Canvis

{{VT|Invasions germàniques en la Península Ibèrica|Regne visigot de Tolosa}}

{{VT|Invasions germàniques en la Península Ibèrica|Regne visigot de Tolosa}}

Des del [[sigle III]] al [[Segle V|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, la qual cosa és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta|Braccara]].

Des del [[sigle III]] al [[Sigle V|V]], dos pobles germànics havien creuat la península ibèrica, els [[sueu]]s i els [[vàndal]]s, aixina com els [[alan]]s, un poble irani, que existix encara en Osetia, a les montanyes del Caucas. Cap al [[409]] o [[410]], es tenen notícies de l'entrada pels [[Pirineus]] d'un número no determinat de sueus (uns 30.000 encara que no hi ha consens entre els historiadors), el poble germànic de major complexitat cultural, ocupant el nort-oest de la península, lo que és [[Gallaecia]], en capital en [[Bracara Augusta|Braccara]].

El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:

El cronista [[Hidaci]], parlant sobretot de l'ocupació de la Gallaecia pels sueus, parla de tot tipo d'atropellaments i brutalitats:

{{cita|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}}

{{cita|Los bárbaros que habían penetrado en las Españas las devastan en lucha sangrienta [...] Desparramándose furiosos los bárbaros por las Españas, y encrueleciéndose al igual el azote de la peste, el tiránico exactor roba y el soldado saquea las riquezas y los mantenimientos guardados en las ciudades; reina un hambre espantosa, y las fieras destrozan hasta a los hombres más fuertes.|C. Sánchez Albornoz y A. Viñas: ''Lecturas históricas españolas''.<ref>Valdeón, J. y otros, ''Geografía e historia de España y de los países hispánicos'', Anaya, Madrid, 1985, ISBN 84-207-2577-3.</ref>}}

No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no només lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític<ref>Ripoll, G., y Velázquez, I., ''La Hispania visigoda'', Historia 16, Madrid, 1995, pág. 9, ISBN 84-7679-283-2.</ref>.

No obstant això, els historiadors actualment consideren que les fonts de l'época han de ser mirades en prudència, analisant no solament lo que s'escriu sino també la finalitat que perseguia l'autor en la seua época en esta obra, havent de sometre-les a un enjuïciament crític<ref>Ripoll, G., y Velázquez, I., ''La Hispania visigoda'', Historia 16, Madrid, 1995, pág. 9, ISBN 84-7679-283-2.</ref>.

== Referències ==

== Referències ==

<references/>

<references/>

[[Categoria:Història d'Espanya| ]]

[[Categoria:Història d'Espanya| ]]