| [[Archiu:KarteErdgasWeltproduktion.png|thumb|esquerra|Els països sense gas natural, en gris, són econòmicament dependents dels productors, en vert.]] | | [[Archiu:KarteErdgasWeltproduktion.png|thumb|esquerra|Els països sense gas natural, en gris, són econòmicament dependents dels productors, en vert.]] |
− | Un dels principals inconvenients és que es tracta de productes que no poden produir els humans, que la [[natura]] tria millons d'anys a formar i que ya hem pràcticament esgotat. En queda molt poca [[quantitat]] i per a quan es torne a formar el que hem utilisat ya no existiran els humans. Es tracta dons d'un greu problema de [[sostenibilitat]].<ref name=dema/> | + | Un dels principals inconvenients és que es tracta de productes que no poden produir els humans, que la [[naturalea]] tarda millons d'anys en formar i que ya hem pràcticament agotat. En queda molt poca [[quantitat]] i per a quan es torne a formar el que hem utilisat ya no existiran els humans. Es tracta puix d'un greu problema de [[sostenibilitat]].<ref name=dema/> |
− | Un atre gran problema és el de l'[[impacte ambiental]] derivat del seu us. Per la seua composició, rica en [[carbono]] i [[hidrogen]], i la seua forma d'us, la [[combustió]], o [[reacció química]] en l'[[oxigen]] de l'[[aire]]; utilisar combustibles fòssils comporta inherentment la producció d'òxits de carbono. El [[monòxit de carbono]] (CO), que és tòxic, és abundant en casos de combustions incompletes (males combustions, en poc aire), i el [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) es forma massivament en combustions completes (normals, en prou aire). Hom culpa a les excessives emissions d'este gas del [[canvi climàtic]] i en general de la [[contaminació atmosfèrica]] i, via l'aire, la [[boira fotoquímica]] i la [[pluja àcida]], del mig aquós i [[contaminació marina|marí]]. També s'emeten atres gasos contaminants en efectes negatius per a la [[salut]] i per a l'[[ecosistema]], de fet el 80% d'emissions de diòxit de carbono, [[diòxit de sofre]] i òxits de nitrogen són causats per estos combustibles.<ref name=dema/> Estos inconvenients són directament proporcionals al problema de la [[capacitat de càrrega]] de les persones a la Terra. | + | Un atre gran problema és el de l'[[impacte ambiental]] derivat del seu us. Per la seua composició, rica en [[carbono]] i [[hidrogen]], i la seua forma d'us, la [[combustió]], o [[reacció química]] en l'[[oxigen]] de l'[[aire]]; utilisar combustibles fòssils comporta inherentment la producció d'òxits de carbono. El [[monòxit de carbono]] (CO), que és tòxic, és abundant en casos de combustions incompletes (males combustions, en poc aire), i el [[diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) es forma massivament en combustions completes (normals, en prou aire). Hom culpa a les excessives emissions d'este gas del [[canvi climàtic]] i en general de la [[contaminació atmosfèrica]] i, via l'aire, la [[boira fotoquímica]] i la [[pluja àcida]], del mig aquós i [[contaminació marina|marí]]. També s'emeten atres gasos contaminants en efectes negatius per a la [[salut]] i per a l'[[ecosistema]], de fet el 80% d'emissions de diòxit de carbono, [[diòxit de sofre]] i òxits de nitrogen són causats per estos combustibles.<ref name=dema/> Estos inconvenients són directament proporcionals al problema de la [[capacitat de càrrega]] de les persones en la Terra. |
− | Els combustibles fòssils no estan repartits per igual a tot el món, i la dependència de la [[societat]] [[cultura occidental|occidental]] actual vers esta fa que també els països que hi pertanyen depenguen [[econòmica]]ment de les [[empreses]] productores a països estrangers. És el cas d'[[Espanya]], per eixemple, que a la pràctica que depén completament d'[[Algèria]] per a l'abastiment de [[gas natural]],<ref>''El Gobierno califica la batalla del gas con Argelia como "tema de Estado"'', de Conchi Lafraya, pàg. 60 de [[La Vanguardia]], 14 d'octubre de [[2010]]. (en castellà)</ref> i d'atres països per al [[carbó]] i el [[petr+oleu]]. | + | Els combustibles fòssils no estan repartits per igual per tot lo món, i la dependència de la [[societat]] [[cultura occidental|occidental]] actual vers esta fa que també els països que hi pertanyen depenguen [[econòmica]]ment de les [[empreses]] productores en països estrangers. És el cas d'[[Espanya]], per eixemple, que en la pràctica depén completament d'[[Algèria]] per a l'abastiment de [[gas natural]],<ref>''El Gobierno califica la batalla del gas con Argelia como "tema de Estado"'', de Conchi Lafraya, pàg. 60 de [[La Vanguardia]], 14 d'octubre de [[2010]]. (en castellà)</ref> i d'atres països per al [[carbó]] i el [[petr+oleu]]. |