Canvis

{{AP|Situació dels negres dins del mormonisme}}

{{AP|Situació dels negres dins del mormonisme}}

Els negres han estat sempre benvinguts a l'Iglésia i [[Joseph Smith]] ([[1805]]-[[1844]]), va ordenar sacerdots negres<ref>[http://www.blacklds.org/abel Elijah Abel]</ref> i va lluitar contra l'esclavitut com un candidat a president dels Estats Units. Smith va sostindre la credença comuna en el moment en que els negres eren els malaïts descendents de Caín. Després de la seua mort, la doctrina de l'iglésia ensenya que si els negres podien ser batejats, no podien, per tant, ser ordenat sacerdot i despuix entrar al temple. Segons [[Brigham Young]], el seu successor, la discriminació era la intenció de Deu.<ref>Brigham Young, Journal of Discourses, vol. 7, pages 290 -291</ref> En [[1852]], va declarar: "ells no reben les bendicions del sacerdoci abans dels atres descendents d'Adam ha rebut les promeses i estem encantats en bendicions del sacerdoci ... si ho féssim, el sacerdot seria remogut de l'Iglésia i el Regne de Deu ... l'iglésia aniria a la seua destrucció".<ref>{{Cita|Le Seigneur a dit à [[Caïn]] qu’il ne recevrait pas les bénédictions de la prêtrise ainsi que sa descendance avant que le dernier de la postérité d’Abel n’ait reçu la prêtrise, pas avant la rédemption de la terre… supposez que nous leur demandions de venir ici et que nous leur disions qu’il est légitime de mélanger notre postérité avec la race de [[Caïn]], qu’ils puissent venir avec nous pour partager toutes les bénédictions que Dieu nous a données. Ce jour-là et à l’heure où nous ferions cela, la prêtrise serait retirée de l’Église et du Royaume de Dieu… l’Église irait à sa destruction… et nous recevrions la malédiction qui a été placée sur la postérité de [[Caïn]].|Brigham Young, ''Brigham Young's adresses'', Church Historical Dept., 5 février 1852}}</ref> Esta política ha suscitat moltes crítiques durant el [[segle XX]], sobretot moviment de drets civils als [[Estats Units]], sino també dels intelectuals i acadèmics (de vegades els mormons mateixos). L'actitut de l'Iglésia anvers les atres cultures i gent de color, que havia estat compartida per la majoria dels nort-americans blancs, va començar a aparéixer racista i neocolonial. L'Iglésia va ser objecte de fortes reaccions, degut a la seua posició sobre la qüestió dels negres i els indis.

Els negres han estat sempre benvinguts a l'Iglésia i [[Joseph Smith]] ([[1805]]-[[1844]]), va ordenar sacerdots negres<ref>[http://www.blacklds.org/abel Elijah Abel]</ref> i va lluitar contra l'esclavitut com un candidat a president dels Estats Units. Smith va sostindre la credença comuna en el moment en que els negres eren els malaïts descendents de Caín. Després de la seua mort, la doctrina de l'iglésia ensenya que si els negres podien ser batejats, no podien, per tant, ser ordenat sacerdot i despuix entrar al temple. Segons [[Brigham Young]], el seu successor, la discriminació era la intenció de Deu.<ref>Brigham Young, Journal of Discourses, vol. 7, pages 290 -291</ref> En [[1852]], va declarar: "ells no reben les bendicions del sacerdoci abans dels atres descendents d'Adam ha rebut les promeses i estem encantats en bendicions del sacerdoci ... si ho féssim, el sacerdot seria remogut de l'Iglésia i el Regne de Deu ... l'iglésia aniria a la seua destrucció".<ref>{{Cita|Le Seigneur a dit à [[Caïn]] qu’il ne recevrait pas les bénédictions de la prêtrise ainsi que sa descendance avant que le dernier de la postérité d’Abel n’ait reçu la prêtrise, pas avant la rédemption de la terre… supposez que nous leur demandions de venir ici et que nous leur disions qu’il est légitime de mélanger notre postérité avec la race de [[Caïn]], qu’ils puissent venir avec nous pour partager toutes les bénédictions que Dieu nous a données. Ce jour-là et à l’heure où nous ferions cela, la prêtrise serait retirée de l’Église et du Royaume de Dieu… l’Église irait à sa destruction… et nous recevrions la malédiction qui a été placée sur la postérité de [[Caïn]].|Brigham Young, ''Brigham Young's adresses'', Church Historical Dept., 5 février 1852}}</ref> Esta política ha suscitat moltes crítiques durant el [[sigle XX]], sobretot moviment de drets civils als [[Estats Units]], sino també dels intelectuals i acadèmics (de vegades els mormons mateixos). L'actitut de l'Iglésia anvers les atres cultures i gent de color, que havia estat compartida per la majoria dels nort-americans blancs, va començar a aparéixer racista i neocolonial. L'Iglésia va ser objecte de fortes reaccions, degut a la seua posició sobre la qüestió dels negres i els indis.

En [[1955]], l'Iglésia va començar a ordenar als melanesis negres per al sacerdoci. A finals de [[1960]], l'iglésia va créixer al [[Brasil]], el [[Carib]] i [[Àfrica]]. En el cas d'[[Àfrica]] i el Carib, l'Iglésia encara no havia començat la seua tasca missionera a gran escala en la majoria dels estats. Els grups grans a [[Ghana]] i [[Nigèria]] han volgut unir-se a l'iglésia i membres de l'iglésia molts eren els brasilers d'ascendència africana. En juny 8, [[1978]], Spencer W. Kimball, president 12 de l'Iglésia, posar fi a la política de discriminació per mig l'emissió d'una declaració. En [[1981]], l'Iglésia va publicar una nova edició del [[Llibre del Mormó]], que es va reprendre la publicació el [[1840]] baix la supervisió de Joseph Smith. Llavors va canviar el pas dient que els lamanites (considerat pels mormons com els indis) que "es convertixen en blanc i agradable" despuix d'acceptar l'Evangeli de [[Jesucrist]]. En la nova edició, que es va incorporar el [[1840]], el terme utilisat és ''pur'' en este passage (i no ''blanc''), que definix l'espiritualitat termine en lloc de color de la pell. Hui dia, els membres negres de l'Iglésia són numerosos i moltes congregacions són predominantment negres.

En [[1955]], l'Iglésia va començar a ordenar als melanesis negres per al sacerdoci. A finals de [[1960]], l'iglésia va créixer al [[Brasil]], el [[Carib]] i [[Àfrica]]. En el cas d'[[Àfrica]] i el Carib, l'Iglésia encara no havia començat la seua tasca missionera a gran escala en la majoria dels estats. Els grups grans a [[Ghana]] i [[Nigèria]] han volgut unir-se a l'iglésia i membres de l'iglésia molts eren els brasilers d'ascendència africana. En juny 8, [[1978]], Spencer W. Kimball, president 12 de l'Iglésia, posar fi a la política de discriminació per mig l'emissió d'una declaració. En [[1981]], l'Iglésia va publicar una nova edició del [[Llibre del Mormó]], que es va reprendre la publicació el [[1840]] baix la supervisió de Joseph Smith. Llavors va canviar el pas dient que els lamanites (considerat pels mormons com els indis) que "es convertixen en blanc i agradable" despuix d'acceptar l'Evangeli de [[Jesucrist]]. En la nova edició, que es va incorporar el [[1840]], el terme utilisat és ''pur'' en este passage (i no ''blanc''), que definix l'espiritualitat termine en lloc de color de la pell. Hui dia, els membres negres de l'Iglésia són numerosos i moltes congregacions són predominantment negres.