Canvis

[[Archiu:Himes01.jpg|thumb|Monument a Chester Himes]]

[[Archiu:Himes01.jpg|thumb|Monument a Chester Himes]]

'''Moraira''' és un nucleu de població del terme municipal de [[Teulada]], situat a 6 km. d'esta en la costa del [[Mediterraneu]].

'''Moraira''' és un nucleu de població del terme municipal de [[Teulada]], situat a 6 km. d'esta en la costa del [[Mediterraneu]].

Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la [[Verge dels Desamparats]], fon creada en l'any [[1974]], sent erigida en el mateix edifici que a finals del [[segle XIX]] era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construida en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urbà.

Important centre turistic internacional. La seua parroquia, dedicada a la [[Verge dels Desamparats]], fon creada en l'any [[1974]], sent erigida en el mateix edifici que a finals del [[sigle XIX]] era l'ermita en esta advocament mariana. Fon construida en material procedent del castell de Moraira, situat a uns cents de metros del caixco urbà.

Conte en Confraria de Peixcadors, un centre Public d'Ensenyança d'Infantil i Primaria, [[Club Nautic de Moraira]], i un modern edifici de varis servicis publics (Espai La Senieta), per a biblioteca publica, sala d'exposicions, salo d'actes, aules d'ensenyança i d'oci, etc.

Conte en Confraria de Peixcadors, un centre Public d'Ensenyança d'Infantil i Primaria, [[Club Nautic de Moraira]], i un modern edifici de varis servicis publics (Espai La Senieta), per a biblioteca publica, sala d'exposicions, salo d'actes, aules d'ensenyança i d'oci, etc.

== Orígens i evolució ==

== Orígens i evolució ==

[[Archiu:CastMoraira01.jpg|thumb|left|Castell de Moraira]]

[[Archiu:CastMoraira01.jpg|thumb|left|Castell de Moraira]]

Encara que el toponim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[segle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”

Encara que el toponim Moraira és molt antic, l'actual nucleu de població homonima s'originà molts sigles despuix de ser conegut este nom com el d'uns accidents geografics ([[veta (geografia)|veta]] mari, [[port]] natural, rada o [[baïa]]) o la d'una partida rural. A finals del [[sigle XVIII]] ya començava a haver uns edificis prop de la mar, segons se desprén de l'Informe Fabià i Fur ([[1791]]), possiblement relacionats en l'exportació de la [[passa]], encara que estaven situats prop del ''Pla de la Mar'' (“els Almagasens del pla de la mar”). No obstant, com diu A. J. Cavanilles per esta mateixa época ([[1797]]) no havia ninguna població per tota esta zona: “No hi ha en les rodalies població alguna fins Teulada, que dista [de la mar] casi una legua cap al noroest.”

Fins la tercera decada del [[segle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.

Fins la tercera decada del [[sigle XIX]] no podia prosperar la població en llocs costers que no estigueren fortament protegits, ya que la [[pirateria]] maritima encara era freqüent. Soles en la conquista de [[Argel]] pels francesos en l'any [[1830]] acabà en este foc de corsaris i poc a poc l'activitat en les nostres costes fon sent possible i per lo tant se podia viure en més tranquilitat.

Fon cap a mijans del segle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Després, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del segle XIX.

Fon cap a mijans del sigle XIX quan comencen a apareixer una botiga i una taverna junta a unes cases que segurament estarien en el carrer de Dalt o dels Magatzems, antic nucleu a partir del qual fon formant-se el poble. Després, o al mateix temps que se formava este carrer, s'originava el carrer d'Avall o de la Mar, sent per lo tant estes dos vies les primeres al crearse l'antic nucleu. Esta configuracio urbana continuaria durant tota la segona mitat del segle XIX.

== Senyes de poblacio ==

== Senyes de poblacio ==

Segons el Registre Fiscal d'Edificis i Solars de [[1922]] el numero de cases de Moraira, per carrers, era el següent: Carrer Nou [actual Dr. Calatayud] (10 cases), carrer Almagasenes (23 cases), carrer la Plaja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrreró (5 cases); total, 46 cases.

Segons el Registre Fiscal d'Edificis i Solars de [[1922]] el numero de cases de Moraira, per carrers, era el següent: Carrer Nou [actual Dr. Calatayud] (10 cases), carrer Almagasenes (23 cases), carrer la Plaja (4 cases), carrer la Mar (4 cases), carrer Carrreró (5 cases); total, 46 cases.

En Nomenclátor de la Provincia d'Alacant de [[1940]] la “Rada de Moraira” (considerada tambe com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.

En Nomenclátor de la [[Provincia d'Alacant]] de [[1940]] la “Rada de Moraira” (considerada tambe com “caserío”) contava en 55 cases adscrites a vivenda i 9 per a atres usos. Del total de les cases havia 10 d'una planta, 52 de 2 plantes i 2 de 3 plantes. El numero d'habitants de dret per a enguany era de 215 i el de fet de 212.

Posteriorment, cap als anys xixanta del [[segle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la decada dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].

Posteriorment, cap als anys xixanta del [[sigle XX]] començà l'aplegada del turisme i en ell l'ampliació del caixco urbà, primer en la construcció de noves cases en el carrer que ya a partir dels anys 50 se denominava “Dr. Calatayud”, i despuix en l'apertura de nous carrers junt al camí del Portet (carrers Denia i Joan XXIII). Ya en la decada dels 70 s'obri l'avinguda de Madrit i posteriorment el restant de carrers a un costat i atre d'esta avinguda. Ultimament esta important via s'ha ampliat cap al [[oest]] al obrir-se un nou accés a la població que comença junt a l'antiga casa de “la Por” i aplega fins la carretera de Moraira a [[Calp]].

[[Categoria:Marina Alta]]

[[Categoria:Marina Alta]]