Canvis

'''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

'''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.