120 869
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 54:
Llínea 54: − + − +
Text reemplaça - 'lliteraria' a 'lliterària'
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les classes populars.
La llengua asturiana està present en les escritures públiques, donacions, etc. dels sigles [[sigle XIII|XIII]] i [[sigle XIV|XIV]]. Encara que els estaments superiors la rebugen com a característica de «poca noblea», el idioma no desapareix, sino que es manté sòlidament entre les classes populars.
La tradició lliteraria, fins al [[sigle XX]], és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX).
La tradició lliterària, fins al [[sigle XX]], és escasa: a excepció de Antón de Marirreguera, Xosefa Xovellanos i Antonio Balvidares (sig[[le XVI]]), Xuan María Acebal, Caveda i NAva, Teodoro Cuesta, Pin de Pría o Fernán Coronas ([[sigle XIX]] i primera mitat del XX).
És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliteraria plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura estrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
És a partir de la democratisació d'[[Espanya]] quan es produix el resorgir (Surdimientu) de la lliteratura en asturià, en autors com Berta Piñán, Esther Prieto, Xuan Bello, Antón García, Miguel Rojo, Carlos Rubiera, Milio Rodríguez Cueto, Pablo Antón Marín Estrada o Martín López-Vega. Tots ells escritores en pretensions universalistes, que renúncien a trobar-se en models localistes i donen al asturià dimensió lliterària plena. En este procés han tengut gran importància les traduccions de lliteratura estrangera: Albert Camus, Tennesse Williams, Herman Melville, Franz Kafka, T.S. Eliot, Eugénio de Andrade, etc.
La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en [[1981]], en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el [[sigle XVIII]].
La Acadèmia de la Llengua Asturiana (Academia de la Llingua Asturiana, A.Ll.A) sigué fundada en [[1981]], en la intenció de recuperar la antiga institució que siguera plantejada en el [[sigle XVIII]].