Canvis

== Descripció ==

== Descripció ==

Els triceràtops van ser un dels últims dinosauris a aparéixer abans de l'[[extinció massiva del Cretàceu-Terciari]]. Media fins a 9 [[metro]]s de [[llongitut]] i 3 metros de [[altura]]. Els triceràtops eren animals [[herbívor]]s, robusts i voluminosos (pesaven entre 6,1 i 12 tonellades). Es movien sobre les seues quatre grosses potes; les davanteres destacaven per la seua força, ya que havien de soportar el pes d'un [[cràneu]] de dimensions desproporcionades. L'epidermis de l'animal era grossa i presentava unes chicotetes protuberàncies que es disseminaven pel seu cos de manera irregular. Els extremitats eren corpulentes i els dits del peu seccionats.

Els triceràtops varen ser un dels últims dinosauris en aparéixer abans de l'[[extinció massiva del Cretàceu-Terciari]]. Media fins a 9 [[metro]]s de [[llongitut]] i 3 metros de [[altura]]. Els triceràtops eren animals [[herbívor]]s, robusts i voluminosos (pesaven entre 6,1 i 12 tonellades). Es movien sobre les seues quatre grosses pates; les davanteres destacaven per la seua força, ya que havien de soportar el pes d'un [[cràneu]] de dimensions desproporcionades. L'epidermis de l'animal era grossa i presentava unes chicotetes protuberàncies que es disseminaven pel seu cos de manera irregular. Les extremitats eren corpulentes i els dits del peu seccionats.

Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, de la qual cosa es té conte donada les calcigades que estos capilars van deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, la qual cosa ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].   

Des de la seua coroneta i estenent-se sobre el coll, el triceràtop posseïa un collarí òsseu, en el que es desplegava una capa de pell, profusament irrigada per numerosos vasos sanguíneus, lo que es sap donada les calcigades que estos capilars varen deixar en l'os fòssil. Erròneament es va pensar en l'antiguetat que este collarí complia una funció defensiva per a l'animal, lo que ha segut descartat recentment donada la fragilitat del collarí, que no constituïda una placa òssea prou solida i completa. Alguns paleontòlecs inclús han arribat a sugerir que una lesió en el dit collarí pot haver-hi resultat en extrem nociva per a l'animal, donada la seua alta irrigació sanguínea. Entre les numeroses funcions que s'han atribuït a esta formació òssea, es troben les de termoregulació i d'exhibició tant sexual com defensiva, fundades en la circulació sanguínea de l'animal. En el primer cas, actuant com una vela semblant al cas del [[Espinosàureu]], i en les segones alternatives, a causa de l'enrogiment que supostament hauria adoptat el collarí a l'aumentar el fluix sanguíneu, com en les plaques del [[Estegosàureu]].   

La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Després d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que van ser els herbívors dominants del seu temps.

La [[boca]] recorda a un [[pic]] de [[loro]], mentres que la dentadura revela que l'alimentació dels triceràtops era eminentment herbívora. Després d'arrancar els brots i [[full]]s triturava l'aliment en fileres de [[dent]]s localisats en el fondos de la boca que li servien com un mecanisme per a esquilar l'aliment. Eixes peces dentals creixien de nou una vegada es desgastaven. Ya que la posició del cràneu és prou baixa, lo més provable és que el seu comportament alimentari fora eminentment ramoneador. Les dents dels triceràtops són un dels fòssils més abundants del final del Cretàceu en el nort dels Estats Units, sugerint que van ser els herbívors dominants del seu temps.