2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El asturià o bable és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el Principat d'Astúries. Aixina mateix, dins del Subg...».
El asturià o bable és una llengua romanç parlada, en distintes varietats dialectal, principalment en el [[Principat d'Astúries]]. Aixina mateix, dins del Subgrup astur-lleonés, existixen relacionats en major o menor mida en el asturià:
*[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[Samora]], i [[Salamanca]].
*[[Alto-extremeny]]: es parla en el nort d'[[Extremadura]] i sur de la província de Salamanca (parla del Rebollar).
*Càntabro o [[montanyés]]
*[[Mirandés]]: s'extén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués.
Existixen tres dialectes predominants (el occidental, el central i el oriental), que a la seua vegada poseixen més subdialectes.
Per raons històriques i demogràfiques el estàndar llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica del asturià, un diccionari de la llengu asturiana i unes normes ortogràfiques del asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.
== Estatus Actual ==
[[Image:Manifestación por la oficialidad en el Día de las letras asturianas de 2007.|thumb|left|200px|Manifestació per la oficialitat en el Dia de les lletres asturianes de 2007.]]
El estat legal actual de la llengua asturiana és el següent:
Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial per el Govern d'Astúres.
Llei 1/1998, de 23 de març, de us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix alus de la llingua diu, en el apartat 2, que «es tindrà per vàlit a tots els efectes el us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries»
En 2005 el govern asturià aprobà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social del Asturià 2005-07 per a potenciar el us i promoció del asturià i el gallec-asturià.)
Aixina mateix, existixen varies asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat.
== Lliteratura ==
El primer document asturià escrit, del que se té cosntància és el Fur d'Avilés.
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles XIII i XIV. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les clases populars.
La tradició lliteraria, hasda el sigle XX, és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sigle XVI), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas (sigle XIX i primera mitat del XX).
És a partir de la democratisació d'Espanya quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en 1981, en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el sigle XVIII.
En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres cargades d'ironia. Sigueren els autors del disc en asturà mes vendut en la història.
== Toponomia ==
[[Image:xixongijon.jpg|thumb|right|200px|En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a [[Gijon]] està tant en [[castellà]] con en asturià.]]
Contrariament ala situació del idioma en general, la toponomia tradicional i popular, i pertant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants avanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Hasda el moment, més de la mitat dels concells asturians han solicitat la elaboració d'un expedient sobre la toponomia original de els seus territoris, haguent segut molts d'ells ya aproabts, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el toponim aceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprobació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus concells als pròxims anys.
== Mostra textual ==
'''Extracto de L'últimu home'''
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».''
'''Traducció al valencià d'El últim home'''
''Un estallit va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el nit. Hi hagué atre estallit, i després atre. El home, llavors, mentres caia en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els puestos molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»''
== Comparació dialectal ==
'''Occidental'''
''Pai nuesu que tas nel cielu, sentificáu sía'l tou nome. Amiye'l tou reinu, fágase la túa voluntá lo mesmu na tierra cumo en cielu. El nuesu pan de tódolos días dánoslu güei ya perdónanos las nuesas ofensas lo mesmu que nós facemos conos que nos faltanon. Ya nun nos deixes cayere na tentación ya ḷḷíbranos del mal. Amén.''
'''Central'''
''Pá nuesu que tas nel cielu, santificáu seya'l to nome. Amiye'l to reinu, fáigase la to voluntá lo mesmo na tierra qu'en cielu. El nuesu pan de tolos díes dánoslu güei y perdónamos les nueses ofenses lo mesmo que nós facemos colos que mos faltaren. Y nun mos dexes cayer na tentación, y llíbramos del mal. Amén.''
'''Oriental'''
''Padre nuestru que tas nel cielu, santificáu seya'l tu nome. Amiye'l tu reinu, ḥágase la tu voluntá lu mesmu ena tierra qu'en cielu. El nuestru pan de tolos díes dánoslu hoi y perdónanos les nuestres ofenses lu mesmu que nosotros ḥacemos colos que nos faltaren. Y nun nos dexes cayer ena tentación, y llíbranos del mal. Amén.''
'''Valencià'''
''Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a mosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat ací en la terra com en el cel. Dona-mos-en el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com mosatros perdonem als que mos ofenen. I no mos deixes caure en la tentació i llibra-mos del mal. Amen.''
== Dialectes ==
[[Image:dialectesasturians.jpg|thumb|right|200px|Dialectes del asturià en [[Principat d'Astúries|Astúries]].]]
