124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 3:
Llínea 3: − + Llínea 38:
Llínea 38: − +
Expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia (edita)
Revisió de 08:15 12 abr 2016
, 08:15 12 abr 2016Text reemplaça - 'fracas' a 'fracàs'
==Antecedents==
==Antecedents==
L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracas, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.
L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.
Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
El sector social més perjudicat per l'expulsió fon l'incipient burguesia menestral urbana. Els senyors havien rebut quantitats elevades en prestams per mig de la figura juridica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans, comerciants, particulars i inclús institucions religioses anticipaven els diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment, estos credits en les rendes senyorials o en les propietats dels seus vassalls.
El sector social més perjudicat per l'expulsió fon l'incipient burguesia menestral urbana. Els senyors havien rebut quantitats elevades en prestams per mig de la figura juridica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans, comerciants, particulars i inclús institucions religioses anticipaven els diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment, estos credits en les rendes senyorials o en les propietats dels seus vassalls.
L'expulsió va supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscs havien eixit de les seues facendes i ells s'havien arruïnat. Consideraven que si s'obligava als nous cristians en mides dures podia fracassar la repoblació d'aquelles terres.
L'expulsió va supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscs havien eixit de les seues facendes i ells s'havien arruïnat. Consideraven que si s'obligava als nous cristians en mides dures podia fracàssar la repoblació d'aquelles terres.
Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] varen obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències econòmiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref>
Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] varen obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències econòmiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref>