Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  11:38 25 abr 2016
m
Text reemplaça - 'Fisica' a 'Física'
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Schrodinger.jpg|thumb|Erwin Schrödinger]]
 
[[Image:Schrodinger.jpg|thumb|Erwin Schrödinger]]
'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Fisica|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].  
+
'''Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger''' (Erdberg, [[Viena]], [[Imperi austrohongarés]], [[12 d'agost]] de [[1887]] – id., [[4 de giner]] de [[1961]]) fon un [[Física|fisic]] [[Austria|austriac]], nacionalisat [[Irlanda|irlandés]], que realisà importants contribucions en els camps de la [[mecanica quàntica]] i la [[termodinàmica]].  
   −
Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Fisica]] en [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.  
+
Va rebre el [[Anex:Premi Nobel de Fisic|Premi Nobel de Física]] en [[1933]] per haver desenrollat l'[[equació de Schrödinger]]. Despuix de mantindre una llarga correspondència en [[Albert Einstein]] propongué l'experiment mental del [[gat de Schrödinger]] que mostrava les paradoxes i interrogants als que abocava la física quàntica.  
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 11: Llínea 11:  
En [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).
 
En [[1914]] conseguí la [[habilitació]] (''venia legendi''), que és la màxima calificació academica que una persona pot alcançar en certs països d'[[Europa]] i [[Asia]]. Entre aquell any i [[1918]] participà en la [[I Guerra Mundial]] com part de l'eixercit austriac, en [[Gorizia]], Duino, Sistiana, [[Prosecco]] i Viena. El [[6 d'abril]] de [[1920]] contragué matrimoni en Annemarie Bertel. El mateix any, Schrödinger se convertí en ajudant de [[Max Wien]] en [[Jena]], i el [[20 de setembre]] adquirí el càrrec de professor associat en [[Stuttgart]]. En [[1921]] se convertí en professor titular en Breslau (hui [[Wrocław]], [[Polonia]]).
   −
Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Fisica]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].
+
Schrödinger se traslladà a l'[[Universitat de Zürich]] en [[1922]]. En [[giner]] de [[1926]] publicà en la revista ''[[Annalen der Physik]] '' un artícul cientific titulat ''Quantisierung als Eigenwertproblem'' (''Cuantización com problema d'autovalores''), en el que desenrollà la cridada [[equacio de Schrödinger]]. A l'any següent succeí a [[Max Planck]] en l'[[Universitat Humboldt de Berlín|Universitat de Berlín]]. No obstant, abandonà [[Alemanya]] en [[1933]], a l'estar en contra del [[antisemitisme]] del [[Nazisme|Partit Nazi]]. Eixe mateix any se convertí en ''fellow'' del [[Magdalen College (Oxford)|Magdalen College]], en l'[[Universitat d'Oxford]]. Rebe ademés el [[Premi Nobel de Física]] junt a [[Paul Dirac|Paul Adrien Maurice Dirac]].
    
* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].
 
* [[1934]] Associat en l'[[Universitat de Princeton]].
Llínea 30: Llínea 30:  
{{Commonscat|Erwin Schrödinger}}
 
{{Commonscat|Erwin Schrödinger}}
 
{{Traduït de|es|Erwin_Schrödinger}}
 
{{Traduït de|es|Erwin_Schrödinger}}
{{Plantilla:Premis Nobel de Fisica}}
+
{{Plantilla:Premis Nobel de Física}}
       
[[Categoria:Físics]]
 
[[Categoria:Físics]]
124 351

edicions

Menú de navegació