Llínea 49: |
Llínea 49: |
| En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet: | | En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.|218 a. C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet: |
| | | |
− | * ''Els Fornals'' (segle I i II d. de C.) | + | * ''Els Fornals'' (sigle I i II d. de C.) |
− | * ''La Font Blanca'' (finals del segle III a. C. a l'II d. C.) | + | * ''La Font Blanca'' (finals del sigle III a. C. a l'II d. C.) |
| * ''El Pedregalet'' (cronologia indeterminada) | | * ''El Pedregalet'' (cronologia indeterminada) |
| | | |
Llínea 129: |
Llínea 129: |
| == Economia == | | == Economia == |
| | | |
− | L'economia de '''Carlet''' és bàsicament agrícola. La superfície cultivada ocupa el 80% del sol. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny cultivat (3.520 Hi ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta, com ya s'ha senyalat. Este progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els que es desenrollava la garrofera i atres arbres mediterràneus de cultiu, i tal com es pot apreciar en l'image de la contornada de l'Ermita de Sant Bernat, vi alvançant a partir de mitat del [[segle XX]]. El terme es rega en aigües del riu Magre i numerosos "'''motors'''" que bomben [[aigua]] dels pous més o menys profunts que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilisen l'aigua del subsol mentres que el [[Canal Xúquer-Túria]] rega les terres compreses entre este i la [[Séquia Real del Xúquer]]. | + | L'economia de '''Carlet''' és bàsicament agrícola. La superfície cultivada ocupa el 80% del sol. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny cultivat (3.520 Hi ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta, com ya s'ha senyalat. Este progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els que es desenrollava la garrofera i atres arbres mediterràneus de cultiu, i tal com es pot apreciar en l'image de la contornada de l'Ermita de Sant Bernat, vi alvançant a partir de mitat del [[sigle XX]]. El terme es rega en aigües del riu Magre i numerosos "'''motors'''" que bomben [[aigua]] dels pous més o menys profunts que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilisen l'aigua del subsol mentres que el [[Canal Xúquer-Túria]] rega les terres compreses entre este i la [[Séquia Real del Xúquer]]. |
| | | |
| El cultiu més estés és el dels [[cítric]]s. Ademés, les condicions climàtiques específiques del municipi han permés la proliferació de cultius de fruta d'os o fruta d'[[estiu]], en especial, del [[bresquilla]] pronte, en el que Carlet té un lloc preponderant a escala nacional. | | El cultiu més estés és el dels [[cítric]]s. Ademés, les condicions climàtiques específiques del municipi han permés la proliferació de cultius de fruta d'os o fruta d'[[estiu]], en especial, del [[bresquilla]] pronte, en el que Carlet té un lloc preponderant a escala nacional. |
Llínea 135: |
Llínea 135: |
| La ganaderia té un desenroll escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat casi industrial en les que es cria guanyat [[vaca|boví]], [[ovella|oví]], [[cabra|cabriu]], [[porc|porcí]] i [[au|aus]]. | | La ganaderia té un desenroll escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat casi industrial en les que es cria guanyat [[vaca|boví]], [[ovella|oví]], [[cabra|cabriu]], [[porc|porcí]] i [[au|aus]]. |
| | | |
− | El sector industrial es va desenrollar en la segona mitat del segle XX, coincidint en l'aparició d'empreses relacionades en la fabricació de materials de construcció. S'han establit noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàlica i de PVC, almagasens de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades en l'hortofruticultura i la comercialisació i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalages. | + | El sector industrial es va desenrollar en la segona mitat del sigle XX, coincidint en l'aparició d'empreses relacionades en la fabricació de materials de construcció. S'han establit noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàlica i de PVC, almagasens de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades en l'hortofruticultura i la comercialisació i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalages. |
| | | |
| == Monuments == | | == Monuments == |