Canvis

En [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios articuls més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran exit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per aixo un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biògraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

En [[1884]] Freud publicà el seu treball ''Über Coca'' (''Sobre la coca''), al que succeiren varios articuls més sobre el tema. Aplicant els resultats de Freud, pero sense citar-ho, [[Carl Koller]] utilisà en gran exit la cocaïna en cirugia i intervencions [[oftalmologia|oftalmologiques]] publicant al respecte i obtenint per aixo un gran reconeiximent cientific.<ref>{{cita web |url=http://www.freud-museum.at/pdf/NL12001.pdf |título=Newsletter des Sigmund Freud-Museums |fechaacceso=21 de maig de 2010 |idioma=alemán}}</ref> S'ha pogut determinar despuix de la publicació de les cartes a la seua llavors promesa i més tart esposa, Martha Bernays<ref>Freud, Sigmund ''Brautbriefe: Briefe vagen Martha Bernays aus d. Jahren 1882 - 1886''. Seleccio, edicio i pròlec de von Ernst L. Freud, Fischer, [[Fráncfort del Meno]] 1987. ISBN 3-596-26733-1.</ref> - que Freud feu un intent frustrat de curar en cocaïna al seu amic Ernst von Fleischl-Marxow, qui era adicte a la morfina, pero el tractament soles agregà una nova adicción i finalment faltà. Se li critica a Freud no haver admés publicament este fracàs, aixina com el fet de que el seu biògraf i amic [[Ernest Jones]] tampoc li ho haja reportat. Es també conegut que el propi Freud consumí cocaïna per algun periodo de sa vida, segons se pot llegir en la versió completa de la seua correspondencia en [[Wilhelm Fliess]].<ref>Cartes a Wilhelm Fliess (1887-1904). Nova edició completa. Bons Aires & Madrit: Amorrortu Editors. ISBN 978-950-518-128-5.</ref>

[[Image:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obrí una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el metodo catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdos tecniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

[[Image:Sigmund freud um 1905.jpg|thumb|150px|Sigmund Freud en 1905.]]En [[1886]], Freud se casà en [[Martha Bernays]] i obrí una clinica privada especialisada en desórdenes nerviosos. Començà la seua practica per a tractar la [[histeria]] i la [[neurosis]] utilisant l'hipnosis i el metodo catartic que el seu colaborador Josef Breuer havia aplicat en [[Bertha Pappenheim]] (Anna O.) obtenint resultats que en aquell moment semblaven sorprenents,<ref>Joseph Breuer i Sigmund Freud, ''Estudis sobre l'histeria'' en: Obres Completes, Vol. II, Amorrotu, B.Aires 9ª. Edicio 1996, p. 47, ISBN 950-518-578-2 (Titul original: ''Studien über Hysterie'', 1895).</ref> per a posteriorment abandonar abdós tecniques en favor de la [[associacio lliure]], desenrollada per ell entre els anys [[1895]] i [[1900]], impulsat per les experiencies en les seues pacients histeriques. Freud notà que podia aliviar els seus síntomes animant-les a que verbalisaren sense censura qualsevol ocurrencia que passara per la seua ment.

En [[1899]]<ref>La data oficial de publicació, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Enacabant de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensió i indignació que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta més al gran públic i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

En [[1899]]<ref>La data oficial de publicació, no obstant, quedà establida com 1900.</ref> se publicà la que es considerada la seua obra més important i influent, ''[[L'Interpretacio dels Somis]] '', inaugurant una nova disciplina i modo d'entendre a l'home, el [[sicoanàlisis]]. Enacabant de alguns anys d'aïllament personal i professional degut a l'incomprensió i indignació que en general les seues teories i idees provocaren, començà a formar-se un grup d'adeptes en torn a ell, el llavor del futur moviment sicoanalític. Les seues idees començaren a interessar cada volta més al gran públic i se foren divulgant pese a la gran resistencia que suscitaven.

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrones de repressio entre les seues pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que les seues distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademés, que el proces de la repressio es en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intencio dels pensaments o sentiments conscients).

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrones de repressio entre les seues pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que les seues distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademés, que el proces de la repressio es en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intencio dels pensaments o sentiments conscients).

Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongue una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Aixo, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]):* L'Aixo representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament huma. Conte nostres desijos de trobadures mes primitius.* El Superyó, la part que contrarresta a l'Aixo, representa els pensaments morals i etics.* El Yo permaneixe entre abdos, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No es sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el mon exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Aixo i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.

Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongue una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Aixo, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]):* L'Aixo representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament huma. Conte nostres desijos de trobadures mes primitius.* El Superyó, la part que contrarresta a l'Aixo, representa els pensaments morals i etics.* El Yo permaneixe entre abdós, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No es sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el mon exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Aixo i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.

Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relacio està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques:* [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsio sexual tendent a la preservación de la vida.* [[Tánatos]] o [[pulsio de mort]]. Esta última representa una mocio agressiva, encara que a voltes se resuelve en una pulsio que mos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] '').

Freud estava especialment interessat en la dinamica d'estes tres parts de la [[ment]]. Argumentà que eixa relacio està influenciada per factors o energies innates, que cridà [[Pulsio|pulsions]]. Descrigue dos pulsions antagoniques:* [[Eros]] o [[pulsio de vida]], una pulsio sexual tendent a la preservación de la vida.* [[Tánatos]] o [[pulsio de mort]]. Esta última representa una mocio agressiva, encara que a voltes se resuelve en una pulsio que mos induix a tornar a un estat de calma, Principi de nirvana o no existencia, que basà en els seus estudis sobre [[protozou]]s (''[[Mes alla del principi de plaer]] '').

Freud esperava provar que la seua model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodi al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser huma desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. Tambe se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

Freud esperava provar que la seua model, basat en observacions de la classe mija austriaca, fose universalment valit. Utilisà la [[mitologia grega]] i la [[etnografia]] contemporanea com models comparatius. Acodi al ''[[Edipo Rei (Sófocles)|Edipo Rei]] '' de [[Sófocles]] per a indicar que el ser huma desija el [[incest]] de forma natural i com es reprimit eixe desig. El [[complex d'Edipo]] fon descrit com una fase del [[desenroll psicosexual]] i de madurea. Tambe se fixà en els estudis antropologics sobre [[Tótem|totemisme]], argumentant que reflectixen una costum ritualisada del complex d'Edipo (''[[Tótem i tabu]] ''). Incorporà també en la seua teoria conceptes de la religio [[catolicisme|catolic]] i [[judaisme|judeu]]; aixina com principis de la societat victoriana sobre [[Repressio (psicoanálisis)|repressio]], [[sexualitat]] i [[moral]]; i atres de la [[biologia]] i la [[hidraulica]].

[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu metodo terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] es, relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que aço podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdos idees en benefici del metodo de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretacio dels somis]]. Deixa en aixo arrere també la [[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestio|tecnica sugestiva]], en lo que inaugura la tecnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

[[Image:Freudsdoor.JPG|thumb|170px|Entrada a la consulta de Freud.]]Esperava que la seua investigacio proporcionara una solida base cientifica per al seu metodo terapèutic. L'objectiu de la terapia freudiana o [[psicoanálisis]] es, relacionant conceptes de la ment cartesiana i de l'hidraulica, moure els pensaments i sentiments reprimits (explicats com una forma d'energia) cap al [[conscient]]. A l'inici dels seus treballs en [[Josef Breuer|Breuer]], Freud pensava que aço podia realisar-se a través de la [[metodo catartic|catarsis]] i que això duria automaticament la retor. Al poc temps, no obstant, Freud abandona abdós idees en benefici del metodo de la [[associacio lliure]] i de la [[interpretacio dels somis]]. Deixa en aixo arrere també la [[hipnosis]] i tota forma de [[Sugestio|tecnica sugestiva]], en lo que inaugura la tecnica psicoanalítica propiament dita, a la que s'agrega atre element central: a través de la relativament poca intervencio del psicoanalista, que adopta una postura [[Neutralitat (psicoanálisis)|neutral]] i [[Regla de l'abstinencia|abstinent]], el pacient pot proyectar els seus pensaments i sentiments sobre ell. A través d'este proces, cridat [[Transferencia (psicoanálisis)|transferencia]], el pacient pot reconstruir i resolver conflictes reprimits (causants de la seua malaltia), especialment conflictes de l'infancia en els seus pares.

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos articuls medics en este camp. Tambe mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. Tambe sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'oxigen durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la decada de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors mes moderns.

Es menys conegut l'interés inicial de Freud per la [[neurologia]]. En els començaments de la seua carrera havia investigat la [[parálisis cerebral]]. Publicà numerosos articuls medics en este camp. Tambe mostrà que la malaltia existia molt abans de que atres investigadors del seu temps tingueren noticia d'ella i l'estudiaren. Tambe sugeri que era erroneu que esta malaltia, que havia descrit William Little (cirugià ortopedic britanic), tinguera com causa una falta d'oxigen durant el naiximent. En canvi, digue que les complicacions en el part eren soles un sintoma del problema. No fon fins la decada de [[1980]] quan les seues especulacions foren confirmades per investigadors mes moderns.