Canvis

[[Image:Die Traumdeutung.jpg|thumb|160px|Portada de la primera edicio en alema de ''[[L'interpretacio dels somis]] '' .]]En la seua obra mes coneguda, ''[[L'interpretacio dels somis]] '' (''Die Traumdeutung'', 1900), Freud explica l'argument per a postular el nou model de l'inconscient i desenrolla un metodo per a conseguir l'accés al mateix, prenent elements de les seues experiencies previes.Com part de la seua teoria, Freud postulà també l'existència d'un [[preconsciente]], que descriu com la capa entre el [[conscient]] i l'inconscient (el terme subconscient es utilisat popularment, pero no forma part de la terminologia psicoanalítica). La repressió, per la seua part, te gran importància en el coneiximent de lo inconscient. D'acort en Freud, les persones experimenten sovint pensaments i sentiments que son tan dolorosos que no poden soportar-los. Freud se referix a esta idea a lo llarc de tota la seua obra, principalment en les seues ''Treballs sobre metapsicología''.<ref>Sigmund Freud, ''Treballs sobre metapsicología'' en: Obres Completes, Vol. XIV, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-590-1 (Titul original: ''Triebe und Triebschicksale'', ''Die Verdrängung'' ''Dones Unbewusste'', 1915).</ref> Estos pensaments i sentiments (a l'igual que els recòrts associats a ells) no poden, segons sostingue, ser bandejats de la ment, pero sí poden ser bandejats del conscient per a formar part de l'inconscient, mantenint lo reprimit la seua efectivitat psíquica i [[Retorn de lo reprimit|retornant]] en forma d'alguna de les seues produccions.<ref>''Ibid''.</ref>

[[Image:Die Traumdeutung.jpg|thumb|160px|Portada de la primera edicio en alema de ''[[L'interpretacio dels somis]] '' .]]En la seua obra mes coneguda, ''[[L'interpretacio dels somis]] '' (''Die Traumdeutung'', 1900), Freud explica l'argument per a postular el nou model de l'inconscient i desenrolla un metodo per a conseguir l'accés al mateix, prenent elements de les seues experiencies previes.Com part de la seua teoria, Freud postulà també l'existència d'un [[preconsciente]], que descriu com la capa entre el [[conscient]] i l'inconscient (el terme subconscient es utilisat popularment, pero no forma part de la terminologia psicoanalítica). La repressió, per la seua part, te gran importància en el coneiximent de lo inconscient. D'acort en Freud, les persones experimenten sovint pensaments i sentiments que son tan dolorosos que no poden soportar-los. Freud se referix a esta idea a lo llarc de tota la seua obra, principalment en les seues ''Treballs sobre metapsicología''.<ref>Sigmund Freud, ''Treballs sobre metapsicología'' en: Obres Completes, Vol. XIV, Amorrotu, B. Aires 9ª. Edicio 1996, p. 99, ISBN 950-518-590-1 (Titul original: ''Triebe und Triebschicksale'', ''Die Verdrängung'' ''Dones Unbewusste'', 1915).</ref> Estos pensaments i sentiments (a l'igual que els recòrts associats a ells) no poden, segons sostingue, ser bandejats de la ment, pero sí poden ser bandejats del conscient per a formar part de l'inconscient, mantenint lo reprimit la seua efectivitat psíquica i [[Retorn de lo reprimit|retornant]] en forma d'alguna de les seues produccions.<ref>''Ibid''.</ref>

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrones de repressio entre les seues pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que les seues distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademes, que el proces de la repressio es en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intencio dels pensaments o sentiments conscients).

Encara que a lo llarc de la seua carrera Freud intentà trobar patrones de repressio entre les seues pacients que derivasen en un model general per a la ment, observà que les seues distints pacients reprimien fets diferents. Adverti, ademés, que el proces de la repressio es en sí mateix un acte no conscient (es dir, no ocorreria a través de l'intencio dels pensaments o sentiments conscients).

Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongue una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Aixo, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]):* L'Aixo representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament huma. Conte nostres desijos de trobadures mes primitius.* El Superyó, la part que contrarresta a l'Aixo, representa els pensaments morals i etics.* El Yo permaneixe entre abdos, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No es sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el mon exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Aixo i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.

Freud buscà una explicació a la forma d'operar de la ment. Propongue una estructura de la mateixa dividida en tres parts: l'Aixo, el Yo i el Superyó (véase [[Aixo, Yo i Superyó]]):* L'Aixo representa les pulsions o impulss primigenis i constituïx, segons Freud, el motor del pensament i el comportament huma. Conte nostres desijos de trobadures mes primitius.* El Superyó, la part que contrarresta a l'Aixo, representa els pensaments morals i etics.* El Yo permaneixe entre abdos, i actua mediant entre nostres necessitats primitives i nostres creencies etiques i morals. No es sinonim de la consciencia (existixen parts del Yo que són inconscients). Un Yo saludable proporciona l'habilitat per a adaptar-se a la realitat i interactuar en el mon exterior d'una manera que represente el millor compromis entre els desijos i mocions pulsionales de l'Aixo i les demandes restrictives o punitives provinents del Superyó.