| [[Image:Dama delig.jpg|thumb|right|300px|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]] | | [[Image:Dama delig.jpg|thumb|right|300px|[[Dama d'Elig]], l'obra escultòrica més important ibera, trobada en el jaciment arqueològic de l'Alcúdia, [[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]]). Actualment es troba en el ''Museo Arqueológico Nacional de Madrit.]] |
− | Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[segle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. | + | Els '''ibers''' fon com nomenaren els antics escritors grecs a les gents del llevant i sur de la [[Península Ibèrica]] per a distinguir-los dels pobles de l'interior, del qual la seua cultura i costums eren diferents. D'estos pobles escriviren Hecateo de Mileto, Heródoto, Estrabó, Ruf Fest Avié, citant-los en estos noms, al manco des del [[sigle VI a. C.]]: elisiços, sordons, ceretans, airenosins, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castelani, lacetans, layetans, cossetans, ilergates, iacetans, sossetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans. |
| *Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica. | | *Atres estudiosos han sugerit que poden tindre el seu orige en el nort d'[[Àfrica]]. Els ibers inicialment s'haurien assentat a lo llarc de la costa oriental d'Espanya i, possiblement, més avant se propagaren per tot el rest de la Península Ibèrica. |
− | *Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[segle IX a. C.]] i el [[segle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber. | + | *Atra teoria alternativa afirma que formaven part dels habitants originals de l'[[Europa]] occidental i els creadors de la gran cultura megalítica que sorgix en tota esta zona, possiblement, una teoria respalada per estudis genètics. Els ibers serien semblants a les poblacions celtes del primer milenari ans de Crist d'[[Irlanda]], [[Gran Bretanya]] i [[França]]. Posteriorment, els celtes creuarien els [[Pirineus]] en dos grans migracions: en el [[sigle IX a. C.]] i el [[sigle VII a. C.]]. Els celtes s'establiren en la seua major part al nort del riu [[Duero]] i el riu [[Ebre]], a on se barrejaren en els ibers per a conformar el dit celtíber. |