126 461
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 2:
Llínea 2: − + − L'any [[1687]] [[Isaac Newton|Newton]] va publicar els Principis Matemàtics de la Natura ([[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]), una obra en la qual es descriuen les lleis clàssiques de la dinàmica conegudes com: [[Lleis de Newton]], i la [[gravetat|llei de la gravitació universal de Newton]]. El primer grup de lleis permetia explicar la dinàmica dels cossos i fer prediccions del moviment i equilibri de cossos, la segona llei permetia demostrar les [[lleis de Kepler]] del moviment dels planetes i explicar la [[Gravetat|gravetat terrestre]] (d'açí el nom de '' gravetat universal ''). En esta época es va posar de manifest un dels principis bàsics de la física, les lleis de la física són les mateixes en qualsevol punt del [[Univers]]. El desenroll per Newton i [[Leibniz]] del [[càlcul matemàtic]] proporcionar les ferramentes matemàtiques per al desenroll de la física com a ciència capaç de fer prediccions. En esta época van desenrollar els seus treballs físics com [[Robert Hooke]] i [[Christian Huygens]] estudiant les propietats bàsiques de la [[matèria]] i de la [[llum]].+ − + − +
→Diferències de la física elemental
== Diferències de la física elemental ==
== Diferències de la física elemental ==
En el [[segle XVI]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va ser pioner en l'us d'experiències per validar les teories de la física. Es va interessar en el moviment dels [[astre]]s i dels [[cos|cossos]]. Utilisant instruments com el [[pla inclinat]], va descobrir la [[llei de la inèrcia]] de la [[dinàmica]], i en l'us d'un dels primers [[telescopi]] es va observar que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] tenia [[satèlit natural |satèlits]] girant al seu voltant i les [[taques solars]] de [[Sol]]. Estes observacions demostraven el model heliocèntric de [[Nicolau Copèrnic]] i el fet que els cossos celests no són perfectes i immutables. En la mateixa època, les observacions de [[Tycho Brahe]] i els càlculs de [[Johannes Kepler]] varen permetre establir les lleis que governen el moviment dels [[planeta|planetes]] al [[Sistema Solar]].
En el [[sigle XVI]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va ser pioner en l'us d'experiències per a validar les teories de la física. Es va interessar en el moviment dels [[astre]]s i dels [[cos|cossos]]. Utilisant instruments com el [[pla inclinat]], va descobrir la [[llei de la inèrcia]] de la [[dinàmica]], i en l'us d'un dels primers [[telescopi]] es va observar que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] tenia [[satèlit natural |satèlits]] girant al seu voltant i les [[taques solars]] de [[Sol]]. Estes observacions demostraven el model heliocèntric de [[Nicolau Copèrnic]] i el fet que els cossos celests no són perfectes i immutables. En la mateixa època, les observacions de [[Tycho Brahe]] i els càlculs de [[Johannes Kepler]] varen permetre establir les lleis que governen el moviment dels [[planeta|planetes]] al [[Sistema Solar]].
En l'any [[1687]] [[Isaac Newton|Newton]] va publicar els Principis Matemàtics de la Natura ([[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]), una obra en la qual es descriuen les lleis clàssiques de la dinàmica conegudes com: [[Lleis de Newton]], i la [[gravetat|llei de la gravitació universal de Newton]]. El primer grup de lleis permetia explicar la dinàmica dels cossos i fer prediccions del moviment i equilibri de cossos, la segona llei permetia demostrar les [[lleis de Kepler]] del moviment dels planetes i explicar la [[Gravetat|gravetat terrestre]] (d'açí el nom de '' gravetat universal ''). En esta época es va posar de manifest un dels principis bàsics de la física, les lleis de la física són les mateixes en qualsevol punt del [[Univers]]. El desenroll per Newton i [[Leibniz]] del [[càlcul matemàtic]] proporcionar les ferramentes matemàtiques per al desenroll de la física com a ciència capaç de fer prediccions. En esta época varen desenrollar els seus treballs físics com [[Robert Hooke]] i [[Christian Huygens]] estudiant les propietats bàsiques de la [[matèria]] i de la [[llum]].
A finals del [[sigle XVII]] la física comença a influir en el desenroll tecnològic permetent al seu torn un avanç més ràpit de la pròpia física.
A finals del [[sigle XVII]] la física comença a influir en el desenroll tecnològic permetent al seu torn un avanç més ràpit de la pròpia física.
El desenroll instrumental ([[telescopi]]s, [[microscopi]] es i atres instruments) i el desenroll de proves cada vegada més sofisticats van permetre obtindre grans èxits com la mesura de la [[massa]] de la [[Terra]] a l'[[experiment de la balança de torsió]].
El desenroll instrumental ([[telescopi]]s, [[microscopi]] es i atres instruments) i el desenroll de proves cada vegada més sofisticats varen permetre obtindre grans èxits com la mesura de la [[massa]] de la [[Terra]] a l'[[experiment de la balança de torsió]].
També apareixen les primeres societats científiques com la [[Royal Society]] a [[Londres]] l'any [[1660]] i la [[Académie des sciences]] a [[París]] l'any [[1666]] com a instruments de comunicació i intercanvi científic, tenint en els primers temps de les dos societats un paper preeminent les ciències físiques.
També apareixen les primeres societats científiques com la [[Royal Society]] a [[Londres]] en l'any [[1660]] i la [[Académie des sciences]] en [[París]] en l'any [[1666]] com a instruments de comunicació i intercanvi científic, tenint en els primers temps de les dos societats un paper preeminent les ciències físiques.
<center> <gallery caption="Portades de dos obres cabdals de la [[Revolució científica]]">
<center> <gallery caption="Portades de dos obres cabdals de la [[Revolució científica]]">