Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  19:22 24 gin 2016
m
Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'
Llínea 12: Llínea 12:  
En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>.
 
En el [[Regne de Valéncia]], despuix de la conquesta musulmana, la major part de la població encara parlava una llengua romanç<ref>Per a més informació llegir ''Cronología histórica de la Lengua Valenciana''</ref>.
 
              
 
              
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[segle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
+
El romanç valencià se seguia parlant en el [[sigle XII]] i en el [[sigle XIII|XIII]]. Quan arribà [[Jaume I el Conquistador]], la població autóctona ya parlava una [[llengua romanç]] i es per açò que lo rei va deixar que les sentencies se donaren en esta llengua.
   −
Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[segle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>.
+
Alguns exemples de textos en romanç valencià de abans la conquesta d'en Jaume I són la ''Biblia Parva'', el ''Gamaliel'' i ''La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus'' d'en Sant Pere Pascual (1227), el ''Vocabulista in Arabico'' de R. Martí, un vocabulari [[àrap]], [[mossàrap]] valencià i llatí, de [[1233]] i les ''Planchs de San Esteve'', uns relats del [[sigle XII]] en [[romanç]] valencià i [[llatí]]<ref>[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=468 Parla romanç mossàrap-valenciana prejaimina - autors]</ref>.
    
=== Cap a la madurea de la llengua ===
 
=== Cap a la madurea de la llengua ===
Durant el [[segle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "[[llengua valenciana]]".
+
Durant el [[sigle XIV]], el romanç valencià evolucionà cap al "vulgar valencià" i despuix a la "[[llengua valenciana]]".
    
== Segle d'Or valencià (sigle XV) ==
 
== Segle d'Or valencià (sigle XV) ==
 
{{AP|Segle d'Or valencià}}
 
{{AP|Segle d'Or valencià}}
   −
El segle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este segle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor segle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]].
+
El sigle d'Or valencià començà en un canvi de dinastia en la [[Corona d'Aragó]] (en l'entrada dels Trastàmara). En este sigle, la vanguarda europea i mundial a nivell lliterari va ser valenciana i italiana, puix les dos llengües varen tindre llor sigle d'or molt abans que atres com l'anglesa en [[Shakespeare]], la francesa en [[Molière]] i la castellana en [[Cervantes]], [[Calderón]] i [[Quevedo]].
    
=== Poesia ===
 
=== Poesia ===
Llínea 37: Llínea 37:  
El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.
 
El teatre, en llínia en el teatre europeu, predominava el tema religiós, dins del qual varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "Misteri d'Elig" que seguix representant-se, datat en el sigle XV.
   −
== Del segle XVI fins a la Renaixença ==
+
== Del sigle XVI fins a la Renaixença ==
 
=== La Decadència ===
 
=== La Decadència ===
 
=== Renaixença ===
 
=== Renaixença ===
 
{{VT|Carles Ros i Hebrera}}
 
{{VT|Carles Ros i Hebrera}}
   −
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[segle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]].
+
Carles Ros i Hebrera fon qui, en la segona mitat del [[sigle XVIII]], inicià la Renaixença valenciana en la recuperació de la [[llengua valenciana]].
    
== De la Renaixença a l'actualitat ==
 
== De la Renaixença a l'actualitat ==
123 959

edicions

Menú de navegació