht.

El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon [[Gran Bretanya]] que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li van permetre trencar el monopoli comercial d'[[Espanya]] en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], i [[França]] va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en [[Europa]] va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, [[Gran Bretanya]] escomença a amenaçar el control espanyol en el [[Mediterràneu]] en [[Menorca]] i [[Gibraltar]].

El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon [[Gran Bretanya]] que, ademés de les seus guanys territorials, va obtindre copioses ventages econòmiques que li varen permetre trencar el monopoli comercial d'[[Espanya]] en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les ambicions territorials i dinàstiques de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], i [[França]] va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costs de la guerra. L'equilibri de poder terrestre en [[Europa]] va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, [[Gran Bretanya]] escomença a amenaçar el control espanyol en el [[Mediterràneu]] en [[Menorca]] i [[Gibraltar]].

== Vore també ==

== Vore també ==