*[[Asturià oriental]]
*[[Asturià central]]
*[[Asturià occidental]]
== Enllaços Externs ==
*[http://www.academiadelallingua.com/ Academia de la Llingua Asturiana]
*[http://www.academiadelallingua.com/pdf/Informe_sobre_la_llingua_asturiana.pdf Informe sobre la Lengua asturiana] (en [[pdf]])
* [http://proel.org/lenguas/bable.html «Asturiano» en PROEL]
*[http://www.politicallinguistica.org Oficina de Política Lingüística del Gobierno del Principado de Asturias].
*[http://www.uniovi.es/eslema Proyecto Eslema,] para la creación de un corpus lingüístico del dominio astur
== Diccionaris ==
* [http://www.academiadelallingua.com/diccionariu/index.php Diccionariu de la Academia de la Llingua Asturiana]]
* [http://mas.lne.es/diccionario/intro.php Diccionario General de la lengua asturiana (asturiano — español)]
{{traduït de|es|Asturiano}}
{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llengües Romàniques]]
*[[Lleonés]]: se parla en les províncies de [[Lleó]], [[Samora]], i [[Salamanca]].
*[[Alto-extremeny]]: es parla en el nort d'[[Extremadura]] i sur de la província de Salamanca (parla del Rebollar).
*Càntabro o [[montanyés]]
*[[Mirandés]]: s'extén fonamentalment per la Terra de Miranda i és llengua oficial junt en el portugués.
Existixen tres dialectes predominants (el occidental, el central i el oriental), que a la seua vegada poseixen més subdialectes.
Per raons històriques i demogràfiques el estàndar llingüístic es va fer basat en els dialectes centrals d'Astúries. Existix una gramàtica del asturià, un diccionari de la llengu asturiana i unes normes ortogràfiques del asturià, aixina com atres per al mirandés i el lleonés.
== Estatus Actual ==
[[Image:Manifestación por la oficialidad en el Día de las letras asturianas de 2007.|thumb|left|200px|Manifestació per la oficialitat en el Dia de les lletres asturianes de 2007.]]
El estat legal actual de la llengua asturiana és el següent:
Goja de protecció, sense arribar a estar reconeguda com a oficial per el Govern d'Astúres.
Llei 1/1998, de 23 de març, de us i promoció del bable/asturià, en el seu artícul 4, que es referix alus de la llingua diu, en el apartat 2, que «es tindrà per vàlit a tots els efectes el us del bable-asturià en les comunicacions orals o escrites dels ciutadans en el Principat d'Astúries»
En 2005 el govern asturià aprobà el Plan de Normalización Social del Asturiano 2005-07 para otenciar el uso y promoción del asturiano y el gallego-asturiano. (Plan de Normalisació Social del Asturià 2005-07 per a potenciar el us i promoció del asturià i el gallec-asturià.)
Aixina mateix, existixen varies asociacions, com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana (Junta Per la Defensa de la Llengua Asturiana) i Conceyu Abiertu pola Oficialidá (Consell Obert per la Oficialitat) entre atres, i partits polítics com Esquerra Unida (dit Izquierda Xunida en Astúries), el Partíu Asturianista (Partit Asturianiste), UNA, Partit Comuniste dels Pobles d'Espanya-Astúries i Andecha Astur entre atres, que recolzen l'oficialitat de la llengua i realisen exteses campanyes en favor de la oficialitat.
== Lliteratura ==
El primer document asturià escrit, del que se té cosntància és el Fur d'Avilés.
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles XIII i XIV. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les clases populars.
La tradició lliteraria, hasda el sigle XX, és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sigle XVI), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas (sigle XIX i primera mitat del XX).
És a partir de la democratisació d'Espanya quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura extrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en 1981, en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el sigle XVIII.
En la música moderna, destaca el veterà grup autodenominat de "agro-rock" Los Berrones, caracterisat per les seues lletres cargades d'ironia. Sigueren els autors del disc en asturà mes vendut en la història.
== Toponomia ==
[[Image:xixongijon.jpg|thumb|right|200px|En esta foto es pot vore com el cartell d'entrada a [[Gijon]] està tant en [[castellà]] con en asturià.]]
Contrariament ala situació del idioma en general, la toponomia tradicional i popular, i pertant en llengua asturiana, de les localitats del Principat està gojant d'importants avanços en els últims anys, en la labor de la Xunta de Toponimia. Hasda el moment, més de la mitat dels concells asturians han solicitat la elaboració d'un expedient sobre la toponomia original de els seus territoris, haguent segut molts d'ells ya aproabts, oficialisant-se aixina (en alguns casos conjuntament en el toponim aceptat en castellà i en atres sustituint-lo) els topònims en llengua asturiana. Atres expedients estan en procés d'elaboració o aprobació i s'espera que la majora dels ajuntaments soliciten el corresponent als seus concells als pròxims anys.
== Mostra textual ==
'''Extracto de L'últimu home'''
''Un españíu fizo tremar el fayéu. El ñarbatu esnaló lloñe. L'esguil espaeció nel ñeru. Hebo otru españíu, y darréu otru. L'home, entós, mientres cayía coles manes abiertes, los güeyos nel infinitu y el so cuerpu remanando per tolos llaos abonda sangre, glayó una pallabra, una pallabra namás, que resonó y güei sigue resonando na biesca y en toa Asturies: «¡Llibertá!».''
'''Traducció al valencià d'El últim home'''
''Un estallit va fer tremolar el fajar. El merla volà llunt. La farda va desaparéixer en el nit. Hi hagué atre estallit, i després atre. El home, llavors, mentres caia en les mans obertes, els ulls en el infinit i el seu cos vertint per tots els puestos molta sanc, chillà una paraula, soles una paraula, que resonà i hui seguix resonant en el bosc i en tota Astúries: «¡Llibertat!»''
== Comparació dialectal ==
'''Occidental'''
''Pai nuesu que tas nel cielu, sentificáu sía'l tou nome. Amiye'l tou reinu, fágase la túa voluntá lo mesmu na tierra cumo en cielu. El nuesu pan de tódolos días dánoslu güei ya perdónanos las nuesas ofensas lo mesmu que nós facemos conos que nos faltanon. Ya nun nos deixes cayere na tentación ya ḷḷíbranos del mal. Amén.''
'''Central'''
''Pá nuesu que tas nel cielu, santificáu seya'l to nome. Amiye'l to reinu, fáigase la to voluntá lo mesmo na tierra qu'en cielu. El nuesu pan de tolos díes dánoslu güei y perdónamos les nueses ofenses lo mesmo que nós facemos colos que mos faltaren. Y nun mos dexes cayer na tentación, y llíbramos del mal. Amén.''
'''Oriental'''
''Padre nuestru que tas nel cielu, santificáu seya'l tu nome. Amiye'l tu reinu, ḥágase la tu voluntá lu mesmu ena tierra qu'en cielu. El nuestru pan de tolos díes dánoslu hoi y perdónanos les nuestres ofenses lu mesmu que nosotros ḥacemos colos que nos faltaren. Y nun nos dexes cayer ena tentación, y llíbranos del mal. Amén.''
'''Valencià'''
''Pare nostre que estàs en el Cel, santificat siga el teu nom. Vinga a mosatros el teu Regne. Faça's la teua voluntat ací en la terra com en el cel. Dona-mos-en el pa nostre de cada dia i perdona les nostres ofenses, aixina com mosatros perdonem als que mos ofenen. I no mos deixes caure en la tentació i llibra-mos del mal. Amen.''
== Dialectes ==
[[Image:dialectesasturians.jpg|thumb|right|200px|Dialectes del asturià en [[Principat d'Astúries|Astúries]].]]
*[[Asturià oriental]]
*[[Asturià central]]
*[[Asturià occidental]]
== Enllaços Externs ==
*[http://www.academiadelallingua.com/ Academia de la Llingua Asturiana]
*[http://www.academiadelallingua.com/pdf/Informe_sobre_la_llingua_asturiana.pdf Informe sobre la Lengua asturiana] (en [[pdf]])
* [http://proel.org/lenguas/bable.html «Asturiano» en PROEL]
*[http://www.politicallinguistica.org Oficina de Política Lingüística del Gobierno del Principado de Asturias].
*[http://www.uniovi.es/eslema Proyecto Eslema,] para la creación de un corpus lingüístico del dominio astur
== Diccionaris ==
* [http://www.academiadelallingua.com/diccionariu/index.php Diccionariu de la Academia de la Llingua Asturiana]]
* [http://mas.lne.es/diccionario/intro.php Diccionario General de la lengua asturiana (asturiano — español)]
{{traduït de|es|Asturiano}}
{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llengües Romàniques]]