Canvis

'''El Virgo de Visanteta''' (titul complet: El Virgo de Visanteta i l'alcalde de [[Favara]] o El parlar be no costa un pacho) és un sainet erotic valencià escrit en [[1845]] per [[Josep Bernat i Baldoví]]. Es considera una de les primeres obres, si no la primera, del teatre valencià del [[segle XIX]].

'''El Virgo de Visanteta''' (titul complet: El Virgo de Visanteta i l'alcalde de [[Favara]] o El parlar be no costa un pacho) és un sainet erotic valencià escrit en [[1845]] per [[Josep Bernat i Baldoví]]. Es considera una de les primeres obres, si no la primera, del teatre valencià del [[sigle XIX]].

==Obra==

==Obra==

===Argument===

===Argument===

L'acció de l'història te lloc en el poble de [[Favara]] ([[Ribera Baixa]]) i l'argument es centra en la presentació de dos querelles de caracter sexual que són portades davant l'alcalde. Per un costat està la querella d'un matrimoni, el Tio Collons i la Tia Tomasa, desavingut degut a que el Tio Collons sodomisa a la seua muller. Per atre costat, la querella de Pasqualo (fill del Tio Collons i Tomasa) i Visanteta, qui exigix a Pasqualo que es casse en ella, ya que, segons Visanteta, pasqualo l'ha desponcellada. Pascual argumenta davant el juge i dels seus pares que Visanteta li ha seduit i que ella no era verge. Abans d'aixo, Visanteta, sola en escena, fa un llarc monolec en el que expon el seu desig de perdre la virginitat, fet que queda clar quan agarra un vianant que orina cara al public. Al final de l'obra, l'alcalde dictamina:

L'acció de l'història te lloc en el poble de [[Favara]] ([[Ribera Baixa]]) i l'argument es centra en la presentació de dos querelles de caracter sexual que són portades davant l'alcalde.  

 

Per un costat està la querella d'un matrimoni, el Tio Collons i la Tia Tomasa, desavingut degut a que el Tio Collons sodomisa a la seua muller. Per atre costat, la querella de Pasqualo (fill del Tio Collons i Tomasa) i Visanteta, qui exigix a Pasqualo que es casse en ella, ya que, segons Visanteta, pasqualo l'ha desponcellada. Pascual argumenta davant el juge i dels seus pares que Visanteta li ha seduit i que ella no era verge.  

 

Abans d'aixo, Visanteta, sola en escena, fa un llarc monolec en el que expon el seu desig de perdre la virginitat, fet que queda clar quan agarra un vianant que orina cara al public.  

 

Al final de l'obra, l'alcalde dictamina:

*El Tio Collons és condenat "a que s'ho faça pel cul / u que tinga un bon pardal".

*El Tio Collons és condenat "a que s'ho faça pel cul / u que tinga un bon pardal".

*En una nota a peu de pàgina se llig "la pena del Talión"; estes notes i comentaris al peu abunden en l'obra.

*En una nota a peu de pàgina se llig "la pena del Talión"; estes notes i comentaris al peu abunden en l'obra.

===Versió suau: Pasqualo i Visanteta===

===Versió suau: Pasqualo i Visanteta===

 

Bernat i Baldoví modificà l'obra original i creà una nova versió més suau, en el títul complet de Pasqualo i Visanteta i l'alcalde de Favara. Les causes d'este canvi de versió no són clares. Els biografs de l'autor indiquen que son pare ho recriminà per haver escrit una obra obscena i Bernat i Baldoví decidí modificar-la. Esta versió unicament canvia el referent de l'obra, mantenint una gran part dels dialecs. El nom del Tio Collons canvia a Bartolo. Aixina, a Pasqualo i Visanteta, l'orige de la disputa matrimonial entre Tomasa i Bartolo radica en que Tomasa troba per la nit una dona en sa casa. En Bartolo diu que no sap res, pero na Tomasa sospita del marit. En quant a Pascualo i Visanteta, esta vol cassar-se i fa jurar a Pascualo, davant una taula plena de dinar i beguda, la promesa de matrimoni. Aixina mateixa, el veredicte final de l'alcalde canvia:

Bernat i Baldoví modificà l'obra original i creà una nova versió més suau, en el titul complet de Pasqualo i Visanteta i l'alcalde de Favara. Les causes d'este canvi de versió no són clares. Els biografs de l'autor indiquen que son pare ho recriminà per haver escrit una obra obscena i Bernat i Baldoví decidí modificar-la. Esta versió unicament canvia el referent de l'obra, mantenint una gran part dels dialecs. El nom del Tio Collons canvia a Bartolo. Aixina, a Pasqualo i Visanteta, l'orige de la disputa matrimonial entre Tomasa i Bartolo radica en que Tomasa troba per la nit una dona en sa casa. En Bartolo diu que no sap res, pero na Tomasa sospita del marit. En quant a Pascualo i Visanteta, esta vol cassar-se i fa jurar a Pascualo, davant una taula plena de dinar i beguda, la promesa de matrimoni. Aixina mateixa, el veredicte final de l'alcalde canvia:

*El Tio Bartolo es castigat "a prendre tres nits al fresc / dormint en mig del corral".

*El Tio Bartolo es castigat "a prendre tres nits al fresc / dormint en mig del corral".

*I declara "que Visanteta / no se casse en Pasqualo" i que esta pague les costes del juï.

*I declara "que Visanteta / no se casse en Pasqualo" i que esta pague les costes del juï.