− | En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de paisages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una menuda vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín. | + | En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de paisages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín. |