26 274
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
És el temple més destacat de la ciutat d'Elig i es troba estretament vinculada a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins als nostres dies. Ademés dels seus cults i llitúrgia habituals, és l'escenari tradicional de la festa comunitària de la ciutat, de la festivitat religiosa que la localitat dedica a la [[Verge Maria]] en la seua asunció als cels, de la Festa o [[Misteri d'Elig]], obra sacre-lírica cantada en valencià antic. La Basílica alberga entre els seus murs la venerada image de la patrona de la població i pertany a la Diòcesis d'[[Oriola]]-[[Alacant]].
És el temple més destacat de la ciutat d'Elig i es troba estretament vinculada a la comunitat ilicitana des del naiximent de la mateixa a la civilisació cristiana i en ella ha compartit els seus avatars històrics i el seu desenroll fins als nostres dies. Ademés dels seus cults i llitúrgia habituals, és l'escenari tradicional de la festa comunitària de la ciutat, de la festivitat religiosa que la localitat dedica a la [[Verge Maria]] en la seua asunció als cels, de la Festa o [[Misteri d'Elig]], obra sacre-lírica cantada en valencià antic. La Basílica alberga entre els seus murs la venerada image de la patrona de la població i pertany a la Diòcesis d'[[Oriola]]-[[Alacant]].
== Història ==
Varis edificis religiosos s'han succeït en el mateix solar que actualment ocupa l'Iglésia de Santa Maria. El més antic és la mesquita de la ciutat musulmana consagrada a l'Asunció de Maria per orde de [[Jaume I]] el Conquistador, en 1265 despuix d'entrar en la ciutat. Dita consagració va ser portada a efecte per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona que acompanyava a les tropes del monarca aragonés.
La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a 1334 en que va ser derrocada i alçat un nou temple d'estil [[gòtic]] i planta de creu que va existir fins a 1492. Entre 1492 i 1566 es va alçar la tercera de les iglésies de Santa Maria. Les seues dimensions devien ser alguna cosa menors que les de l'edifici actual ya que ocupava, aproximadament, la nau central de l'iglésia que hui coneixem. El seu altar major estava dedicat a la Verge Maria i contava en diverses capelles laterals en les que es trobaven els soterraments d'algunes famílies ilicitanes.
En 1672, a causa dels forts i continus arruixades que varen caure sobre [[Elig]] i la seua comarca durant varis mesos, el temple de Santa Maria es va vore sériament afectat i es varen detectar solsides de sellars en l'interior de l'edifici. Consultat l'arquitecte Francesc Vert, va sugerir el tancament, l'enderrocament i la construcció d'un atre temple de nova planta.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_Menor_de_Santa_Mar%C3%ADa_de_Elche]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió]]