Canvis

En el castell s'han trobat assentaments del [[Neolític]], la [[Edat de Bronze]], [[Ibers|ibèrics]], [[Antiga Roma|romans]] (que la van cridar "Brescadura Alta", ''fortalea alta'') i [[Poble àrap|àraps]]; històricament, el castell ha constituït el nucli principal entorn del qual s'anaven aglutinant les vivendes de la ciutat amurallada.  

En el castell s'han trobat assentaments del [[Neolític]], la [[Edat de Bronze]], [[Ibers|ibèrics]], [[Antiga Roma|romans]] (que la van cridar "Brescadura Alta", ''fortalea alta'') i [[Poble àrap|àraps]]; històricament, el castell ha constituït el nucli principal entorn del qual s'anaven aglutinant les vivendes de la ciutat amurallada.  

[[Jaume I d'Aragó]] va prendre el castell als àrabs despuix de la conquiste de [[Biar]] i ho va integrar en el [[Regne de Valéncia]]; segons el [[tractat d'Almizra]] (1244), Castalla es trobava en zona fronterera en [[Corona de Castella|Castella]]. Per açò mateix, es va iniciar la reconstrucció del castell i es va consagrar la primera església en el lloc on es troba l'actual ''Ermita de la Sanc''.

[[Jaume I d'Aragó]] va prendre el castell als àrabs despuix de la conquiste de [[Biar]] i ho va integrar en el [[Regne de Valéncia]]; segons el [[tractat d'Almizra]] (1244), Castalla es trobava en zona fronterera en [[Corona de Castella|Castella]]. Per açò mateix, es va iniciar la reconstrucció del castell i es va consagrar la primera iglésia en el lloc on es troba l'actual ''Ermita de la Sanc''.

Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. L'any [[1336]], el rei [[Pere IV d'Aragó]] ho va convertir en propietat de la Corona. L'any [[1362]] fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat l'any [[1729]] pel marqués de Dosaigües, fins que l'any [[1989]] va passar a ser de propietat municipal.

Des de la seua conquiste, Castalla fon adjudicada com a propietat senyorial a. L'any [[1336]], el rei [[Pere IV d'Aragó]] ho va convertir en propietat de la Corona. L'any [[1362]] fon creada la baronia de Castalla, que fon donada al senyor Ramón de Vilanova. El castell fon heretat l'any [[1729]] pel marqués de Dosaigües, fins que l'any [[1989]] va passar a ser de propietat municipal.

*'''[[Castillo de Castalla|El castell]] ''', construït entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XVI|XVI]]. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grossa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, lo més espectacular degué ser tot el conjunt cridat "''Palau''". Este conté edificis que van des del [[sigle XIII]] fins al [[sigle XV]] d'entre els quals destaca la crida "''Torre Cosina''" i l'enorme sala voltada rectangular.  

*'''[[Castillo de Castalla|El castell]] ''', construït entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XVI|XVI]]. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma la crida "''Torre Grossa''" o Torre de l'Homenage conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmarletades, cos de guàrdia, etc. En tot, lo més espectacular degué ser tot el conjunt cridat "''Palau''". Este conté edificis que van des del [[sigle XIII]] fins al [[sigle XV]] d'entre els quals destaca la crida "''Torre Cosina''" i l'enorme sala voltada rectangular.  

*'''Núcleu Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que  formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'església i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el núcleu antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'essència històrica del passat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]]

*'''Núcleu Antic'''. Conjunt d'interés arquitectònic artístic que  formen els seus carrers i placetes, destacant d'entre elles el ''carrer dels Tronetes'' que està junt en l'iglésia i és uns dels carrers més típics de Castalla en les seues cases blanques i pis empedrat, per ella podem començar el nostre itinerari per a visitar el núcleu antic. També El carrer Major és un conjunt de cases blasonades que junt en la plaça de l'Ajuntament conserven l'essència històrica del passat senyorial d'esta ciutat, pervivint algunes de la construcció de la qual es remonta als [[sigle XVII|sigles XVII]], [[sigle XVIII|XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]]

*'''[[Ermita de la Sanc (Castalla)|Ermita de la Sanc]] ''': edifici religiós d'estil [[gòtic primitiu]], de la segona mitat del [[sigle XIII]]. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'església de Castalla fins al [[sigle XVI]], quan es va construir l'actual església i va passar a ser seu de la Confraria de la Sang i depositària de l'image de la [[la Mare de Deu de la Soletat|Verge de la Soletat]], patrona de la localitat.

*'''[[Ermita de la Sanc (Castalla)|Ermita de la Sanc]] ''': edifici religiós d'estil [[gòtic primitiu]], de la segona mitat del [[sigle XIII]]. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat. Fon l'iglésia de Castalla fins al [[sigle XVI]], quan es va construir l'actual iglésia i va passar a ser seu de la Confraria de la Sang i depositària de l'image de la [[la Mare de Deu de la Soletat|Verge de la Soletat]], patrona de la localitat.

*'''Església de l'Assunció''': es va acabar de construir en [[1572]]. És d'estil [[gòtic valencià]], en una única i enorme volta central.

*'''Església de l'Assunció''': es va acabar de construir en [[1572]]. És d'estil [[gòtic valencià]], en una única i enorme volta central.