124 521
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 5:
Llínea 5: − +
Text reemplaça - 'Església' a 'Iglésia'
En [[1905]] ingressà en l'orde dels flares menors (O.F.M.), fon ordenat prevere en [[1913]], estudià durant dos anys en [[Roma]], en el Colege Internacional de [[Sant Antoni]], i es dedicà a l'ensenyança de la filosofia. Estudis de la mística franciscana (en [[1924]] representà a la seua orde en el Congres Ascètic-Místic celebrat en [[Valladolit]] publicà varis volums sobre Fr. Juan de los Ángeles), s'interessà despuix per la figura de [[Lluís Vives]], sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de [[Madrit]], en [[setembre]] de [[1929]]. Va ser professor i director del colege la Concepció d'[[Ontinyent]].
En [[1905]] ingressà en l'orde dels flares menors (O.F.M.), fon ordenat prevere en [[1913]], estudià durant dos anys en [[Roma]], en el Colege Internacional de [[Sant Antoni]], i es dedicà a l'ensenyança de la filosofia. Estudis de la mística franciscana (en [[1924]] representà a la seua orde en el Congres Ascètic-Místic celebrat en [[Valladolit]] publicà varis volums sobre Fr. Juan de los Ángeles), s'interessà despuix per la figura de [[Lluís Vives]], sobre qui va fer la seua tesis doctoral en l'Universitat Central, de [[Madrit]], en [[setembre]] de [[1929]]. Va ser professor i director del colege la Concepció d'[[Ontinyent]].
El [[1 de novembre]] de [[2006]] la Congregació per a les Causes dels Sants aprova la fase diocesana realisada en [[Valéncia]] del procés de canonisació de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de [[1936]] entre els que es troba inclòs, i per tant en breu serà considerat oficialment Sant de l'Església.
El [[1 de novembre]] de [[2006]] la Congregació per a les Causes dels Sants aprova la fase diocesana realisada en [[Valéncia]] del procés de canonisació de 36 religiosos franciscans, màrtirs de la persecució religiosa de [[1936]] entre els que es troba inclòs, i per tant en breu serà considerat oficialment Sant de l'Iglésia.
El seu biógraf oficial es el P. [[Benjamin Agulló]] O.F.M. autor de l'obra "Doctor y Martir" a on narra la biografia del P.Torró.
El seu biógraf oficial es el P. [[Benjamin Agulló]] O.F.M. autor de l'obra "Doctor y Martir" a on narra la biografia del P.Torró.