Canvis

També coneguda com '''Molt ilustre Confraria de [[Sant Pasqual Baylón]] ''', de Valéncia.

També coneguda com '''Molt ilustre Confraria de [[Sant Pasqual Baylón]] ''', de Valéncia.

La confraria fon fundada en [[1730]] per una Bula papal de [[Clement XI]], la seua seu es trobava en el [[convent de Sant Joan de la Ribera]] dels Pares Franciscans Alcantarins.

La confraria fon fundada en [[1730]] per una Bula [[Papa|papal]] de [[Clement XI]], la seua seu es trobava en el [[convent de Sant Joan de la Ribera]] dels Pares Franciscans Alcantarins.

En [[1835]], en la [[Desamortisació de Mendizábal]], els franciscans varen ser expulsats del convent i la confraria va passar a la [[Iglésia de Sant Joan de l'Hospital]] ([[Valéncia]]), tornant a l'Església original quan en [[1845]] es va restituir el cult.  

En [[1835]], en la [[Desamortisació de Mendizábal]], els franciscans varen ser expulsats del convent i la confraria va passar a l'[[Iglésia de Sant Joan de l'Hospital]] ([[Valéncia]]), tornant a l'iglésia original quan en [[1845]] es va restituir el cult.  

Anys despuix, en [[1865]], el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.  

Anys despuix, en [[1865]], el nou propietari del convent es va apoderar de la sacristia i de l'habitació del sacerdot, obligant novament al trasllat de la confraria, en esta ocasió a la parròquia de Sant Tomàs.  

Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, varen reclamar insistentment el seu trasllat a l'ubicació original, conseguint el seu objectiu l'[[1 de maig]] de [[1880]] gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a [[1898]] que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.

Els confrares, majoritàriament de la barriada pròxima al convent, varen reclamar insistentment el seu trasllat a l'ubicació original, conseguint el seu objectiu l'[[1 de maig]] de [[1880]] gràcies a un decret de la Cúria eclesiàstica. La confraria va seguir en l'iglésia del convent fins a l'any [[1898]] en que es va traslladar a la nova iglésia quan es va derrocar aquella.

El [[25 de febrer]] de [[1943]], per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la [[parròquia de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) de nova creació, a on contínua fins hui.

El [[25 de febrer]] de [[1943]], per decret de l'arquebisbe es va traslladar a la [[parròquia de Sant Pasqual Baylón]] ([[Valéncia]]) de nova creació, a on contínua fins hui.

El novenari seguia l'orde següent: Exposició de S.D.M. trisagi, eixercici de la novena, sermó, reserva i gojos del Sant.

El novenari seguia l'orde següent: Exposició de S.D.M. trisagi, eixercici de la novena, sermó, reserva i gojos del Sant.

Atres activitats que es realisaven consistien en voltejos de campanes, recorregut de [[dolçaina|dolçaines]] pels carrers i tir de focs artificials durant els nou dies, quaranta hores d'oració, una missa cantada en orquesta, serenata nocturna en la porta de la parròquia, festeig popular conegut com '''"entra de la murta"''' consistent en una gran cavalcada alegòrica en carros adornats i artístiques grupes, que recorria els camins fins al Grau de la ciutat acompanyada per una banda de música, una processó claustral, '''tir d'una traca de grans dimensions que eixint de l'iglésia de Sant Tomàs recorria el carrer del Mar, la Glorieta, el Pla del Remei, el pont del mar, el camí del Grau acabant en la torre de la nova església''', solemne processó des dels quarters de Sant Joan de la Ribera i les preceptives celebracions eucarístiques.

Atres activitats que es realisaven consistien en voltejos de campanes, recorregut de [[dolçaina|dolçaines]] pels carrers i tir de focs artificials durant els nou dies, quaranta hores d'oració, una missa cantada en orquesta, serenata nocturna en la porta de la parròquia, festeig popular conegut com '''"entra de la murta"''' consistent en una gran cavalcada alegòrica en carros adornats i artístiques grupes, que recorria els camins fins al Grau de la ciutat acompanyada per una banda de música, una processó claustral, '''tir d'una traca de grans dimensions que eixint de l'iglésia de Sant Tomàs recorria el carrer del Mar, la Glorieta, el Pla del Remei, el pont del mar, el camí del Grau acabant en la torre de la nova iglésia''', solemne processó des dels quarters de Sant Joan de la Ribera i les preceptives celebracions eucarístiques.

Actualment les festes són menys suntuoses en lo extern, seguixen una estructura semblant dels festejos, pero sense els grans passacarrers, tirs monumentals de traques i el restant de focs d'artifici, en processons més austeres, sense dolçainers i grans bandes de música i un recorregut més curt.

Actualment les festes són menys suntuoses en lo extern, seguixen una estructura semblant dels festejos, pero sense els grans passacarrers, tirs monumentals de traques i el restant de focs d'artifici, en processons més austeres, sense dolçainers i grans bandes de música i un recorregut més curt.