120 197
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 3:
Llínea 3: − + − +
→Distribució de la població
== Distribució de la població ==
== Distribució de la població ==
[[Image:densitatcomarques.png|thumb|right|260px|<center>Densitat de població per comarques</center>]]
[[Image:densitatcomarques.png|thumb|right|260px|<center>Densitat de població per comarques</center>]]
La població valenciana tradicionalment es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Riu Xúquer|Xúquer]], [[Riu Túria|Túria]], [[Riu Segura|Segura]] i [[Riu Vinalopó|Vinalopó]]), aixina com en poblacions costeres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Villena]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
La població valenciana tradicionalment es concentrava en localitats i zones de cultiu en la ribera dels rius més importants ([[Riu Xúquer|Xúquer]], [[Riu Túria|Túria]], [[Riu Segura|Segura]] i [[Riu Vinalopó|Vinalopó]]), aixina com en poblacions costeres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Villena]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].
D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les zones centrals i del sur, i menor en les zones del nort i del interior. També afectà a la demografia (i és provablement l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[segle XX]] en ciutats no costeres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Villena]] i [[Vall d'Uxó]].
D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les zones centrals i del sur, i menor en les zones del nort i del interior. També afectà a la demografia (i és provablement l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costeres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Villena]] i [[Vall d'Uxó]].
En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (principalment les dos majors l'àrea metropolitana de Valéncia i la d'Alacant-Elig) i, molt especialment, en pobles i ciutats costeres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les époques de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel turisme.
En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (principalment les dos majors l'àrea metropolitana de Valéncia i la d'Alacant-Elig) i, molt especialment, en pobles i ciutats costeres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les époques de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel turisme.