Canvis

Fins al [[sigle VIII]] la moneda de referència europea fon el [[solidus|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (argent i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi|carolingi]] va vore com  la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'[[or]], en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.  

Fins al [[sigle VIII]] la moneda de referència europea fon el [[solidus|sou d'or]] (sòlit o ''solidus'') [[Imperi Bizantí|bizantí]]. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (argent i moneda de velló), el sistema monetari [[Imperi Carolingi|carolingi]] va vore com  la moneda d'argent desplaçava de la circulació a la d'[[or]], en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç [[Alta Edat Mija|alt-migeval]] de la [[Europa]] continental.  

Aixina, desapareguts els sòlits d'or carolingis, es van convertir en moneda de conte, en valor de 12 diners d'argent, que varen passar a ser la moneda circulant i la de referència. Dotze diners carolingis equivalien a un sou, i vint sous, a una lliura d'[[argent]], que era una unitat de pes de 400 grams. Per tant una lliura equivalia a 240 diners o 12 sous. Este sistema monetari fon adoptat pels comtats de la Marca Hispànica i moltes atres zones d'Europa, arribant en el [[Regne Unit]] a mantindre's fins dates relativament recents.

Aixina, desapareguts els sòlits d'or carolingis, es varen convertir en moneda de conte, en valor de 12 diners d'argent, que varen passar a ser la moneda circulant i la de referència. Dotze diners carolingis equivalien a un sou, i vint sous, a una lliura d'[[argent]], que era una unitat de pes de 400 grams. Per tant una lliura equivalia a 240 diners o 12 sous. Este sistema monetari fon adoptat pels comtats de la Marca Hispànica i moltes atres zones d'Europa, arribant en el [[Regne Unit]] a mantindre's fins dates relativament recents.

Els diners carolingis d'argent fon l'unitat monetària en l'Imperi  Carolingi . Fon acunyada en una llei de la màxima purea, i va rebre el nom de ''argent-le-roi''. Estos diners varen ser acunyats també en la [[Marca Hispànica]] i, per tant, molt provablement en el [[comtat d'Aragó]].  

Els diners carolingis d'argent fon l'unitat monetària en l'Imperi  Carolingi . Fon acunyada en una llei de la màxima purea, i va rebre el nom de ''argent-le-roi''. Estos diners varen ser acunyats també en la [[Marca Hispànica]] i, per tant, molt provablement en el [[comtat d'Aragó]].  

No obstant, en la progressiva independència dels comtats carolingis hispans, les seues acunyacions de moneda varen anar degradant-se, i els diners d'argent va passar a ser una aleació d'argent i coure, és dir, lo que es coneix com [[moneda de velló]], i la moneda de gran valor circulant en estos territoris fon el [[dinar]] [[andalusí]] (moneda d'or) i el [[dirhem]] (d'argent), quedant els diners relegats al comerç detalliste. En el naiximent del [[Regne d'Aragó]], la moneda de referència va passar a ser una lliura de conte, un sou també desaparegut i els dinars i dirhemes andalusins, utilisats fonamentalment en operacions contables d'importància, com varen ser el pagament de les [[pàries]].

No obstant, en la progressiva independència dels comtats carolingis hispans, les seues acunyacions de moneda varen anar degradant-se, i els diners d'argent va passar a ser una aleació d'argent i coure, és dir, lo que es coneix com [[moneda de velló]], i la moneda de gran valor circulant en estos territoris fon el [[dinar]] [[andalusí]] (moneda d'or) i el [[dirhem]] (d'argent), quedant els diners relegats al comerç detalliste. En el naiximent del [[Regne d'Aragó]], la moneda de referència va passar a ser una lliura de conte, un sou també desaparegut i els dinars i dirhemes andalusins, utilisats fonamentalment en operacions contables d'importància, com varen ser el pagament de les [[pàries]].

Està documentat també un rar cas d'acunyació de moneda d'or de [[Sancho Ramírez]], el [[mancuso]] jaqués (''«mancusos iacensis»'' o ''«auro d'Iacca»''), que responien a la mateixa tipologia dels diners de velló i van adoptar una llei baixa (or d'uns 18 quilats). És possible que fora una emissió especial, que no va arribar a circular, i que es va deure a la necessitat del pagament de mig miler de mancusos d'or anuals a la Santa Seu al ser reconegut Sancho Ramírez com a rei d'Aragó pel papa i enfeudat per esta quantitat als [[Estats Pontificis]] despuix del viage del rei aragonés a [[Roma]] de [[1068]]. També va existir moneda divisionària dels diners: el [[óbol]], el valor i pes del qual era la mitat d'un diners.

Està documentat també un rar cas d'acunyació de moneda d'or de [[Sancho Ramírez]], el [[mancuso]] jaqués (''«mancusos iacensis»'' o ''«auro d'Iacca»''), que responien a la mateixa tipologia dels diners de velló i varen adoptar una llei baixa (or d'uns 18 quilats). És possible que fora una emissió especial, que no va arribar a circular, i que es va deure a la necessitat del pagament de mig miler de mancusos d'or anuals a la Santa Seu al ser reconegut Sancho Ramírez com a rei d'Aragó pel papa i enfeudat per esta quantitat als [[Estats Pontificis]] despuix del viage del rei aragonés a [[Roma]] de [[1068]]. També va existir moneda divisionària dels diners: el [[óbol]], el valor i pes del qual era la mitat d'un diners.

Els humils diners de velló de Sancho Ramírez, tenien una llei quaternal, és dir, una aleació d'un terç de metal d'argent per dos de coure.  La seua tipologia fon molt simple. L'anvers dels diners «sanchete» reproduïa un bust del rei molt esquemàtic en la llegenda SANCIVS.REX. El revers portava el mal nomenat “arbre de Sobrarbe”, en realitat una creu sobre fill en ramificacions florals als seus costats, lo que Jaume I el Conquistador va denominar «arbor ad modum Floris» (arbre a manera de flor), lo que va començar a establir l'analogia i confusió posterior en l'[[Escut de Sobrarbe|carrasca de Sobrarbe]], i la llegenda ARA-GON o IACCA, encara que en Pere I d'Aragó apareix també emissions del [[Regne de Monsó]] en la llegenda MON-SON, acapto o conquista personal establida en [[1089]] pel llavors príncip Pere. Hi ha una atra acunyació de diners de Sancho Ramírez en la llegenda ARAGONENSI.

Els humils diners de velló de Sancho Ramírez, tenien una llei quaternal, és dir, una aleació d'un terç de metal d'argent per dos de coure.  La seua tipologia fon molt simple. L'anvers dels diners «sanchete» reproduïa un bust del rei molt esquemàtic en la llegenda SANCIVS.REX. El revers portava el mal nomenat “arbre de Sobrarbe”, en realitat una creu sobre fill en ramificacions florals als seus costats, lo que Jaume I el Conquistador va denominar «arbor ad modum Floris» (arbre a manera de flor), lo que va començar a establir l'analogia i confusió posterior en l'[[Escut de Sobrarbe|carrasca de Sobrarbe]], i la llegenda ARA-GON o IACCA, encara que en Pere I d'Aragó apareix també emissions del [[Regne de Monsó]] en la llegenda MON-SON, acapto o conquista personal establida en [[1089]] pel llavors príncip Pere. Hi ha una atra acunyació de diners de Sancho Ramírez en la llegenda ARAGONENSI.