Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| [[Image:Frontera de la estacio.jpg|right|thumb|350px|[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels més clars exponents del Modernisme valencià.]] | | [[Image:Frontera de la estacio.jpg|right|thumb|350px|[[Estació del Nort (Valéncia)]], un dels més clars exponents del Modernisme valencià.]] |
− | '''Modernisme''' és el terme en que es designa a una corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[segle XIX]] i principis del [[segle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part de la mateixa corrent, en cada país el seu desenroll s'expressà en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums. | + | '''Modernisme''' és el terme en que es designa a una corrent de renovació artística desenrollada a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: ''Art Nouveau'' (en [[Bèlgica]] i [[França]]), ''Modern Style'' (en [[Anglaterra]]), [[Secessió de Viena|''Secessió'']] (en [[Àustria]]), ''Jugendstil'' (en [[Alemanya]] i [[països nòrdics]]), ''Liberty'' o ''Floreja-li'' (en [[Itàlia]]), i ''Modernisme'' (en [[Espanya]]). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part de la mateixa corrent, en cada país el seu desenroll s'expressà en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums. |
| | | |
| == Un art nou == | | == Un art nou == |
Llínea 33: |
Llínea 33: |
| El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castell de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes. | | El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys [[1892]] i [[1902]]. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el [[Castell de Roquetaillade]] ([[França]]). [[Eugène Viollet-le-Duc]] va restaurar el castell en la década de [[1850]] i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació [[art gòtic|gòtic]], l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes. |
| | | |
− | El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de [[1880]] en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en [[1883]] del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]].
| + | La primera senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de [[1880]] en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en [[1883]] del dissenyador i arquitecte [[Arthur Mackmurdo]] que va fer en referència a les esglésies dissenyades per [[Sir Christopher Wren]]. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny [[victorià]]. |
| | | |
− | La llibertat vindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment. | + | La llibertat reivindicada en la década de [[1890]] pels artistes de les distintes [[Sezession (moviment artístic)|secessions]] ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment. |
| | | |
| Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus a on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- aixina com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials despuix derivaria en el [[Art decó|Art Decó]]. | | Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la [[Exposició Universal de Paris]] de [[1900]], en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de [[1902]] en [[Torí]], [[Itàlia]], on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus a on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del [[sigle XIX]], especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- aixina com el us de grans peces de vidre de forma irregular – [[vitraux]]- en arquitectura. Per al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del [[art modern]] que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials despuix derivaria en el [[Art decó|Art Decó]]. |
Llínea 73: |
Llínea 73: |
| Un atre britànic és [[Charles Rennie Mackintosh]] que és un atre dels més grans arquitectes que va influir en el moviment moderniste. Els seus plantejaments són originals i aporten noves solucions als seus problemes arquitectònics. Són característiques les formes prismàtiques i octogonals. Mackintosh és l'arquitecte moderniste més sobri en els exteriors, la qual cosa li val ser un precursor del [[racionalisme arquitectònic]]. Dissenya mobles i joyes, i construïx l'Escola d'Art de [[Glasgow]] . | | Un atre britànic és [[Charles Rennie Mackintosh]] que és un atre dels més grans arquitectes que va influir en el moviment moderniste. Els seus plantejaments són originals i aporten noves solucions als seus problemes arquitectònics. Són característiques les formes prismàtiques i octogonals. Mackintosh és l'arquitecte moderniste més sobri en els exteriors, la qual cosa li val ser un precursor del [[racionalisme arquitectònic]]. Dissenya mobles i joyes, i construïx l'Escola d'Art de [[Glasgow]] . |
| | | |
− | És Riga la ciutat en la major quantitat d'edificis Art Nouveau de tot Europa. | + | És [[Riga]] la ciutat en la major quantitat d'edificis Art Nouveau de tota [[Europa]]. |
| | | |
| == Artistes més destacats == | | == Artistes més destacats == |