8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 44:
Llínea 44: − + − Després, en [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader.+ − + − Després vindria l'emancipació de Setaigües respecte del Comte amo de la comarca, les seues intervencions en la [[Guerra de la Independència espanyola]] ([[1808]]) i en les [[guerres carlistes]]. També, és important destacar el fi de la situació fronterera de Setaigües per una Real Orde de 26 de juny de [[1851]], donada per [[Isabel II]], per la que incloïa a [[Requena]] i a la seua comarca en la província de Valéncia, passant a delimitar la frontera el riu Cabriel, retirant de la seua ubicació la Creu Pairal que delimitava abdós regnes.+
→Història
== Història ==
== Història ==
[[Image: Foto_de_Siete_Aguas.jpg|thumb|<center>Vista general</center>]]
[[Image: Foto_de_Siete_Aguas.jpg|thumb|<center>Vista general</center>]]
En el [[segle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.
En el [[sigle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.
Despuix, en [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader.
Ya en el [[segle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona.
Ya en el [[sigle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona.
Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Cadis]] en l'any [[1812]].
Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Cadis]] en l'any [[1812]].
Despuix vindria l'emancipació de Setaigües respecte del Comte amo de la comarca, les seues intervencions en la [[Guerra de la Independència espanyola]] ([[1808]]) i en les [[guerres carlistes]]. També, és important destacar el fi de la situació fronterera de Setaigües per una Real Orde de 26 de juny de [[1851]], donada per [[Isabel II]], per la que incloïa a [[Requena]] i a la seua comarca en la província de Valéncia, passant a delimitar la frontera el riu Cabriel, retirant de la seua ubicació la Creu Pairal que delimitava abdós regnes.
== Administració ==
== Administració ==