Canvis

== Història ==

== Història ==

Des de les antigues fires fins a la realitat del Mercat Central, a través dels distints mercats que s'han succeït en el transcurs de l'història, esta activitat sempre ha segut punt de trobada i referència en el centre mateix de la ciutat de [[Castelló]], junt a l'iglésia de Santa Maria ([[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]), a on ya en la baixa Edat Mija es varen instalar tant les carniceries com l'[[Almodí]]. En el sigle XVIII, també la fira és traslladada a l'entorn de la plaça principal de la població, encara que anys despuix sería reubicada en la plaça del Rei a on, per una atra part, funcionava des de [[1800]] el mercat dels dilluns.

Des de les antigues fires fins a la realitat del Mercat Central, a través dels distints mercats que s'han succeït en el transcurs de l'història, esta activitat sempre ha segut punt de trobada i referència en el centre mateix de la ciutat de [[Castelló]], junt a l'iglésia de Santa Maria ([[Concatedral de Santa Maria de Castelló]]), a on ya en la baixa Edat Mija es varen instalar tant les carniceries com l'[[Almodí]]. En el [[sigle XVIII]], també la fira és traslladada a l'entorn de la plaça principal de la població, encara que anys despuix sería reubicada en la plaça del Rei a on, per una atra part, funcionava des de [[1800]] el mercat dels dilluns.

En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques del caixco urbà, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en [[1663]], va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat es va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre [[Plaça Major]], la peixcateria trobaria el seu acomodo en la plaça que porta el seu nom. Abdós recints varen contar a partir de 1913 en sengles barracons, als que es va unir dos anys despuix el mercaet en la plaça situada al nort del palau municipal. Varen ser els antecedents del Mercat Central la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en [[1925]], pero no es plasmaria fins al 21 de decembre de 1949 en que va tindre lloc la seua inauguració.

En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques del caixco urbà, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en [[1663]], va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat es va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre [[Plaça Major]], la peixcateria trobaria el seu acomodo en la plaça que porta el seu nom. Abdós recints varen contar a partir de 1913 en sengles barracons, als que es va unir dos anys despuix el mercaet en la plaça situada al nort del palau municipal. Varen ser els antecedents del Mercat Central la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en [[1925]], pero no es plasmaria fins al [[21 de decembre]] de 1949 en que va tindre lloc la seua inauguració.

A inicis del [[sigle XX]], el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En [[1902]] el regidor José Castelló Tárrega elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx ''El Heraldo de Castelló'', periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat.

A inicis del [[sigle XX]], el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En [[1902]] el regidor José Castelló Tárrega elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx ''El Heraldo de Castelló'', periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat.

En [[1913]] són construïts sengles porchades en les places de la Constitució i la Peixcateria, antecedents a l'actual Mercat Central, en el component del Mercaet des de 1915. Esta solució es perfila, ya des del principi, en vocació provisional. En 1925 l'Ajuntament elegix, a través d'un concurs, el pla d'ordenació i urbanisació del que és autor l'arquitecte Vicent Traver Tomás i en el que, entre atres reformes, es planteja la remodelació de la Plaça Vella i la construcció del nou mercat en el costat sur de la mateixa. No es faria realitat fins despuix de la Guerra Civil.

En [[1913]] són construïts sengles porchades en les places de la Constitució i la Peixcateria, antecedents a l'actual Mercat Central, en el component del Mercaet des de [[1915]]. Esta solució es perfila, ya des del principi, en vocació provisional. En [[1925]] l'Ajuntament elegix, a través d'un concurs, el pla d'ordenació i urbanisació del que és autor l'arquitecte Vicent Traver Tomás i en el que, entre atres reformes, es planteja la remodelació de la Plaça Vella i la construcció del nou mercat en el costat sur de la mateixa. No es faria realitat fins despuix de la Guerra Civil.

El [[21 de decembre]] de [[1949]], va tindre lloc la bendició i inauguració oficial del Mercat Central en un acte multitudinari. Un any abans en [[1948]], l'[[Ajuntament de Castelló]] va acordar desmontar el barracó que ocupava la plaça, a la que la corporació tornaria uns mesos despuix el títul de Major. L'arquitecte municipal Francisco Maristany va presentar una memòria descriptiva del proyecte de “trasllat, reinstalació i ampliació” del mercat.

El [[21 de decembre]] de [[1949]], va tindre lloc la bendició i inauguració oficial del Mercat Central en un acte multitudinari. Un any abans en [[1948]], l'[[Ajuntament de Castelló]] va acordar desmontar el barracó que ocupava la plaça, a la que la corporació tornaria uns mesos despuix el títul de Major. L'arquitecte municipal Francisco Maristany va presentar una memòria descriptiva del proyecte de “trasllat, reinstalació i ampliació” del mercat.