− | '''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc. | + | '''La geometria''', terme d'orige [[grec]] que vol dir geo ([[terra]]) i mètrica (mida), és una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geomètriques en el pla o l'espai, com són: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solució de problemes relatius a mides i te aplicació pràctica en física, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc. |
| La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica. | | La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica. |