− | Les restes més antigues corresponen a l'[[época romana]]. Hi ha notícies de que en la partida de ''Safarejot'' van aparéixer fa ya molts anys ceràmiques i atres materials que van ser destruïts en realisar una plantació de tarongers. Atres restes semblants s'han recollit a la zona de ''Sansofí''.
| + | Els restos més antics corresponen a l'[[época romana]]. Hi ha notícies de que en la partida de ''Safarejot'' varen aparéixer fa ya molts anys ceràmiques i atres materials que van ser destruïts en realisar una plantació de tarongers. Atres restos semblants s'han recollit a la zona de ''Sansofí''. |
| L'orige de la població és d'época islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Després de la conquista de [[Jaume I]], les terres que actualment abasta el terme de Llaurí foren incloses baix la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera. | | L'orige de la població és d'época islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Després de la conquista de [[Jaume I]], les terres que actualment abasta el terme de Llaurí foren incloses baix la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera. |
− | El 4 de novembre de [[1437]] [[Alfons el Magnànim]] segregà els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, [[Benihomer]] i [[Beniboquer]] i les vengué a [[Jaume de Romaní]]. En [[1535]] es va erigir en [[rectoria de moriscs]]. Després de l'[[expulsió dels moriscs]], el rei donà les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar en nous pobladors, va rebre el títul de baró de Llaurí i la seua família entroncà més tart en les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí. | + | El [[4 de novembre]] de [[1437]] [[Alfons el Magnànim]] segregà els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, [[Benihomer]] i [[Beniboquer]] i les vengué a [[Jaume de Romaní]]. En [[1535]] es va erigir en [[rectoria de moriscs]]. Posteriorment a l'[[expulsió dels moriscs]], el rei donà les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar en nous pobladors, va rebre el títul de baró de Llaurí i la seua família entroncà més tart en les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí. |
− | Quan es produí l'[[expulsió dels moriscs]] en ([[1609]]) quedaren completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí. Després de la repoblació en cristians vells, Llaurí arribà a la sifra de 18 cases en [[1646]] (menys de 100 persones). Segle i mig més tart, en ([[1794]]), havia pujat, segons [[Cavanilles]], 83 cases i 400 habitants. En el [[sigle XIX]] duplicà el número d'habitants (963 en 1897 i 959 en 1900). | + | Quan es produí l'[[expulsió dels moriscs]] en ([[1609]]) quedaren completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí. Després de la repoblació en cristians vells, Llaurí arribà a la sifra de 18 cases en [[1646]] (menys de 100 persones). Sigle i mig més tart, en ([[1794]]), havia pujat, segons [[Cavanilles]], 83 cases i 400 habitants. En el [[sigle XIX]] duplicà el número d'habitants (963 en 1897 i 959 en 1900). |