− | El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos esglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que varen produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]]. | + | El '''Gran Cisma d'Orient''' és l'acontenyiment que va dividir l'iglésia cristiana que acceptava la doctrina del [[Concili de Calcedònia]], en el [[catolicisme|cristianisme catòlic romà occidental]] i el [[cristianisme ortodox de l'est]]. Normalment, la data de la divisió és considerada en l'any [[1054]], quan el [[Papa]] [[Lleó IX]] i el [[Patriarca de Costantinoble|patriarca]] [[Miquel I]] es varen excomunicar mútuament. No obstant això, el cisma va ser el resultat d'un periodo extens d'alluntament entre les dos iglésies. La causa principal del cisma fon la disputa sobre l'autoritat papal: el Papa dia tindre autoritat sobre els quatre atres patriarques, i estes dien que la supremacia del patriarca de Roma era només honorària, i que la seua jurisdicció només era sobre la seua regió, l'occident. Hi havia atres causes menors que varen produir el cisma, principalment chicotets conflictes doctrinals o de pràctiques tradicionals de la [[llitúrgia]]. |
| La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Iglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est. | | La divisió de l'Imperi Romà va ser el primer ingredient en contribuir a la separació de l'Iglésia. Atres factors varen ser la qüestió de la llengua de la llitúrgia, ya que la llengua dominant de l'est, des del temps de [[Jesucrist]] era el [[Grec antic|grec]] i en l'oest el [[llatí]]. Ademés de la desunió llingüística, les dos mitats del cristianisme començaven a distanciar-se en ritos i interpretacions de les doctrines cristianes; com l'us de pa en llevat a per a l'[[eucaristia]], i el sorgiment de la [[iconoclàstia]] a l'est. |
− | Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero despuix es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les esglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana. | + | Diversos conflictes varen ocasionar l'excomunió mútua dels patriarques, pero despuix es reconciliarien en el Concili de Calcedònia. El concili els va unificar en teoria, pero, ''de facto'', les iglésies continuaven separant-se. Els conflictes d'autoritat i supremacia, ademés de conflictes doctrinals, el més important, una chicoteta modificació del [[Credo de Nicea]] que va fer el [[Papa]] en violació al [[Concili d'Efes]] que establia que qualsevol modificació al credo hauria de ser aprovada per un [[concili ecumènic]]. Este conflicte va provocar l'excomunió mútua del representant del Papa Lleó IX i el patriarca de Costantinoble, Miquel Cerularius el [[1054]], i la separació de les iglésies Catòlica Romana i l'Ortodoxa Oriental. Abdós iglésies consideren ser "l'iglésia única, santa, catòlica i apostòlica". Cal comentar que el terme catòlic originalment significava "universal", encara que hui dia, es relaciona en l'Iglésia Romana. |