Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
16 bytes afegits ,  11:01 16 feb 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:Retrato de Hernán Cortés.jpg|thumb|200px|Retrat de Hernán Cortés basat en l'enviat pel conquistador a Paulo Govio, que serví de model a moltes de les seues representacions des de el [[segle XVI]]]]
+
[[Image:Retrato de Hernán Cortés.jpg|thumb|200px|Retrat de Hernán Cortés basat en l'enviat pel conquistador a Paulo Govio, que serví de model a moltes de les seues representacions des de el [[sigle XVI]]]]
 
'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]  
 
'''Hernán Cortés Monroy Pizarro Altamirano''' ([[Medellín (Badajoz)]], [[1485]] – [[Castilleja de la Cuesta]], ([[Sevilla]]), [[2 de decembre]] de [[1547]]), [[conquistadors espanyols|Conquistador espanyol]] [[Conquista de Mèxic|del imperi asteca]] (hui el centre de [[Mèxic]]). I [[marqués de la Vall d'Oaxaca]], governador i capità General de la [[Nova Espanya]]  
   Llínea 219: Llínea 219:  
En [[1716]] una remodelació del temple de San Francisco va obligar els franciscans a exhumar les restes i traslladar-los a la part posterior del retaule major, lloc en que permaneixerien durant 78 anys.
 
