Llínea 21: |
Llínea 21: |
| En el [[sigle XVIII]], l'[[Ilustració]] i el renovat interés per la ciència en general fan renaixer l'interés filològic. Aixina, [[Richard Bentley]] instaura en [[Universitat de Cambridge|Cambridge]] els estudis clàssics i dona una definitiva espenta als estudis filològics; per primera volta supera a la filologia alexandrina al teorisar l'existència de la [[digamma]] en els texts homèrics. En esta nova etapa es corregixen els texts deteriorats o deformats, tornant-los a l'estil dels seus autors (''usus scribendi'') i a les circumstàncies de la seua época d'orige. | | En el [[sigle XVIII]], l'[[Ilustració]] i el renovat interés per la ciència en general fan renaixer l'interés filològic. Aixina, [[Richard Bentley]] instaura en [[Universitat de Cambridge|Cambridge]] els estudis clàssics i dona una definitiva espenta als estudis filològics; per primera volta supera a la filologia alexandrina al teorisar l'existència de la [[digamma]] en els texts homèrics. En esta nova etapa es corregixen els texts deteriorats o deformats, tornant-los a l'estil dels seus autors (''usus scribendi'') i a les circumstàncies de la seua época d'orige. |
| | | |
− | En l'últim quart del [[sigle XVIII]], el terme filologia és rescatat per [[Friedrich August Wolf]], considerat pare de la filologia moderna. Wolf, en efecte, obri un nou periodo important per a l'història de les disciplines llingüístiques en sentit ampli. [[Ferdinand de Saussure]], pare de la llingüística moderna, considera la filologia de Wolf com un «moviment científic», que té per objecte d'estudi no sols la llengua sinó també la fixació, interpretació i comentari de texts, lo que li porta a ocupar-se de l'història lliteraria, les costums, les institucions, etc, utilisant un método propi: la crítica. Estes investigacions filològiques, segons Saussure, tenen el mèrit d'haver preparat el camí de la llingüística històrica. | + | En l'últim quart del [[sigle XVIII]], el terme filologia és rescatat per [[Friedrich August Wolf]], considerat pare de la filologia moderna. Wolf, en efecte, obri un nou periodo important per a l'història de les disciplines llingüístiques en sentit ampli. [[Ferdinand de Saussure]], pare de la llingüística moderna, considera la filologia de Wolf com un «moviment científic», que té per objecte d'estudi no sols la llengua sinó també la fixació, interpretació i comentari de texts, lo que li porta a ocupar-se de l'història lliterària, les costums, les institucions, etc, utilisant un método propi: la crítica. Estes investigacions filològiques, segons Saussure, tenen el mèrit d'haver preparat el camí de la llingüística històrica. |
| | | |
| === Sigle XIX === | | === Sigle XIX === |
Llínea 32: |
Llínea 32: |
| La filologia ha tingut i té diverses faenes: | | La filologia ha tingut i té diverses faenes: |
| * Comparació de llengües. Des del [[sigle XIX]], la filologia comparada s'ocupà d'estudiar la relació entre distintes llengües. D'esta forma, els pareguts entre el [[sànscrit]] i les llengües europees —observats per primera volta a principis del [[sigle XVI]]— portaren a especular sobre la posibilitat de l'existència d'una llengua comú de la qual totes vingueren, el [[proto-indoeuropeu]]. | | * Comparació de llengües. Des del [[sigle XIX]], la filologia comparada s'ocupà d'estudiar la relació entre distintes llengües. D'esta forma, els pareguts entre el [[sànscrit]] i les llengües europees —observats per primera volta a principis del [[sigle XVI]]— portaren a especular sobre la posibilitat de l'existència d'una llengua comú de la qual totes vingueren, el [[proto-indoeuropeu]]. |
− | * Reconstrucció de texts. La ciència filològica també s'ocupa de la reconstrucció dels texts originals d'un autor, basant-se en l'estudi de les diferents copies de [[manuscrit]]s que es conserven. Igualment, s'ocupa de determinar la paternitat lliteraria d'un text, la seua data de composició, la procedència, etc. És el cas, per eixemple, de la reconstrucció de les primeres versions dels evangelis cristians. | + | * Reconstrucció de texts. La ciència filològica també s'ocupa de la reconstrucció dels texts originals d'un autor, basant-se en l'estudi de les diferents copies de [[manuscrit]]s que es conserven. Igualment, s'ocupa de determinar la paternitat lliterària d'un text, la seua data de composició, la procedència, etc. És el cas, per eixemple, de la reconstrucció de les primeres versions dels evangelis cristians. |
− | * [[Ecdòtica]] o edició textual, i interpretació lliteraria. L'activitat filològica també s'ha enfocat a l'edició de texts d'autors clàssics i moderns, acompanyants del corresponent aparat crític. | + | * [[Ecdòtica]] o edició textual, i interpretació lliterària. L'activitat filològica també s'ha enfocat a l'edició de texts d'autors clàssics i moderns, acompanyants del corresponent aparat crític. |
| | | |
| == Relació en atres disciplines == | | == Relació en atres disciplines == |