En [[1716]] una remodelació del temple de San Francisco va obligar els franciscans a exhumar les restes i traslladar-los a la part posterior del retaule major, lloc en que permaneixerien durant 78 anys.
   −
En [[1794]] les autoritats de la colònia van exhumar novament les restes de Cortés a fi de complir en els desijos del conquistador de [[Mèxic]] que en una una ocasió va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua a l'Hospital de Jesús, aixina que van traure l'ossada de Cortés del temple de San Francisco que jauria en la seua caseta en una urna de fusta i vidre en anses d'[[argent]] i pintat en la capçalera de l'urna l'escut d'armes del marqués d'Oaxaca, els seus restes van ser traslladats en gran pompa al que es creïa seria el seu últim domicili, es van colocar blandons d'[[argent]] sobre el sepulcre i dins del temple es va erigir un sòcol i sobre el sòcol un bust del conquistador, en eixe lloc els seus restes descansarien durant 23 anys.
+
En [[1794]] les autoritats de la colònia van exhumar novament les restes de Cortés a fi de complir en els desijos del conquistador de [[Mèxic]] que en una una ocasió va solicitar ser sepultat en l'iglésia contigua a l'Hospital de Jesús, aixina que van traure l'ossada de Cortés del temple de San Francisco que jauria en la seua caseta en una urna de fusta i vidre en anses d'[[argent]] i pintat en la capçalera de l'urna l'escut d'armes del marqués d'Oaxaca, els seus restes varen ser traslladats en gran pompa al que es creïa seria el seu últim domicili, es van colocar blandons d'[[argent]] sobre el sepulcre i dins del temple es va erigir un sòcol i sobre el sòcol un bust del conquistador, en eixe lloc els seus restes descansarien durant 23 anys.
   −
En [[1823]], als dos anys de la [[Independència de Mèxic]] va iniciar el memorial pera honrar els insurgents morts durant la guerra d'independència, les restes d'ells van ser portats a la ciutat de [[Mèxic]] en la catedral de la qual van ser depositats, un gran moviment nacionaliste va sorgir entre els habitants de la capital mexicana al grau que es va témer que una torba assaltara el temple per a prendre les restes de Cortés, per això el ministre mexicà [[Lucas Alamán]] i el capellà major de l'Hospital van desmantellar la nit del 15 de setembre el mausoleu, en tant el bust i el restant d'ornaments van ser enviats a [[Itàlia]] per a fer creure els agitadors que les restes mortals de Cortés havien eixit del país, en realitat l'urna en l'ossada fon amagada davall la tarima del temple de l'Hospital de Jesús, durant tretze anys les restes van permanéixer amagats allí.
+
En [[1823]], als dos anys de la [[Independència de Mèxic]] va iniciar el memorial pera honrar els insurgents morts durant la guerra d'independència, les restes d'ells varen ser portats a la ciutat de [[Mèxic]] en la catedral de la qual van ser depositats, un gran moviment nacionaliste va sorgir entre els habitants de la capital mexicana al grau que es va témer que una torba assaltara el temple per a prendre les restes de Cortés, per això el ministre mexicà [[Lucas Alamán]] i el capellà major de l'Hospital van desmantellar la nit del 15 de setembre el mausoleu, en tant el bust i el restant d'ornaments van ser enviats a [[Itàlia]] per a fer creure els agitadors que els restos mortals de Cortés havien eixit del país, en realitat l'urna en l'ossada fon amagada davall la tarima del temple de l'Hospital de Jesús, durant tretze anys les restes varen permanéixer amagats allí.
   −
En [[1836]], ya calmades les passions es van extraure les restes i van ser depositats en una caseta que es va construir en la paret del temple a un costat d'on va estar el mausoleu, en eixe lloc van reposar els restes durant 110 anys fins a ser trobats. El ministre [[Lucas Alamán]] en algun moment va informar l'embaixada espanyola del lloc en el que havien depositat les restes de Cortés.
+
En [[1836]], ya calmades les passions es van extraure les restes i van ser depositats en una caseta que es va construir en la paret del temple a un costat d'on va estar el mausoleu, en eixe lloc van reposar els restes durant 110 anys fins a ser trobats. El ministre [[Lucas Alamán]] en algun moment va informar l'embaixada espanyola del lloc en el que havien depositat els restos de Cortés.
   −
En [[1946]], alguns historiadors del [[Colege de Mèxic]] van tindre accés a l'acta notarial en la que es detallava l'últim domicili de Cortés i van decidir buscar les restes, el dumenge 24 de novembre del mateix any els historiadors van trobar la caseta que guardava l'urna, despuix de realisar alguns estudis per a autentificar els ossos van procedir a restaurar l'urna i van recomanar conservar les restes d'Hernán Cortés en el mateix lloc.
+
En [[1946]], alguns historiadors del [[Colege de Mèxic]] van tindre accés a l'acta notarial en la que es detallava l'últim domicili de Cortés i van decidir buscar les restes, el dumenge 24 de novembre del mateix any els historiadors van trobar la caseta que guardava l'urna, despuix de realisar alguns estudis per a autentificar els ossos van procedir a restaurar l'urna i varen recomanar conservar les restes d'Hernán Cortés en el mateix lloc.
   −
El 28 de novembre de [[1946]] el president de [[Mèxic]] va expedir un decret per mig del qual va conferir al [[Institut Nacional d'Antropologia i Història]] la custòdia de les restes mortals d'Hernán Cortés.
+
El [[28 de novembre]] de [[1946]] el president de [[Mèxic]] va expedir un decret per mig del qual va conferir al [[Institut Nacional d'Antropologia i Història]] la custòdia dels restos mortals d'Hernán Cortés.
   −
El 9 de juliol de [[1947]] se tornen a inhumar les restes en el mateix lloc en que els van trobar
+
El [[9 de juliol]] de [[1947]] se tornen a inhumar els restos en el mateix lloc en que els varen trobar
 
I es va posar sobre el mur de l'iglésia una placa de bronze en l'escut d'armes de Cortés gravat i la inscripció:
 
I es va posar sobre el mur de l'iglésia una placa de bronze en l'escut d'armes de Cortés gravat i la inscripció:
   Llínea 235: Llínea 235:  
:::''[[1485]]-[[1547]] ''
 
:::''[[1485]]-[[1547]] ''
   −
Al final, les restes del conquistador espanyol descansen en el lloc que va triar en la seua joventut per a ser sepultat.
+
Al final, els restos del conquistador espanyol descansen en el lloc que va triar en la seua joventut per a ser sepultat.
    
== Curiositats ==
 
== Curiositats ==
124 351

edicions

Menú de navegació